Subscriu-t'hi

Revista

Portada del número 215 de SÀPIENS (febrer 2020)
Sàpiens núm. 215. Febrer 2020

Arkhípov, l'home que va salvar el món

Reconstruïm amb documentació inèdita la crisi dels míssils

En aquest número
Patrick Boucheron

ENTREVISTA

Patrick Boucheron: "Avui, l’estudi de la història s’ha mundialitzat”

L’aparició de la 'Histoire Mondiale de la France' (HMF) va causar un gran rebombori i el director d’aquesta obra col·lectiva, que va vendre més de 100.000 exemplars en tres mesos, va ser acusat d’assassinar la 'grandeur'. Però el seu mètode va fer fortuna i s’ha exportat a diferents països, consolidant-lo com un dels grans renovadors de la historiografia europea. 

Arnau Cònsul

Protestes a Blida, Algèria, el 10 de març del 2019

ACTUALITAT

Quo Vadis, Algèria?

Algèria viu una mobilització sense precedents per exigir la democràcia i la instauració d'un 'estat civil' que posi fi al predomini de l'exèrcit. La cúpula militar, que assaja canvis estètics, no aconsegueix doblegar les mobilitzacions, que mantenen gairebé intacte el suport popular i la convicció en les seves reivindicacions.

David Alvarado

Dinosaures

ACTUALITAT

Les últimes extincions

Des que els ‘Homo sapiens’ ens vam estendre per tot el planeta, hem alterat la vida d’altres espècies. En l’últim segle, però, hem crescut fins a tal punt que hem erradicat més vides que en cap altre període de la història. Més letals que un meteorit, molts científics asseguren que els humans estem causant la sisena extinció massiva de la Terra  

Víctor Farradellas (text), Jordi Serrallonga (assessorament) i Mari Fouz (il·lustracions)

Vassili Arkhípov (1960)

REPORTATGES

Vassili Arkhípov, l'home que va salvar el món

SÀPIENS ha accedit a tota la documentació confidencial desclassificada en els darrers anys sobre la crisi dels míssils de Cuba del 1962 procedent d’arxius nord-americans, russos i cubans. Es tracta de milers d’informes, fotos i plànols emesos per tots els actors implicats (CIA, KGB, oficines presidencials, estat major...) que ens permeten reconstruir, fil per randa, el moment en què la humanitat va estar a punt de patir l’inici de la Tercera Guerra Mundial. Només la sang freda del capità rus Vassili Arkhípov va evitar el desastre. Llegiu al web un dels documents localitzats: el discurs de guerra a Cuba que Kennedy mai no va haver de pronunciar.

Jordi Finestres (text) i Josep M. Solé i Sabaté (assessorament)

Cognoms

REPORTATGES

Des de quan tenim noms i cognoms?

Al segle IX, els cognoms heretats dels romans van començar a adquirir identitat pròpia. A poc a poc es van anar enriquint i van passar a designar des d’accidents geogràfics fins a defectes físics, càrrecs o oficis. El doble cognom, patern i matern, no es va imposar fins al segle XIX i al món és tota una raresa.

Antoni Janer Torrens

Bust de Nefertiti

REPORTATGES

Dones del Nil

Afirmar que les dones de l’antic Egipte tenien el mateix pes social que els homes seria agosarat, però el cert és que eren considerades ciutadanes amb drets i podien decidir lliurement sobre els aspectes més transcendents de la seva vida. La cura de la llar i de la família era una tasca destinada principalment a elles, però està demostrat que moltes també treballaven fora de casa, on eren pagades igual que els seus companys. 

Agnès Rotger (text) i Maite Rada (assessorament)

Retrats d'Erasme (esquerra) i de Luter (dreta)

REPORTATGES

Erasme versus Luter

Monjos agustins, coetanis i centreeuropeus. Tan similars i diferents alhora. Es podria dir que Erasme i Luter estaven d’acord en el fons però no en la forma, o potser ni tan sols en això ells es posarien d’acord. El cas és que la Reforma de Luter va remoure els fonaments de l’Europa del segle XVI i que això possiblement no hauria estat possible sense la base teòrica i els textos d’Erasme de Rotterdam. 

Joan Esculies (text) i Agustí Alcoberro (assessorament)

Dames de l'edat mitjana

REPORTATGES

El dot o la vida

Al segle XIV es va imposar l’obligatorietat que les núvies aportessin diners o propietats al matrimoni, la qual cosa va fer que moltes noies es veiessin obligades a sacrificar-se per no quedar-se solteres i desemparades.

Maria Coll (text) i Àngel Casals (assessorament)

Manuel Forcano mirant el bust de la deessa fenícia Tanit, al Museu d'Arqueologia de Catalunya

L'EXPERIÈNCIA

El Museu d'Arqueologia vist per Manuel Forcano: perdre el cap... en un museu

Podria tenir èxit un cicle de relectures del patrimoni amb personalitats del món de l’art i la cultura que no fossin arqueòlegs? És la pregunta que el director del mac, Jusèp Boya, va plantejar-nos a l’equip del ‘sàpiens’. I la resposta va ser: I si fem una prova amb el poeta Manuel Forcano?

Clàudia Pujol (text) i Enrique Marco (fotografies)

  • sapiens web
    Un any de SAPIENS per només 24,90€ i DE REGAL l'ATLES CATALÀ DE CRESQUES 
  • iQUIOSC.cat és un quiosc digital a través del qual ens pots llegir en iPad, iPhone o a l'ordinador (Mac o PC).
Venda de números endarrerits

Si et falta algun SÀPIENS, compra'l a la nostra botiga

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 215 de SÀPIENS (febrer 2020)

Arkhípov, l'home que va salvar el món

Reconstruïm amb documentació inèdita la crisi dels míssils

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto