Reportatges

Estatua d'Escrivá de Balaguer al Vaticà. El sacerdot espanyol va passar els darrers anys de la seva vida a Roma
Sàpiens 135

La meva família va amagar Escrivá de Balaguer

Durant la guerra civil els passadors catalans van tenir molta feina guiant grups de fugitius d’un i altre bàndol a través dels Pirineus. Un d’ells va ser l’ideòleg de la controvertida Obra de Déu i futur sant de l’Església, Escrivá de Balaguer
Relleu on es representa el sacrifici ritual d’un brau, esculpit a la tomba o mastaba de Ti, a Saqqarà
Sàpiens 135

Ser sacerdot a l'antic Egipte

La casta sacerdotal de l’antic Egipte es regia per unes normes molt estrictes que tenien com a objectiu complaure els déus. Durant segles, tant homes com algunes dones van exercir les funcions religioses que delegava el faraó
Coronació del tsar Nicolau II
Sàpiens 135

Els Romanov i la Rússia Imperial

Van assolir el poder amb l’entronització de Miquel III el 1613 després d’una etapa de disturbis i el van perdre 304 anys més tard a conseqüència d’un nou període tumultuós, amb Nicolau II com a darrer sobirà
El quadre 'La rendició de Granada', del pintor Francisco Pradilla, representa la rendició d'aquest antic regne de mans del cabdill musulmà Boabdil
Sàpiens 134

La unió de corones: junts, però no del tot

Si hi ha un símbol de la unitat d’Espanya i de la seva grandesa en l'imaginari col·lectiu aquest és els Reis Catòlics i la unió de les corones de Castella i Catalunya i Aragó. Però la història a la menuda, com acostuma a passar, és molt més prosaica
L’aragonès Antonio Pérez és alliberat dels calabossos de la Inquisició a Saragossa, el 1591
Sàpiens 134

Felip II: Catalunya a l'ombra de l'imperi mundial

Carles I va cedir el control de les corones de la península Ibèrica al seu primogènit Felip. El seu govern es caracteritzà per l’absolutisme centralitzador, la cessió de privilegis a la Inquisició i l’anhel d’un imperi on mai no es pongués el sol