Reportatges

Sàpiens 284

Franco: el gran desafiament (1960-1969)

Als anys seixanta, mentre de cara enfora el franquisme intentava mostrar una imatge de més obertura i tolerància, de portes endins continuava la repressió d’una oposició creixent; una dissidència que encara no era suficient per acabar amb un dictador envellit que buscava un successor
Sàpiens 284

Sobreviure a la 'victòria' franquista

El 1939, una Catalunya desmoralitzada i afamada, amb gran part dels seus referents polítics i intel·lectuals a l’exili, quedava sotmesa a la voluntat del bàndol nacional, que aviat va instaurar les seves lleis. La quotidianitat quedaria afectada per la parafernàlia franquista i una repressió emparada per l’estat de guerra, vigent fins al 1948
Sàpiens 284

El negoci de la victòria franquista (1936-2025)

El patrimoni dels Franco és el resultat d'un entramat empresarial consolidat durant la dictadura que va ser gestionat després per la vídua i la filla del dictador. Amb els anys, els nets encara han diversificat i expandit el llegat a través de propietats, societats, negocis internacionals i contractes públics
Sàpiens 284

La nova classe política franquista

Sense efectius suficients per aixecar un nou estat, el règim va haver d’enviar a Catalunya homes de la seva confiança, i per ocupar les alcaldies franquistes va integrar a les seves files empresaris, exdirigents de la CEDA, carlins i monàrquics
Sàpiens 284

Franco i els joves

Des que la nova extrema dreta va saber capitalitzar l’ús de les xarxes socials per difondre el seu missatge, hem sentit afirmacions que relacionen els joves amb la ultradreta i, fins i tot, amb el franquisme. Però què hi ha de cert en tot això? I què diu la ultradreta del dictador?
Sàpiens 284

Franco i l'Opus

A mitjans dels anys quaranta, l'organització religiosa fundada per Josemaría Escrivá de Balaguer va introduir-se en el si del règim franquista. El seu pes es va consolidar a finals de la dècada dels 50, quan el dictador va confiar als ministres de l’Opus Dei la reforma i l’obertura de l’economia espanyola, un fet que va provocar la ira de la Falange
Sàpiens 284

El mite de la neutralitat franquista (1939-1945)

Mentre els ciutadans patien les penúries de la postguerra, Franco practicava el funambulisme diplomàtic. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, l’estat espanyol va passar de la neutralitat a la no-bel·ligerància, mentre flirtejava, amb més o menys discreció, amb Itàlia i Alemanya
Sàpiens 284

Enriquits per la gràcia de Franco

Grans sagues empresarials espanyoles, com les famílies March, Koplovitch i Meliá, van créixer gràcies a concessions, privilegis i aliances amb el règim
Sàpiens 284

El franquisme a la recerca de la legitimitat (1950-1959)

La dècada dels anys cinquanta va suposar per al règim franquista la fi de l’aïllament internacional, que es va aconseguir amb un acord de col·laboració amb els Estats Units i amb el concordat amb el Vaticà. Va ser també el període en què es van viure, al carrer, les primeres mostres de rebuig contra el règim
Sàpiens 284

El llarg adeu de Franco (1970-1974)

A començaments dels anys 70, el franquisme iniciava la seva lenta agonia. Mentre Franco, cada cop més envellit i absent, intentava assegurar la seva successió amb Joan Carles de Borbó, el règim es dividia entre els qui volien perpetuar-lo i els qui pretenien donar-li una nova façana
Sàpiens 284

Les caceres de Franco a El Pardo

Durant les jornades de caça que organitzava Franco, els empresaris i els polítics fidels al règim no obtenien tan sols cérvols i perdius, sinó també contractes, negocis i favors personals
Sàpiens 284

Dins el Valle de los Caídos, el gran monument franquista (1959-2025)

Al llarg de vint-i-cinc anys, al mausoleu franquista s’hi van traslladar les restes de més de 33.000 persones, en molts casos sense permís. Malgrat la lluita de moltes famílies per recuperar els cossos, fins al 2018 no es va aprovar l’expedient d’exhumació de les víctimes que s’hi van enterrar
Sàpiens 284

