Reportatges

Filla de bruixa i peixatera de professió, Lídia Noguer va exercir una gran influència en alguns dels intel·lectuals que es van allotjar a la seva casa de Cadaqués. L'amor obsessiu envers Eugeni d'Ors la va portar al llindar del deliri. Precisament, en aquest llindar va ser on la va trobar Salvador Dalí. El pensament paranoic de Lídia li serviria de guia

Van ser mutilats. Van haver de renunciar a una vida sexual normal i a tenir descendència. I van haver de suportar els inconvenients físics de la castració. Tot per cantar d'una determinada manera. Durant els segles XVII i XVIII, amb l'esclat de l'òpera i del barroc, els castrats es convertiren en els ídols dels escenaris italians.

El 1944 un avió de les Forces Aèries del Regne Unit (RAF) va estavellar-se prop de Mataró. El seu últim vol va servir per interceptar un vaixell que duia wolframi de l’Espanya franquista a l'Alemanya nazi. 'Sàpiens' recupera un episodi oblidat que va fer replantejar l'estratègia armamentística a Hitler i va precipitar la fi de la II Guerra Mundial

Tramposos ancestrals, curses de lleons i xacals en un tauler de terracota, apostes de taverna honrades, jocs de lladres per formar tropes militars, i tabes, baldufes i cèrcols per entretenir la quitxalla. En diverses variants, els passatemps de romans i grecs han perdurat fins als nostres dies i encara s'hi juga a diversos indrets de la Mediterrània

Pompeu Magne va trair Juli Cèsar, antic aliat seu, i aquest va desafiar-lo ocupant Roma. Era el 49 aC i començava una guerra civil entre els dos homes més poderosos de la República. Abans que els dos militars s'enfrontessin a la batalla de Farsàlia, a Cèsar li convenia cobrir la rereguarda i això volia dir vèncer les tropes pompeianes a l'actual Lleida

El reporter manresà va signar un article l'1 de maig del 1936 en què atribuïa a la CNT-FAI l'autoria de l'assassinat dels independentistes Josep i Miquel Badia. Al cap de quatre mesos, en plena guerra civil, es va trobar el cos del periodista sobre un toll de sang a la Rabassada. Era la primera víctima mortal del periodisme català

Ernst Hanfstaengl, cap de premsa d’afers exteriors de la Cancelleria alemanya, observava i anotava tot el que feia i deia el seu admirat Führer. Però en ser defenestrat del Partit Nazi, decidí venjar-se rebel·lant a l’administració de Washington les intimitats que tan bé coneixia del dictador alemany