Reportatges

Els homes primitius feien foc a l’interior de coves com la del Bolomor
Sàpiens 50

Així s’escalfaven els primers humans

Un grup d''Homo heidelbergensis' s'ha establert en una cova de la Valldigna per passar-hi una temporada. És una plàcida nit d’estiu. De sobte, de la foscor apareix una misteriosa llum intermitent i ataronjada. Després de menjar, tot el grup jeu al seu voltant. És la primera comunitat del sud d'Europa que ha fet del foc el seu gran aliat
Alfredo di Stéfano durant la seva etapa al River Plate
Sàpiens 49

Cas Di Stéfano: cop d'Estat al futbol

El 1953, el frustrat fitxatge del crack argentí per part del Barça i a favor del Reial Madrid va canviar el futur d'ambdós clubs. Reconstruïm les negociacions, pas a pas, d'una polèmica eterna a l'Espanya de Franco
El papa Innocenci III en un fresc de mitjan segle XIII situat al monestir benedictí de Sacro Speco, a Roma
Sàpiens 49

Innocenci III, el papa de ferro

Astut i obstinat, va saber treure partit d’una Europa dels segles XII i XIII, dirigida per monarques als qui va sotmetre com autèntics vassalls. Atorgà i refusà corones amb la mateixa facilitat amb què incità la destrucció càtara o legislà el dret canònic. Va ser, en definitiva, el gran emperador de la cristiandat
A Clipperton no hi havia terra apta per al conreu ni l’aigua potable
Sàpiens 49

Els oblidats de Clipperton

A les acaballes del segle XIX, Mèxic, els Estats Units i França es disputaven l'illot de Clipperton. Per assegurar-se la sobirania, Mèxic hi destinà un petit contingent d'homes als quals calia enviar subministraments, ja que a l'illa no hi havia res amb què alimentar-se. Però amb la revolució mexicana, els habitants de l'atol van quedar abandonats
La ciutat de Lleida
Sàpiens 49

Lleida, la nova província d’Aragó: l'intent franquista de trencar Catalunya

Durant els anys seixanta, l'Espanya del 'desarrollismo' va desenvolupar la idea de reorganitzar l'Estat tot separant la província de Lleida de la resta de Catalunya i unint-la a l'Aragó. Aquesta iniciativa representava una subtil manera d'ofegar les reivindicacions nacionalistes mitjançant l'esquarterament del territori
En el projecte inicial el mur havia de fer cinc metres d’alçada per tres d’ample. Finalment, l’altura mitjana va ser de quatre metres. Es va fer servir pedra, torba i ciment de llim
Sàpiens 49

El mur d'Adrià

L'emperador Adrià va fer construir al segle II dC un mur de més de cent quilòmetres de llarg i quatre metres d'alt al nord de Britània. Després de ràtzies continuades, Roma decidia aïllar els 'bàrbars' de la Caledònia. Governs i imperis han seguit a partir de llavors l'exemple del que coneixem com el 'mur d'Adrià'