Els principals atemptats contra Franco

Malgrat les fortes mesures de seguretat, Francisco Franco va ser víctima d’atacs de tota mena, fins i tot abans d’arribar al poder. Abans del 1970, es calcula que es van idear disset plans per matar-lo, sis dels quals, perpetrats per grups anarquistes i per militars, van tenir possibilitats
Sàpiens 284

Carmen Polo: la senyora d'El Pardo

Carmen Polo, batejada també com 'La Caudilla' i 'La Generalísima' pel fet de ser l’esposa de Francisco Franco, va tenir més capacitat d’influència en la política espanyola, especialment a partir dels anys seixanta, de la que molts van voler reconèixer
Sàpiens 284

La mort de Franco: tretze dies de novembre

Es diu que Franco va morir al llit, en evident contraposició a dictadors que van tenir una mort violenta i tràgica. Aquell, però, no va ser un llit convencional. El 20 de novembre del 1975, Franco va morir en un centre hospitalari, sedat i monitoritzat, amb tubs que el connectaven a la respiració assistida
Sàpiens 284

Franco i Catalunya (1939-1975)

Amb l’entrada de Franco a Barcelona, la guerra va donar pas a una altra batalla: la de la cultura i la llengua. El règim va desmuntar tot l’entramat associatiu i institucional nascut des de la Renaixença i va recloure el català a l’àmbit estrictament privat. Començava el que Josep Benet va definir com "l'intent de genocidi cultural contra Catalunya"
Sàpiens 284

El franquisme, en dades

La Guerra Civil i la dictadura van deixar un balanç cruent i esfereïdor de morts, desapareguts, empresonats, torturats, executats, processats i depurats. Un balanç al qual cal afegir les xifres de la repressió cultural, que va afectar a llibres, pel·lícules, diaris, revistes, cançons..., especialment si eren en català
Sàpiens 283

La guerra de les roses

Entre el 1455 i el 1485, les cases nobles dels Lancaster i els York es van enfrontar per quedar-se la Corona d’Anglaterra. Va ser un conflicte de lluites fratricides, intrigues, traïcions, reis bojos i batalles èpiques que anys després va inspirar obres com 'Enric VI', de William Shakespeare, i la sèrie 'Joc de Trons'
Sàpiens 283

Josep Ardèvol, el primer ultra del Barça?

La vida de Josep Ardèvol va tenir moltes facetes. Va ser professional de la lluita grecoromana, va participar en vodevils i pel·lícules, va ser cap dels escamots de la Lliga, guardaespatlles del Barça… Però un error històric, repetit acríticament, el va fer conegut per l’únic que no va ser mai: líder de la primera penya d’ultres del Barça
Sàpiens 283

La veritable història del Potemkin

El 21 de desembre del 1925, s’estrenava al Teatre Bolxoi de Moscou un film que amb el temps es consideraria el millor de la història, El cuirassat Potemkin, signat per Serguei Eisenstein i inspirat en la sedició del vaixell homònim, feia vint anys. Aleshores, per conveniències propagandístiques, reproduir fidelment successos reals no era una exigència
Sàpiens 283

Espai Mammuthus

El Mas de l’Abeurador, de la Canonja, al Tarragonès, acull un dels centres d’interpretació més singulars de Catalunya: l’Espai Mammuthus. L’arqueòloga Palmira Saladie ens acompanya per les seves sales i ens explica com era el delta del Francolí fa gairebé un milió d’anys, quan els primers homínids convivien amb hipopòtams, hienes i… mamuts
Sàpiens 283

La destrucció de Tebes

L’any 335 aC, un exèrcit liderat per Alexandre el Gran va convertir en runes una de les ciutats-estat més llegendàries de l’antiga Grècia. Els tebans van pagar ben car el fet d’haver gosat revoltar-se contra el rei macedoni, que, a més, va aconseguir una fortuna capturant 30.000 ciutadans i venent-los com a esclaus
Sàpiens 283

El tresor de la Generalitat espoliat

El 1714, després de la derrota catalana en mans de les tropes de Felip V, l’edifici de la Generalitat, seu del poder polític català, va passar a ser la Reial Audiència, supeditada a Castella. En aquell moment, agents borbònics van fer un inventari, que fins ara no s’havia estudiat mai, del tresor del govern català: volien quantificar el botí
Sàpiens 283

La guerra dels enxanetes

Durant el franquisme, quan hi havia menys colles que ara i els castellers cobraven per cada actuació, la canalla estava especialment disputada. De fet, la rivalitat entre les colles era tan gran que algunes amagaven els xiquets per evitar canvis de camisa. Alguna disputa, fins i tot, acabaria amb batalla campal
Sàpiens 282

Estava boig Felip V?

