Premis Sàpiens

1969 es pot considerar l'any de l'inici de la Transició i Eduard Márquez n'escolta totes les veus possibles. Amb el rigor analític d'un historiador, l'autor descriu en aquesta novel·la l'evolució cronològica d'aquells dotze mesos a partir d'una amplíssima mostra de textos oficials –informes de la policia, del govern civil o de capitania–, de textos de les organitzacions que es movien en la clandestinitat, de manuals per a la formació de policies i de la resistència, d'exhortacions episcopals i d'homilies, d'articles de premsa, cartes anònimes de denúncia a les autoritats o declaracions dels protagonistes. Més informació, aquí.

Aquesta pel·lícula dirigida per Santiago Mitre i protagonitzada per actors com Ricardo Darín i Alejandra Flechner, està inspirada en la història real del fiscal Julio Strassera, Luis Moreno Ocampo i el seu jove equip jurídic. Tots tres es van atrevir a acusar, contra rellotge i sota una amenaça constant, els alts comandaments de la sagnant dictadura militar argentina (1976-1983) en l'anomenat Judici a les Juntes de mitjans dels anys 80. Una batalla de David contra Goliat, amb els herois menys esperats. Vegeu-ne el tràiler, aquí.

La primera sèrie del director italià Marco Bellocchio s'endinsa en el segrest i assassinat de l'exprimer ministre italià Aldo Moro el 1978. Aquell any, Itàlia es troba en tensió per una guerra política: el primer govern a rebre el suport d'un partit comunista en la història d'un país occidental està a punt d'arribar al poder a través d'una aliança històrica amb el bastió tradicional del conservadorisme de la nació, la Democràcia Cristiana (DC). Aldo Moro, president de la DC, és el principal partidari d'aquest acord. El mateix dia de la cerimònia d'investidura d'aquesta nova formació governamental, el 6 de març de 1978, Aldo Moro és segrestat durant una emboscada. La seva retenció durarà 55 dies: 55 dies d'esperança, de pors, de negociació, de fracassos, de bones intencions i de terribles actes. Més informació, aquí.

Barcelona, 1382. La Francesca és una noia cristiana de 15 anys que ajuda la seva àvia Bonanada a fer de llevadora. L'àvia li ensenya els secrets de l'ofici i la introdueix en el domini de les plantes remeieres, però ella no en té prou i, malgrat que viu en un entorn molt humil, té la ferma determinació de convertir-se en metgessa i cirurgiana. Només hi ha un problema: aquesta professió està reservada als homes i fer-s'hi un lloc és gairebé una quimera. Laia Perearnau signa la biografia d'una dona extraordinària que desitja ser cirurgiana, un amor impossible, una lluita insaciable. Un relat enlluernador de la Barcelona del segle XIV. Més informació, aquí.

Taradell, darrers anys del segle XIX. Mentre juga a prop del riu, en Boi descobreix un rastre de sang. Seguir-lo significarà desenterrar el passat i marcarà l'inici d'una aventura que l'obligarà a separar-se de la seva família i fugir de les partides de pistolers que circulen per la Plana. Guilleries, de Ferran Garcia, és un western crepuscular, una novel·la de formació sobre la culpa i la redempció, que celebra la vida en totes les seves manifestacions. Una bellesa que no s'atura davant la violència i la brutalitat més antigues. Més informació, aquí.

Obra pòstuma de Vicenç Pagès Jordà que s'endinsa en les vicissituds de la família Kennedy, que arriba als Estats Units fugint de la fam a Irlanda i, en quatre generacions, aconsegueix la presidència del país. Una obra de no-ficció en què l'amor, la mort, la bellesa, la violència, el poder i la pàtria són els temes de fons que s'entrellacen amb fets històrics com magnicidis, accidents d'avió, adulteris, amenaces de guerra, conspiracions i fatalitats. Tot això, amb protagonistes entre els quals hi ha assassins obscurs, hereves calculadores, generals ambiciosos, mercenaris cubans, milionaris grecs, espies soviètics, mafiosos i cantants. Més informació, aquí.

Dagoll Dagom recupera un clàssic de Santiago Rusiñol. Un poble gris, monòton i industrial veu trencada la seva rutina laboral amb l'arribada d'un gran espectacle musical. La companyia ha estat contractada per l'alcalde del poble i propietari de l'única fàbrica en tota la població. Joan, el fill del batlle, que està a punt de casar-se amb la Lina, s'enamora de la gran estrella Zaira i vol fugir amb ella lluny del poble gris. Zaira, en canvi, està esgotada de la seva vida nòmada i desitjaria quedar-se a viure al poble i tenir una vida tranquil·la. Més informació, aquí.

La cinquena temporada d'aquesta sèrie comprèn el període entre 1991 i 1997: el temps de govern de John Major com a primer ministre, la separació dels fills de la reina Isabel II –la princesa Anna i Mark Phillips, el príncep Andreu i Sarah Ferguson, i el príncep Carles i la princesa Diana i el seu posterior divorci–, l'incendi del castell de Windsor, la relació entre el príncep Felip i Lady Penny Brabourne, la publicació del llibre Diana. La seva veritable història –d'Andrew Morton–, el sepeli de la família Romànov, l'entrevista a Diana de Gal·les per a la BBC el 1995, la transferència de sobirania de Hong Kong i l'entrada de Tony Blair com a primer ministre. La temporada acaba amb el viatge de la princesa Diana a França com a convidada de Mohamed al-Fayed. Vegeu-ne el tràiler, aquí.

Aquesta obra de teatre dirigida per Sergio Peris-Mencheta i protagonitzada per Juan Diego Botto ens apropa als aspectes més desconeguts de la vida i l'obra de Federico García Lorca. El viatge que planteja la funció és una forma de conèixer la nostra realitat a través de l'obra del poeta andalús. D'aquesta manera, l'espectacle es converteix en una peça viva, atrevida i dinàmica en què la paraula de Lorca, la seva vida i el seu món serveixen de mirall del nostre. L'obra recull entrevistes, xerrades i conferències de l'autor de Yerma, així com fragments de les seves obres i alguns dels seus poemes. És el mateix Lorca qui, a través de Juan Diego Botto, ens acosta al seu món. Més informació, aquí.

Aquesta sèrie de televisió canadenca-irlandesa és una seqüela de Vikings. Creada i coproduïda pel guionista Jeb Stuart, explica les històries d’alguns dels homes del nord més coneguts de la història: Leif Erikson, Freydís Eiríksdóttir, Harald Hardrada i el normand Guillem I el Conqueridor. Ambientada un segle després de les aventures de Vikings, el final de l’era vikinga s’acosta cada cop més a mesura que Anglaterra es manté ferma davant dels seus invasors nòrdics. Després de la mort del rei Eduard el Confessor, tres senyors reclamen el tron anglès, i el futur d’Anglaterra canvia per sempre. Més informació i el tràiler, aquí.