Reportatges

En menys de deu anys, Franco va passar de ser un conspirador contra la República a encapçalar un règim que ell anomenava ‘democràcia orgànica’. Enmig, les circumstàncies d’una guerra civil i d’una guerra mundial van afavorir el seu accés al poder

El 1953, el periodista Luis Martínez de Galinsoga va definir pomposament Franco com “el sentinella d’Occident”, en un intent de presentar-lo com el pioner en la lluita contra el comunisme

És molt coneguda l’afició de Franco per la pesca i la caça, però no tant la seva predilecció per al cinema. Sabem que va improvisar un petit cinema a El Pardo i va organitzar passis privats pràcticament cada setmana durant trenta-un anys

Els rèdits dels canvis econòmics van dur el règim a una paradoxa: com més es notaven les millores socials, la gent volia més llibertats, cosa que feia perillar la continuïtat del franquisme. Calia, per tant, apuntalar la imatge del Caudillo

Contra el que molta gent pensa, Franco va ser víctima de molts atemptats, tant d’anarquistes i altres grups d’esquerra, com de falangistes, que el consideraven un traïdor. Això el va convertir en un ésser absolutament obsedit per la seva seguretat

L’avançada edat del dictador i el deteriorament de la seva salut van propiciar diversos moviments de caire polític. En aquest context, l’assassinat de l’almirall Luis Carrero Blanco, a mans d’ETA, i la crisi del petroli van acabar de minar la dictadura

La relació del dictador amb Catalunya a través de les visites que hi va fer. Qui eren els catalans de Franco? Què feia el dictador quan visitava Catalunya?