Durant els períodes més foscos de la seva vida, Felip V es negava a rentar-se, afaitar-se o tallar-se les ungles, convençut que estava mort. En moments de deliri, fins i tot creia que s'havia convertit en una granota. No va ser l'únic membre d'aquesta dinastia que va mostrar seriosos desequilibris mentals
Sàpiens 282

El foc de Gra

El juny del 1837, durant la Primera Guerra Carlina, les tropes isabelines es van enfrontar amb els defensors del pretendent al tron espanyol, Carles Maria Isidre de Borbó, al poble de Gra, a la Segarra. Aquella batalla, en la qual van participar uns quaranta mil soldats, va suposar la primera gran derrota de les tropes carlines
Sàpiens 282

La plaça Catalunya que (no) va ser

Arquitectes coneguts com Pere Falqués, Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí van presentar projectes monumentals per urbanitzar el cor de Barcelona, quan encara era pràcticament un descampat. Idees que, per motius polítics o legals, no van prosperar mai
Sàpiens 282

El festí més gran de l'antiguitat

Durant la inauguració de la nova capital del seu imperi, el rei neoassiri Assurnasirpal II va decretar que se celebrés un banquet fastuós amb gairebé 70.000 convidats. El menú, gravat en una estela de pedra imponent, incloïa bous, cérvols, xais, trenta mil ocells i deu mil gerres de cervesa
Sàpiens 282

Ada Blackjack, la Robinson Crusoe inuit

Tot i les poques ganes d’aventura i el terror que tenia als ossos polars, Ada Blackjack va ser una de les candidates escollides per formar part de l’expedició que aniria a viure durant dos anys a la remota illa de Wrangel, enmig de l’oceà Àrtic. Seria l’única dona de la missió… i l’única supervivent
Sàpiens 282

Negocis nazis a l'Espanya de Franco

El Tercer Reich va organitzar un hòlding de més de tres-centes empreses anomenat 'Sofindus', per aconseguir minerals i aliments de la zona franquista a canvi d’armament per a l’exèrcit rebel, segons els documents consultats per 'Sàpiens' als Arxius Nacionals Britànics. El producte estrella d’aquella explotació va ser el tungstè (wolframi)
Sàpiens 281

L'infiltrat, el secret més ben guardat de la Mancomunitat

Gràcies a uns documents inèdits que Josep Puig i Cadafalch va amagar a casa seva, el 1923, hem pogut reconstruir la història de Carlos Vela, un espia que el president de la Mancomunitat va infiltrar en un grup ultradretà que es dedicava a apallissar independentistes a la Rambla
Sàpiens 281

Arnau, el comte maleït

Heroi llegendari sorgit a les terres de la Catalunya Vella a l’època medieval i convertit en mite nacional durant la Renaixença, la figura del Comte Arnau encarna l’ànima turmentada d’un senyor que, en no complir la seva paraula, és condemnat a recórrer eternament els camins dalt d’un cavall en flames
Sàpiens 281

Piteşti, el genocidi de les ànimes

Entre el 1949 i el 1952, a la presó romanesa de Piteşti, es va portar a terme un dels experiments més brutals que es coneixen. En el marc del procés de sovietització del país, milers d’estudiants van ser reeducats de forma violenta amb la voluntat de convertir-los en comunistes convençuts. El mètode era senzill: transformar els torturats en torturadors
Sàpiens 281

El secret de la porcellana

El 1706, després de vint anys d’investigació incessant, un científic que actuava a instàncies del príncep elector Frederic August I de Saxònia va aconseguir produir una peça perfecta de porcellana. Acabava de descobrir un misteri que els xinesos havien guardat durant segles, un fet que els va fer perdre el monopoli mundial d’aquell bé tan preuat
Sàpiens 281

El primer delinqüent de la història

El papir Salt 124 és el primer text de la història en el qual es descriu una agressió sexual. L’objectiu d’aquest document era denunciar tota una sèrie de delictes comesos per un tal Paneb, un dels caps dels constructors de les tombes de la Vall dels Reis
Sàpiens 281

