Reportatges

Els principals conspiradors en un gravat holandès coetani: d’esquerra a dreta, Thomas Bates, Robert Wintour, Christopher i John Wright, Thomas Percy, Guy Fawkes, Robert Catesby i Thomas Wintour
Sàpiens 167

El complot de la pólvora, pas a pas

El 5 de novembre del 1605, el rei Jaume I havia de presidir la sessió inaugural de l’any polític al Parlament anglès. Gairebé ningú sabia, però, que un grup de conspiradors catòlics volia aprofitar la cerimònia per atemptar contra l’edifici
La domesticació de les plantes va portar molta feina als homes i dones del neolític. Tal com mostra aquest dibuix de Peter Dunn, després del cultiu i la sega calia moldre el gra
Sàpiens 167

Les llavors de les civilitzacions

Fa poc més de 10.000 anys, generacions d’’Homo sapiens’ van començar a canviar els seus hàbits nòmades per una vida sedentària, que girava entorn de la domesticació d’animals i plantes
L'exposició recupera la memòria dels qui van patir el terror nazi
Sàpiens 167

Fugint de l'Holocaust

Catalunya va esdevenir lloc de refugi per a molts dels jueus que fugien d’una Europa dominada pel III Reich. Nombrosos documents detallen el seu èpic camí muntanya a través i les persones i organismes que els van ajudar a aconseguir-ho
John Law, l'escocès es va convertir en l’instigador de la primera bombolla financera de la història de França
Sàpiens 166

John Law i la bombolla del Mississipí

L’escocès John Law és conegut com l’inventor del paper moneda a Europa. Ell, però, també va ser el protagonista de la primera bombolla financera de França. En un parell de mesos el país va passar de l’embriagadora riquesa a la bancarrota
Gravat d'Arnau de Vilanova en un llibre de l'Acadèmia de Medicina francesa
Sàpiens 166

Arnau de Vilanova: el gran metge medieval

Una de les grans figures de la ciència i el pensament medievals va ser un català d’origen incert. La seva passió per la medicina va enlluernar reis i papes, i va ser un dels pioners d’una nova manera empírica i més moderna de fer medicina
Un titanosaure passeja per l’àrea de Coll de Nargó recreada tal com era fa uns 70 milions d’anys. Se sap també que els titanosaures no arrossegaven la cua i que els agradaven les planes fangoses
Sàpiens 166

Els últims dinosaures d'Europa

La vàlua dels ous, petjades, rastres i ossos que s’han anat trobant als jaciments catalans en els darrers cent anys han atret l’atenció de la comunitat científica. Aquests ens parlen dels dinosaures que vivien just abans de la seva extinció