500 anys d'exilis

Dossier: 500 anys d'exilis

Una constant històrica

Els exilis són un fenomen transversal de la història de Catalunya. Des de l’expulsió dels jueus el 1492, fins a l’exili dels líders independetistes el 2017, centenars de milers de catalans han hagut d’abandonar el país.

Agustí Alcoberro

Dossier: 500 anys d'exilis

La fugida del poble hebreu

Després de més d’un segle d’escalada de la violència, la comunitat jueva dels regnes de les corones de Castella i d’Aragó va ser expulsada d’un territori que l’havia acollit, amb alts i baixos, des d’època romana. Les conseqüències socials i culturals d’aquest fet es van estendre, amb la diàspora, més enllà de les fronteres peninsulars.

Júlia Mas (text) / Clara Jauregui (assessorament)

Dossier: 500 anys d'exilis

L'expulsió dels moriscos

Al segle XVI, la Monarquia Hispànica tenia un problema i es deia l’islam a casa seva. Després que els Reis Catòlics haguessin conquerit l’emirat de Granada i expulsat els jueus, el 1492, centenars de milers de musulmans o criptomusulmans romanien a la península Ibèrica. La Casa d’Àustria i la societat cristiana els va tolerar cada cop amb més dificultats, fins a decidir expulsar-los de manera definitiva, a partir del 1609.

Vicent Baydal

'Corpus de Sang', la pintura que il·lustra els segadors del segle XVII, d'Antoni Estruch i Bros

Dossier: 500 anys d'exilis

El primer exili polític

Entre els anys 1652 i 1671, en el marc de la guerra dels Segadors, dos mil catalans, majoritàriament membres de l’elit dirigent del país, van fugir al Rosselló per salvaguardar-se de les represàlies de Felip IV. Els catalans havien demanat l’empara del rei francès i les conseqüències es preveien severes.

Òscar Jané

Retrat de Carles d'Àustria, obra del suec Martin van Meytens

Dossier: 500 anys d'exilis

Rere els passos de l'emperador Carles VI

La derrota de la casa d’Habsburg a la guerra de Successió va provocar l’exili d’entre vint-i-cinc mil i trenta mil persones, de les quals aproximadament la meitat eren catalanes. Els territoris d’acollida van ser els que estaven governats per l’emperador.

Agustí Alcoberro

Dossier: 500 anys d'exilis

El desterrament dels jesuïtes

La primavera del 1767, els membres de la Companyia de Jesús van passar d’educar les classes privilegiades de Catalunya a tenir la condició d’exiliats, per ordre de la monarquia borbònica.

Diego Sola

Recreació d'una batalla entre carlins i isabelins

Dossiers: 500 anys d'exilis

Un convuls segle XIX

Els enfrontaments civils constants derivats del procés de construcció de l’estat i la seva consolidació posterior van portar a l’exili catalans de diverses tendències polítiques. Liberals, carlins, republicans i anarquistes van haver de fugir de represàlies i persecucions i marxar a diversos països d’Europa i d'Amèrica.

Josep M. Bunyol (text) / Jordi Roca Vernet (assessorament)

Dossier: 500 anys d'exilis

Anarquistes i separatistes en el punt de mira

La dictadura de Miguel Primo de Rivera va portar a l’exili un grup de refugiats d’allò més divers, que va aplegar, als cafès de París, polítics, escriptors, artistes i, fins i tot, persones del món de la ciència.

Genís Frontera (text) / Giovanni C. Cattini (assessorament)

La victòria del franquisme va portar a l'exili desenes de milers de persones

Dossier: 500 anys d'exili

El gran èxode

La revolució que es va generar després del fracàs del cop d’estat franquista a Catalunya va provocar una primera sortida del país de ciutadans que fugien de grups anarquistes i comunistes que van descarregar la seva ira en els elements més conservadors de la societat. Res comparable amb l’allau humana que creuaria la frontera amb França després de la caiguda de Barcelona i de l’avanç implacable dels feixistes al final de la Guerra Civil.