Salieri i Mozart: història d'una amistat

Fa dos-cents anys i gairebé oblidat, moria el compositor Antonio Salieri, que ho havia estat tot en l’ambient musical de l’imperi dels Habsburg. Encara era viu quan se’l va culpar del decés del seu contemporani més il·lustre, Wolfgang Amadeus Mozart. Començava una llegenda amb poc fonament, alimentada en el transcurs del temps per diferents artistes
Sàpiens 280

La gran revolta pagesa

La gran revolta pagesa del 1525 va ser el punt culminant d’un segle i mig d’aixecaments contra els abusos feudals arreu d’Europa. A Alemanya, més de 100.000 camperols, inspirats per les idees reformistes i liderats per figures com Thomas Müntzer, van desafiar el poder de nobles i bisbes. Però la repressió aristocràtica va ser implacable
Sàpiens 280

El primer xinès que va arribar a Europa

Durant segles, la memòria del monjo xinès Rabban Bar Sauma, ambaixador del rei mongol Arghun a Europa, va romandre oculta sota la boira dels temps. Expliquem el viatge fascinant de Bar Sauma, el primer xinès que va visitar el papat i les corts europees, anys abans que Marco Polo tornés del seu llarg periple per Orient
Sàpiens 280

L'arca de Noé de Gerald Durrell

Gerald Durrell va descobrir la fascinació pel món animal quan era petit i la seva família estrambòtica va anar a viure a l’illa grega de Corfú. El 1959, va crear un zoològic a Jersey, al canal de la Mànega, des d’on va impulsar una tasca pionera en la conservació de la fauna. Gràcies al seu compromís, diverses espècies van deixar d’estar en perill
Sàpiens 280

Gladiadores de l'antiga Roma

Les dones també van lluitar a l’arena dels amfiteatres. Les gladiadores van transgredir totes les normes socials de la seva època per guanyar-se la vida, per aconseguir la fama i convertir-se en les estrelles de l’espectacle més aclamat de l'antiga Roma
Sàpiens 280

Espiritisme, quan parlar amb els morts es va posar de moda

Connectat amb el món obrer i amb el feminisme, el fet de parlar amb els esperits va entrar a l’Estat per Barcelona, al segle XIX. Malgrat que va ser perseguida per les autoritats catòliques, aquesta pràctica sorgida als Estats Units va estendre’s fins al punt que la ciutat va esdevenir la capital mundial del nou moviment
Sàpiens 279

L'atac del temible Barba-rossa a Maó

L’1 de setembre del 1535, milers de corsaris turcs armats fins a les dents van desencadenar l’episodi més negre de la història de la vila fins aleshores. Els homes del temut cabdill van destruir, matar, robar i violar, i van marxar cap a Alger amb més de sis-cents captius, sobretot dones joves i nens, i un botí de tresors incalculable
Sàpiens 279

La vida del botxí, un ofici menyspreable

L'ofici de botxí, que tenia la responsabilitat de fer efectives les penes a les quals eren condemnats els reus, especialment amputacions i execucions, no es va consolidar fins al segle XIV. Qui estava disposat a fer una feina que implicava l’exclusió social?
Sàpiens 279

En defensa de la cultura catalana

El Congrés de Cultura Catalana celebra 50 anys i aprofita la commemoració per impulsar-ne un de nou, amb les eines pròpies del segle XXI i la mirada posada en el futur i les noves generacions. Iniciat a les acaballes del franquisme i amb la clausura just després de les primeres eleccions democràtiques, repassem la història i els seus moments clau
Sàpiens 279

La primera volta al món en bicicleta

El 17 de desembre del 1886, després d’haver recorregut més de vint mil quilòmetres al llarg de gairebé tres anys, el velocípede conduït pel britànic Thomas Stevens va entrar a Yokohama. Amb l’arribada a aquesta ciutat portuària de l’oest del Japó, Stevens es convertia en el primer home que completava la volta al món en bicicleta
Sàpiens 279

El concili de Nicea

El maig del 325, ara fa 1.700 anys, començava a la província romana de Bitínia, a l’actual Turquia, el que es va considerar el primer concili ecumènic de la història de l’Església. Una assemblea convocada per l’emperador Constantí en què religiosos d’arreu de l’imperi romà van haver de posar-se d’acord sobre la naturalesa de Crist
Sàpiens 279

