Reportatges

L’única tribu celta que resistí l’embat romà fou la liderada per Vercingetòrix, però, al final, el líder gal va haver de rendir-se davant Juli Cèsar, escena que recull aquest quadre del 1855
Sàpiens 57

Vercingetòrix, el vertader Astèrix

Astèrix no és un personatge del tot fictici. Els seus creadors, Albert Uderzo i Renné Goscinny, es van inspirar en un capitost gal que s'atreví a desafiar les tropes de Juli Cèsar. El seu nom és 'Vercingetòrix' i és un dels referents mítics més importants del nacionalisme francès. 'Sàpiens' el rescata de l'oblit
L’alcaldessa, al costat de Lluís Companys, en una recepció al Palau de la Generalitat. Tota l’alegria d’aquell 12 de febrer del 1934 s’esfumaria sols dos anys més tard
Sàpiens 57

Nativitat Yarza, la primera alcaldessa de l'Estat

El 14 de gener del 1934, aquesta mestra nascuda a Valladolid es va convertir en batllessa de Bellprat, després d'haver-se presentat a les eleccions amb la triple bandera del republicanisme, el feminisme i el laïcisme
La majoria de teatres, com el Globe -l'edifici circular del gravat-, es van instal·lar al barri marginal de Southwark
Sàpiens 57

El teatre en temps de Shakespeare

Malvist pels cercles de poder, la prohibició reial d'exhibir les obres de teatre dins de les ciutats va representar, paradoxalment, l'eclosió definitiva de l'art escènic. Entre els segles XVI i XVII, els suburbis de Londres es van omplir d'uns recintes circulars de fusta atapeïts per un públic heterogeni que es delia per veure les obres de Shakespeare
Una imatge premonitòria: Companys a la seva cel·la de la presó Model de Madrid, l’any 1935
Sàpiens 56

Pedro Urraca, l'espia que va detenir Companys

En nom de Franco, persuadí els alemanys perquè arrestessin a Companys. Va ser ell el primer en interrogar el president, i també va ser ell qui va lliurar-lo a la dictadura franquista. Urraca, col·laborador de la Gestapo i el Govern de Vichy
Jaume I al llit de mort, en una pintura d'Ignasi Pinazo. La decisió del rei de repartir la corona entre els dos fills no va agradar al primogènit, Pere el Gran
Sàpiens 56

1276-1349: setanta-tres anys de Regne de Mallorca

Hi va haver un temps en què les Balears van tenir una monarquia pròpia. El 1276, en morir el rei Jaume I, la corona catalanoaragonesa es repartí entre els seus fills: Pere el Gran i Jaume II, a qui el seu pare llegà el regne de Mallorca
Retrat de Leonardo. Els dissenys militars de l’artista, com la ballesta gegant o la catapulta, són una demostració de la seva vessant més pragmàtica
Sàpiens 56

El veritable 'Codi Da Vinci'

El geni toscà podia pintar obres d'art, desenvolupar plans i dissenyar enginys que es reinventarien segles més tard. Quan l'artista va morir, el col·leccionista Pompeo Leoni va recopilar les patents leonardines en un lligall: el 'Còdex Atlàntic'