300 anys d'espoli. Analitzem el maltractament fiscal que ha patit Catalunya des de la derrota del 1714 fins avui

Per què passa?

Gibraltar, un penyal a la sabata

La qüestió gibraltarenya és l'únic conflicte que enfronta dos membres de la UE i de l'OTAN

"You can get married in Gibraltar near Spain", cantava John Lennon el 1969 a 'The Ballad of John and Yoko'. El tema fou polèmic i no solament per la sonada comparació amb Jesucrist. A Espanya la cançó no es va estrenar perquè el règim franquista no podia tolerar aquell 'near' ('a prop'). Pel nacionalisme espanyol Gibraltar fou considerat sempre un territori nacional, injustament ocupat pels britànics.

Paola Lo Cascio (text)

Entrevista

Paul Lowe

"Sense imatges, grans fets històrics han estat invisibles i silenciats"

Aquest fotoperiodista britànic llicenciat en història s'ha especialitzat en l'anàlisi del paper que ha tingut la fotografia a l'hora de documentar episodis cabdals de guerres i genocidis.

Sònia Casas (text)

Dossier especial 300 anys d'espoli

300 anys d'espoli

Del cadastre als peatges

Enmig de la pitjor crisi econòmica en dècades, el debat sobre la discriminació econòmica que pateix Catalunya ha pres una volada considerable. Molts afirmen que gran part dels impostos que paguen els catalans no es queden al Principat, que l'actual sistema de finançament és injust, i que l'Estat espanyol prioritza les inversions tot basant-se en criteris polítics i no de rendibilitat. Tot plegat, es tracta d'una situació que es remunta tres segles enrere, quan Catalunya, com a perdedora de la guerra de Successió, va rebre un reguitzell de sancions que la penalitzaven. A SÀPIENS hem volgut analitzar a fons aquests 300 anys d'espoli en un extens reportatge de dotze pàgines distribuït en tres parts: segle XVIII, XIX i XX. Una història que encara no ha acabat.

Jordi Mata (text), Agustí Alcoberro, Francesc Cabana i Josep Maria Solé i Sabaté (assessorament)

Dossier especial 300 anys d'espoli

Nou règim, vells costums

L'espoli al segle XIX

El segle XIX espanyol va ser convuls en tots els aspectes. Econòmicament, va ser sobretot l'època de la confrontació entre proteccionisme i lliurecanvisme, dues maneres d'entendre les relacions comercials, i en aquella confrontació la burgesia catalana, cada cop més afí al catalanisme, sempre hi va tenir quelcom a dir.

Jordi Mata (text), Agustí Alcoberro, Francesc Cabana i Josep Maria Solé i Sabaté (assessorament)

Dossier especial 300 anys d'espoli

Dictadures i desencisos

L'espoli al segle XX

En els temps contemporanis no s'ha observat més comprensió de l'Estat vers el fet català ni un replantejament de la fiscalitat que fos més just per al Principat. Un cop superada la guerra civil i el franquisme, la consciència de patir una discriminació econòmica constant comença a créixer entre la major part de població del país.

Jordi Mata (text), Agustí Alcoberro, Francesc Cabana i Josep Maria Solé i Sabaté (assessorament)

Reportatges

Eren negres els antics egipcis?

Un corrent de l'egiptologia defensa l'africanitat faraònica

Fa segles que l'antic Egipte fascina Occident. Fins i tot els alquimistes medievals indagaven en la ciència d'al-Kemit. 'Kèmit' és el nom amb què els egipcis es referien al seu país, que els grecs van batejar com a 'Egipte'. Significa literalment 'el país negre' pel color que tenia la riba del Nil, però permet fer una metàfora perfecta quan es defensa l'origen africà de la cultura faraònica. La teoria xoca de ple amb tot allò que s'ha dit sempre.

Sònia Casas (text), Ferran Iniesta i Emma González (assessorament)

Reportatges

Vasili Arkhipov: l'home que va salvar el món

Crisi dels míssils: l'oficial soviètic que va impedir la tercera guerra mundial

Durant la tardor del 1962, arran de la instal·lació d'uns míssils soviètics a Cuba, John Kennedy i Nikita Khruixtxov van portar fins al límit la tensió de la guerra freda. Dels tretze dies d'octubre que la humanitat va caminar per l'abisme, el més crític va ser el dissabte 27, quan el submarí soviètic B-59 va estar a punt de llançar un míssil atòmic. Qui, en el moment clau, va evitar l'inici de l'holocaust nuclear global fou un oficial rus gairebé desconegut: Vasili Arkhipov.

Carles Llorens (text)

Reportatges

Els clarobscurs de Caravaggio

La vida convulsa del gran pintor barroc, entre palaus i tavernes de mala mort

Les parets dels palaus que es construïen a la Roma del segle XVII es disputaven els millors pintors del moment. El jove venecià Michelangelo Merisi da Caravaggio va captivar cardenals i nobles amb un estil naturalista que jugava amb el dramatisme del clarobscur. Aviat, va introduir-se en els cercles més exquisits de la ciutat, però també en ambients turbulents que li van passar factura.

Antoni Sella (text), Agustí Alcoberro (assessorament)

Reportatges

La fàbrica de les galeres

Com es van construir les drassanes reials de Barcelona

Pere el Gran va construir les Drassanes Reials de Barcelona en el segle XIII. Des d'aquell moment es van convertir en la fàbrica que feia possible la principal empresa catalana de l'època: el comerç a la Mediterrània. Després de gairebé un segle es van alçar unes enormes naus d'estil gòtic on es guardaven les galeres. Fins fa poc es pensava que l'edifici que es pot veure actualment era el que va fer construir Pere el Cerimoniós. Ara sabem que no, però no devia ser gaire diferent.

Agnès Rotger (text), Enric Garcia (assessorament)

Escapades

L'obra menys coneguda de Gaudí

Palau Güell. Barcelona (Barcelonès)

Noemí Aznar (text)

Escapades

La gran torre de la Cerdanya

Campanar de Santa Maria. Puigcerdà (Cerdanya)

Escapades

Bressol de la llengua catalana

Església de Santa Maria. Organyà (Alt Urgell)

Escapades

Històries de guerrillers

Museu dels Maquis. Castellnou del Bages (Bages)

Glòria Trullàs (text)

Escapades

El mirador de la Costa Brava

Ermita de Sant Elm. Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

Un cap de setmana a...

Estampes de color sèpia

Vic acull algunes de les pintures i els murals més destacats de Josep M. Sert

El lligam entre el pintor barceloní Josep M. Sert (1874-1945) i la ciutat de Vic va néixer arran de la decoració de l'emblemàtica catedral. Aquell encàrrec va consolidar Sert com a artista i, d'aleshores ençà, la capital d'Osona ha esdevingut un dels centres de l'obra pictòrica de Sert i la seu d'algunes de les seves obres més destacades, sempre característiques pel seu particular estil orientalista i barroc i per les seves tonalitats daurades i sèpies. La Ruta Sert ens proposa tot un itinerari per descobrir-les i endinsar-nos en l'obra d'aquest artista català i universal.

Raquel Alonso (text)