Els obrers contra les màquines

A inicis del segle XIX, a Catalunya, hi va començar a haver actes de luddisme. Grups d’obrers assaltaven fàbriques per cremar-ne les màquines. Com també passava a la Gran Bretanya, els primers passos cap a la industrialització generaven temors entre la classe treballadora. Quants llocs de treball suprimirien les màquines? Aquesta era la qüestió
Sàpiens 278

La pau de Viena: una esperança desfeta

Després d’anys de disputes, sobtadament Espanya i Àustria van signar, fa exactament tres-cents anys, un tractat definitiu que posava el punt final a la guerra de Successió. L’acord, però, va frustrar els anhels dels austriacistes catalans, que només van aconseguir l’amnistia dels presos polítics
Sàpiens 278

Joan Amades, el col·leccionista de la cultura popular

Nascut a Barcelona el 1890, aquest home d’orígens humils i que va anar pocs anys a escola es va posar per objectiu recollir totes les tradicions catalanes. En morir, havia publicat més de 400 obres i havia participat en nombroses activitats de recuperació i difusió. No havia salvat tot el patrimoni cultural tradicional, però la seva tasca va ser cabdal
Sàpiens 278

Aldo Manuzio, el pare del llibre modern

La seva figura és poc coneguda, però el cert és que el llegat d’aquest humanista italià encara perdura. Va ser aquest impressor qui, al segle XV, va reduir el pes dels llibres, va numerar-ne les pàgines, va afegir el títol i el nom de l’autor a la portada, va revolucionar les tipografies… Va ser, en resum, l’inventor del llibre modern i de butxaca
Sàpiens 278

Els mosaics romans, pas a pas

L’art musivari és un dels testimonis artístics principals de l’antiga Roma, però el seu origen es remunta segles enrere, a Grècia, on es va donar forma a la minuciosa tècnica 'opus tessellatum', que ha permès que alguns d’aquells mosaics hagin pogut arribar fins als nostres dies
Sàpiens 277

Els Sunyol en el punt de mira

Fins ara sabíem que el president del Barça, Josep Sunyol i Garriga, va ser afusellat el 6 d’agost del 1936 a Guadarrama per part de les tropes franquistes. El que no sabíem és que una setmana després van començar les represàlies sobre la seva família, i que el seu pare, Josep Suñol i Casanovas, va patir una investigació sumaríssima de tres anys
Sàpiens 277

Hedy Lamarr, diva de dia, inventora de nit

Després d’alliberar-se d’un marit opressor, l’actriu d’origen austríac va aconseguir els seus dos objectius: ser una estrella de Hollywood i una inventora de sistemes de comunicació revolucionaris. Per aquesta darrera fita, no va ser mai prou reconeguda
Sàpiens 277

Llibres fets d'epidermis humana: lectures a flor de pell

Sembla el nom d’una malaltia, i per a algú és possible que ho sigui. La bibliopègia antropodèrmica, però, és la pràctica d’enquadernar llibres amb pell humana. Un assumpte tabú. Tanmateix, de tant en tant, els mitjans provoquen esgarrifances en difondre la troballa d’algun exemplar confegit amb un material sensible per definició
Sàpiens 277

Segona Guerra Mundial: la contesa que Hitler no podia guanyar

Fins fa relativament poc, l’exèrcit creat per Adolf Hitler el 1935, la Wehrmacht, ha gaudit d’una aura respecte de la seva modernitat, capacitat de combat i invencibilitat, que només va sucumbir davant de l'enorme superioritat econòmica i demogràfica dels aliats. Avui, un conjunt de recerques confirmen que determinats aspectes d'aquest relat són un mite
Sàpiens 277

La reina de Saba, entre la història i el mite

Diverses fonts de l’antiguitat parlen de la sobirana d’una civilització esplendorosa al sud d’Aràbia que es va reunir amb el rei Salomó d’Israel. Malgrat tot, la vida i la figura de la reina de Saba, coneguda per tots els pobles del Mediterrani, continua sent, avui en dia, un misteri per resoldre
Sàpiens 277

