Reportatges

La Primera Guerra Mundial va portar models destructius de metralladores i bombes de fragmentació amb metralla que van provocar un augment del nombre de ferides facials
Sàpiens 276

Els rostres trencats de la Primera Guerra Mundial

Nassos arrencats, mandíbules fetes miques, boques estripades, globus oculars rebentats... Durant la Gran Guerra, 280.000 soldats van patir algun tipus de ferida facial. El cirurgià plàstic Harold Delf Gillies i la constructora de pròtesis Anna Coleman Ladd van treballar per reconstruir-los el rostre i facilitar-los la recuperació física i emocional
El 1860, Mary Tealby va fundar, al nord de Londres, la ‘Casa temporal per a gossos perduts i famolencs’
Sàpiens 276

Les primeres protectores d'animals

Al segle XIX, en un bar de Londres, un grup d’homes es van posar d’acord per crear la primera protectora d’animals del món, una decisió que en el seu moment va despertar moltes suspicàcies, però també el suport de persones destacades de la societat
Un grup de presoners del camp de concentració nazi de Dachau, a Alemanya, celebrant l’alliberament
Sàpiens 275

Després de l'infern: vuitanta anys de l'alliberament dels camps nazis

Dels 2.500 catalans deportats als camps nazis, menys del 40% va sobreviure. L’arribada dels aliats, la primavera del 1945, va suposar recuperar la llibertat i la dignitat, però també l’inici d’un segon exili. Els supervivents ens expliquen, a les seves memòries, com van deslliurar-se del vestit de ratlles i com es van adaptar al món de la postguerra
El 'codi dels pirates' regulava la vida d’aquests mariners per per garantir-ne la supervivència en alta mar
Sàpiens 275

El codi dels pirates

La vida d’aquests temuts homes de mar no era només sembrar el caos i fer estralls per allà on passaven. En un context de lluita constant entre la vida i la mort, va aparèixer, a finals del segle XVII, l’anomenat 'codi dels pirates', unes normes, uns compromisos pactats entre la tripulació i el capità, que regulaven la quotidianitat d’aquests mariners
L’exdirigent del PSUC, Joan Comorera, va ser jutjat a Barcelona el novembre del 1956 i condemnat a trenta anys de presó
Sàpiens 275

El cas Comorera: 42 dies a la Via Laietana

El juny del 1954, i després d’anys de seguiment per part de l’aparell repressiu de l’Estat, el comunista més buscat (Joan Comorera) i el policia més temut (Antonio Juan Creix) seien, cara a cara, a la prefectura de Via Laietana
SPQR són les sigles de Senatus Populusque Romanus (‘el Senat i el poble romà’). L'emblema de la legió va ser forjat a l’època republicana i va perdurar fins a la caiguda de l’Imperi d’Occident
Sàpiens 275

Luci Emili Patern: la vida d'un legionari romà

Des del Pirineu català i fins a les ribes del golf Pèrsic, passant per la capital de l’imperi, Luci Emili Patern va servir a l’emperador Trajà com a membre de la Guàrdia Pretoriana. Aquest militar natural d’Aeso (Isona) va formar part de les unitats d’elit de l’imperi romà quan vivia el moment més gloriós, però també l’inici de la seva decadència