Caterina Úbeda (text) / Enric Pujol (assessorament)

Dossier: 500 anys d'exilis

Temps de decepció

Des del final de la Segona Guerra Mundial i fins al 1975, centenars de milers d’exiliats catalans escampats pel món van anhelar la caiguda o la mort del dictador per poder tornar a casa. I, durant aquella espera, la vida va passar.

Maria Coll (text) / Enric Pujol (assessorament)

Dossier: 500 anys d'exilis

Els exiliats de la transició

L’exili com a escapatòria de la repressió va continuar sent, a partir del 1975, una opció per als qui van oposar-se al sistema sorgit de la Transició. Principalment, militants independentistes, alguns anarquistes i, fins i tot, comediants i un periodista.

Albert Botran

Cartells en defensa de Carme Forcadell i Carles Puigdemont

Dossier: 500 anys d'exilis

El darrer episodi, fins ara...

Fa sis anys, Carles Puigdemont i set consellers del Govern que presidia van fer una compareixença pública a Brussel·les. Tots havien decidit abandonar Catalunya i iniciar una batalla contra la justícia espanyola a les institucions europees que, actualment, encara dura.

Bernat Surroca

Actualitat

La crisi del marbre

Des d’època Romana, el marbre italià de Carrara s’ha considerat un bé de luxe i ha estat la base d’obres d’art. Avui, però, la seva explotació, controlada per una família saudita, és criticada per insalubre i destructora del medi natural.

Alba Sidera

Entrevista

Jesús Alturo i Tània Alaix: "Els primers mots en català són del segle IV, tres segles abans del que es creia"

La paleografia s’ocupa de llegir, datar i localitzar els textos que no tenen una indicació de lloc ni d’origen. És, també, una de les disciplines que hi ha al darrere de la investigació de Jesús Alturo i Tània Alaix, que aporten una nova visió dels orígens de la nostra llengua i que han buscat els personatges que s’amaguen darrere dels textos.

Caterina Úbeda (text) / Ricard Marco (fotografia)

Actualitat

La geopolítica dels cereals

La invasió russa d’Ucraïna va iniciar el conflicte que té un efecte col·lateral que impacta en tot el planeta, el de la seguretat alimentària. El Govern rus està fent servir com a arma de guerra el control dels cereals ucraïnesos, un producte que ha tingut una funció clau al llarg de la història i que ha estat la base de l’alimentació de la nostra civilització.

Sergio Maydeu-Olivares (text) / Cinta Fosch (il·lustracions)

L'experiència

Per qui toquen les campanes?

La UNESCO ha declarat el toc manual de campanes Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, un llegat que encara es manté viu a moltes localitats de Catalunya. Visitem el campanar de la basílica de Santa Maria de Mataró i assistim a una repicada del seu grup de campaners, un dels més antics de Catalunya.

Genís Casanovas (text) / Enrique Marco (fotografia)

Llibres

Care Santos: "Schieffelin va voler omplir d'ocells europeus el cel de Nova York"

L’escriptora Care Santos, a la novel·la El boig dels ocells, recupera la vida d’Eugene Schieffelin, un ornitòleg aficionat que, des d’Anglaterra, va voler introduir a Nova York tots els ocells que apareixen en les obres de William Shakespeare. Tots els intents van fracassar, menys l’estornell, una de les aus actualment més odiades.

Maria Coll (text) / Enrique Marco (fotografia)

El conte històric

'Muntanya fugida'

L’escriptor Fede Nieto, l’autor d’aquest conte, va abandonar l’Argentina el 1976, després del cop militar. El país on va néixer és l’escenari de les novel·les Niño anómalo i Hay recuerdos que querrán abandonarme.

Fede Nieto (text) / Pep Boatella (il·lustració)