Els cavallers de Sant Jordi

A partir del segle XIII, amb l’impuls de la devoció a sant Jordi, van fundar-se diverses confraries amb aquest cavaller com a patró. A Barcelona, la Confraria de Sant Jordi s’encarregava d’organitzar les justes que tenien lloc a la plaça del Born. Aquell dia, la capital catalana s’engalanava amb roses i els genets combatien amb les llances
Sàpiens 276

Amazones: les dones guerreres de l'antiguitat

Qui eren? Van existir o van ser una invenció dels grecs? Ens endinsem en el mite d’unes dones que vivien en societats femenines i que han arribat als nostres dies convertides en un exemple d’empoderament, un símbol de combat en tots els camps de batalla de la nostra societat
Sàpiens 276

La cinquena miliciana

El 5 de setembre del 1936, els feixistes van executar cinc milicianes a Manacor. Una d’elles, l’autora d’un diari sobre l’expedició catalana a Mallorca, fins ara no havia estat identificada. En aquest article proposem un nom, Josefina Garcia Prats, i formulem una hipòtesi molt plausible de per què creiem que ella és l’autora del diari d'una miliciana
Sàpiens 276

Caransebeș, la batalla més ridícula de la història

El 1788, prop de l’actual ciutat romanesa de Caransebeș, va tenir lloc un esdeveniment bèl·lic tan extraordinari que els estudiosos de la història militar encara debaten què hi ha de real i què de llegendari en l’incident: un exèrcit, sota els efectes de l’alcohol i el pànic, i sense un enemic que l’ataqués, va aconseguir derrotar-se a si mateix
Sàpiens 276

Els rostres trencats de la Primera Guerra Mundial

Nassos arrencats, mandíbules fetes miques, boques estripades, globus oculars rebentats... Durant la Gran Guerra, 280.000 soldats van patir algun tipus de ferida facial. El cirurgià plàstic Harold Delf Gillies i la constructora de pròtesis Anna Coleman Ladd van treballar per reconstruir-los el rostre i facilitar-los la recuperació física i emocional
Sàpiens 276

Les primeres protectores d'animals

Al segle XIX, en un bar de Londres, un grup d’homes es van posar d’acord per crear la primera protectora d’animals del món, una decisió que en el seu moment va despertar moltes suspicàcies, però també el suport de persones destacades de la societat
Sàpiens 275

Després de l'infern: vuitanta anys de l'alliberament dels camps nazis

Dels 2.500 catalans deportats als camps nazis, menys del 40% va sobreviure. L’arribada dels aliats, la primavera del 1945, va suposar recuperar la llibertat i la dignitat, però també l’inici d’un segon exili. Els supervivents ens expliquen, a les seves memòries, com van deslliurar-se del vestit de ratlles i com es van adaptar al món de la postguerra
Sàpiens 275

El codi dels pirates

La vida d’aquests temuts homes de mar no era només sembrar el caos i fer estralls per allà on passaven. En un context de lluita constant entre la vida i la mort, va aparèixer, a finals del segle XVII, l’anomenat 'codi dels pirates', unes normes, uns compromisos pactats entre la tripulació i el capità, que regulaven la quotidianitat d’aquests mariners
Sàpiens 275

Caterina Sforza, la tigresa de Forlì

La noblesa romana admirava la seva bellesa i estil, la va pintar Botticelli, Maquiavel va escriure sobre ella, es va enfrontar amb Cèsar Borja amb un exèrcit propi, va obligar a endarrerir un conclave i no es va arronsar davant de ningú. Caterina Sforza és una de les dones més llegendàries del Renaixement italià
Sàpiens 275

El cas Comorera: 42 dies a la Via Laietana

El juny del 1954, i després d’anys de seguiment per part de l’aparell repressiu de l’Estat, el comunista més buscat (Joan Comorera) i el policia més temut (Antonio Juan Creix) seien, cara a cara, a la prefectura de Via Laietana
Sàpiens 275

Luci Emili Patern: la vida d'un legionari romà

Des del Pirineu català i fins a les ribes del golf Pèrsic, passant per la capital de l’imperi, Luci Emili Patern va servir a l’emperador Trajà com a membre de la Guàrdia Pretoriana. Aquest militar natural d’Aeso (Isona) va formar part de les unitats d’elit de l’imperi romà quan vivia el moment més gloriós, però també l’inici de la seva decadència