Història moderna

Sempre al costat dels homes forts del moment, l’excepcional espadatxí gascó es va dedicar els últims anys a custodiar Lluís XIV al camp de batalla
Sàpiens 54

Les aventures de d'Artagnan a la Catalunya del Nord

Més enllà de les novel·les de Dumas, el mosqueter Charles de Batz-Castelmore d’Artagnan va ser un personatge real, amb una notable influència en les corts de Lluís XIII i Lluís XIV, i que va dur a terme arriscades missions al servei de la monarquia francesa. Una d'elles va ser a l'actual Catalunya del Nord, en el marc de la guerra dels Segadors
La caiguda de Constantinoble va coincidir amb la meitat de la vida de Margarit, que destinaria molts esforços a impulsar una gran croada. A la imatge, Mehmet II prenent la ciutat
Sàpiens 53

Joan Margarit, el precursor de Maquiavel

Es podria afirmar que aquest ambaixador de reis i papes va tenir tres vides. El Margarit eclesiàstic fou l’impulsor d’una croada contra els turcs, políticament va ser clau en la guerra civil catalana del 1462 i, com a humanista escrigué un manual adreçat a l’educació de Ferran el Catòlic, amb idees que, més endavant, Maquiavel farà seves
Brinvilliers va ser torturada fent-li beure gran quantitat de líquid, que dilatava l’aparell digestiu, causant un fort dolor. El pintor Jean-Baptiste Cariven ho va retratar l'any 1878
Sàpiens 50

Madame de Brinivilliers, una enverinadora a la cort de Lluís XIV

Durant el segle XVII, el palau de Versalles va omplir-se de personatges sinistres que trobaren en l'emmetzinament una manera còmoda i dràstica de solucionar els problemes amb els cònjuges i rivals. Un cas paradigmàtic va ser la marquesa de Brinvilliers, que, tot transitant per aquests ambients cortesans, va acabar assassinant a part de la seva família
Als inicis del segle XVII, el bandoler Perot Rocaguinarda es va convertir en el pitjor maldecap de les autoritats reials a Catalunya, però mai no va ser condemnat
Sàpiens 48

Rocaguinarda, enemic públic número u

A partir del 1602, i durant deu anys, Perot Rocaguinarda va portar de corcoll les autoritats del Principat de Catalunya, incapaces de capturar-lo. En un temps en què el país estava dividit en dos bàndols, els nyerros i els cadells, aquest bandoler es va fer popular per la seva gosadia i crueltat
Estàtua de Cosimo de Mèdici i, al fons, el duomo de Santa Maria del Fiore
Sàpiens 47

La venjança dels Mèdici

Un complot polític va estar a punt de capgirar la història de Florència. El 26 d’abril del 1478, amb el suport a l’ombra del papa Sixt IV i el rei de Nàpols, membres de la família Pazzi van intentar assassinar els germans Mèdici, que ostentaven un poder gairebé absolut a la República toscana