Boig per tu. L'amor al llarg de la història

Aquest mes amb la revista...

Especial 'Hivern a la neu'

Aquest gener aconsegueix juntament amb SÀPIENS una versió de butxaca de la revista 'Descobrir'

Per un euro més, podràs fer-te amb la millor guia de viatges, en una edició que podràs dur amb comoditat a tot arreu, per planificar les teves escapades d'hivern. Hi trobareu les millors propostes per gaudir de la neu durant els mesos de fred.

Per què passa?

Canvi climàtic: el tren que perdem des de fa 20 anys

La cimera de París ha intentat donar resposta a la crisi ambiental que amenaça la humanitat

La màquina de vapor amb la caldera de carbó o l'or negre i les noves dinàmiques del transport van ser, probablement, descobriments que van definir el món en què vivim avui. En el seu moment la coneguda com a Revolució Industrial va ser viscuda (i posteriorment analitzada) com un dels canvis de civilització més determinants de la història de la humanitat. Amb tot, sense saber-ho, s'estava desencadenant alhora el fenomen de pertorbació massiva i potencialment més greu que ha amenaçat el funcionament de la 'mare Terra', en termes de l'etapa geològica actual de vida del nostre planeta.

Josep Xercavins

L'entrevista

Albert Sánchez Piñol: "Vull narrar el món del segle XVIII, abans que la Revolució Francesa ho estronqués tot"

El reconegut escriptor rep SÀPIENS a casa seva per parlar-nos de la seva nova novel·la, 'Vae Victus', la continuació del seu darrer gran èxit editorial

Estructurada en quatre relats autònoms que tenen lloc a Catalunya, Amèrica del Nord, Europa i Nova Zelanda, 'Vae Victus' reprèn el periple vital de Martí Zuviría just al punt on es va quedar a 'Victus', l'èxit més rotund de la narrativa catalana recent.

Reportatges

Boig per tu

Una història de l'amor a la cultura occidental

No importa l'època en què ens traslladem, ni l'indret del planeta que visitem. En totes les grans civilitzacions, més enllà de les seves pràctiques culturals i de les seves institucions socials, els poetes han cantat la necessitat d'estimar i ésser estimat. Però paradoxalment –o no tant– les pràctiques matrimonials sovint han girat l'esquena als anhels més profunds del cor.

Àlex Novials (text), Xavier Roigé (assessorament)

Reportatges

Morin els dimonis estrangers!

La rebel·lió dels bòxers xinesos contra les potències colonials a la darreria del segle XIX

Davant l'augment de la presència estrangera a la Xina, van aflorar societats secretes d'inspiració xenòfoba que van cristal·litzar en una revolta a gran escala. Les potències occidentals i el Japó ho van aprofitar per donar l'estocada final a un imperi en plena decadència i repartir-se la seva riquesa.

Sergi Ramis (text), Víctor Gavín (assessorament)

Reportatges

La conquesta mallorquina de les Canàries

La història d'una aventura atlàntica robada per l'imperialisme espanyol

Abans de ser ocupades per la Corona de Castella al segle XV, comerciants i missioners mallorquins ja havien posat els peus a les Canàries. Els ecos d'aquella aventura del regne de Mallorca es perdrien en la boira del temps durant segles, injustament silenciats per la conquesta espanyola.

Antoni Janer (text), Àngel Casals (assessorament)

Reportatges

Va existir el diluvi universal?

Les narracions sumèries que van inspirar l'Antic Testament

La creació de l'home, l'expulsió del paradís d'Adam i Eva o les plagues d'Egipte són relats originàriament sumeris que els jueus van incorporar a l'Antic Testament. Hi ha indicis arqueològics que assenyalen que un d'aquests mites, el del diluvi podria tenir certa base històrica

Marc Martorell (text), Carles Buenacasa (assessorament)

Reportatges

Lord Byron. Un poeta a la trinxera

Repassem la vida de l'heroi romàntic més icònc de l'Europa decimonònica

Com a bon romàntic, va optar sempre pel risc, la passió i l'aventura. Potser per això va triar-ne una de ben arriscada: lluitar al costat dels grecs per alliberar-los del jou otomà. L'empresa havia de convertir-lo en heroi i llibertador. Hi trobà l'eternitat, sí, però també la mort, el 1824.

Carles Padró (text), Andreu Mayayo (assessorament)

Reportatges

Benjamin Franklin. L'home que va domesticar els llamps

A més de ser un dels pares fundadors dels EUA, Benjamin Franklin també va ser un científic i inventor prolífic. A ell li devem, per exemple, les ulleres bifocals i, sobretot, recerques cabdals relacionades amb l'electricitat que el van dur a inventar el parallamps.

Xavier Duran (text)

Viu la història