Reportatges

El maig del 325, ara fa 1.700 anys, començava a la província romana de Bitínia, a l’actual Turquia, el que es va considerar el primer concili ecumènic de la història de l’Església. Una assemblea convocada per l’emperador Constantí en què religiosos d’arreu de l’imperi romà van haver de posar-se d’acord sobre la naturalesa de Crist

A inicis del segle XIX, a Catalunya, hi va començar a haver actes de luddisme. Grups d’obrers assaltaven fàbriques per cremar-ne les màquines. Com també passava a la Gran Bretanya, els primers passos cap a la industrialització generaven temors entre la classe treballadora. Quants llocs de treball suprimirien les màquines? Aquesta era la qüestió

El 17 de desembre del 1886, després d’haver recorregut més de vint mil quilòmetres al llarg de gairebé tres anys, el velocípede conduït pel britànic Thomas Stevens va entrar a Yokohama. Amb l’arribada a aquesta ciutat portuària de l’oest del Japó, Stevens es convertia en el primer home que completava la volta al món en bicicleta

El Congrés de Cultura Catalana celebra 50 anys i aprofita la commemoració per impulsar-ne un de nou, amb les eines pròpies del segle XXI i la mirada posada en el futur i les noves generacions. Iniciat a les acaballes del franquisme i amb la clausura just després de les primeres eleccions democràtiques, repassem la història i els seus moments clau

La seva figura és poc coneguda, però el cert és que el llegat d’aquest humanista italià encara perdura. Va ser aquest impressor qui, al segle XV, va reduir el pes dels llibres, va numerar-ne les pàgines, va afegir el títol i el nom de l’autor a la portada, va revolucionar les tipografies… Va ser, en resum, l’inventor del llibre modern i de butxaca

L’art musivari és un dels testimonis artístics principals de l’antiga Roma, però el seu origen es remunta segles enrere, a Grècia, on es va donar forma a la minuciosa tècnica 'opus tessellatum', que ha permès que alguns d’aquells mosaics hagin pogut arribar fins als nostres dies

Després d’anys de disputes, sobtadament Espanya i Àustria van signar, fa exactament tres-cents anys, un tractat definitiu que posava el punt final a la guerra de Successió. L’acord, però, va frustrar els anhels dels austriacistes catalans, que només van aconseguir l’amnistia dels presos polítics