La conquesta catalana de Sardenya

Actualitat

L'OTAN: passat i futur

Aquest juny, se celebra a Madrid la cimera del Consell Atlàntic, una reunió que té lloc en un moment en què l'organització, fundada el 1949, ha d'assumir nous reptes (la ciberseguretat, el terrorisme islàmic, la pirateria somali...) i gestionar una situació extremament complexa: la invasió russa d'Ucraïna.

Francesc Serra

Entrevista

Àngel Casals: "Parlar d'ordre públic és explicar com l'Estat desarma la població"

Àngel Casals, professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona, ha dirigit una obra escrita per diversos autors que s'endinsa en la història de l'ordre públic a Catalunya. Llegir-la és adonar-se que hi ha constants del present que ja existien en el passat, com la necessitat de control per part de qui exerceix el poder o la por a l'organització de la societat.

Caterina Úbeda (text) / Enrique Marco (fotografies)

L'arribada de la flama olímpica durant la cerimònia inaugural dels Jocs

Actualitat

'Sportswashing'. Com l’esport renta (i ha rentat) la cara a moltes dictadures

Qatar es prepara per acollir, aquesta tardor, la 22a edició del Mundial de Futbol, la cita esportiva més important, juntament amb els Jocs Olímpics. Que aquesta petita monarquia on es vulneren sistemàticament els drets humans organitzi la Copa del Món de l'esport més popular del planeta és un dels exemples més paradigmàtics de sportswashing.

Ramon Usall

Reportatges

La conquesta catalana de Sardenya

Durant 400 anys, aquest punt estratègic de la Mediterrània va pertànyer a la corona catalanoaragonesa. Ara bé, els sards no ho van posar fàcil al Casal de Barcelona, que, al llarg de més d'un segle, va invertir esforços a dominar un territori que es va anar revoltant contra la presència estrangera.

Jordi Mata (text) / Pol Junyent (assessorament)

Reportatges

Sankara, el 'Che africà'

El 1987, un grup d'homes va assassinar el president de l'estat africà de Burkina Faso. Rebel carismàtic, el seu mite ha arribat fins als nostres dies i el seu nom ha tornat a l'actualitat després de la sentència del judici per la seva mort. El tribunal ha condemnat a cadena perpètua qui va ser la seva mà dreta al Govern, Blaise Compaoré, el seu botxí i el dictador que el va rellevar al capdavant del país.

Alfred Bosch

Reportatges

La construcció de Brasília

El 1956, el nou president del Brasil, Juscelino Kubitschek, va decidir construir una nova capital a l'interior del país. El projecte el va liderar l'arquitecte Oscar Niemeyer, que va voler aixecar una ciutat humanista que havia d'augmentar la qualitat de vida dels seus habitants. Però aviat van aparèixer les faveles en una ciutat d'obres sensacionals que va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Sergi Ramis

Sentència de la Universitat d'Alcalá de Henares a la denúncia de Francisca de Pedraza

Reportatges

Divorciar-se al segle XVII

El 1624, Francisca de Pedraza va obtenir el divorci, després d'anys de maltractaments per part del seu marit. I ho va fer després que la Universitat d'Alcalá de Henares acceptés una demanda que llavors només es podia jutjar als tribunals eclesiàstics. Va ser la primera victòria documentada contra la violència masclista.

Sílvia Manzanera (text) / Agustí Alcoberro (assessorament)

Reportatges

Els Apatxes de París

Eren delinqüents dels baixos fons o eren rebels amb causa? Es deien apatxes perquè eren joves salvatges i, tot i que no portaven plomes al cap, vestien de manera cridanera. El fenomen va néixer a París, però es va escampar per totes les grans ciutats europees, els primers anys del segle XX, i Barcelona no en va quedar al marge.

Anna Sàez (text) / Sergi Saranga (assessorament)

Reportatges

Com es construïa un pont romà?

La pacificació d'Hispania i l'establiment de l'Imperi romà van comportar una sèrie d'innovacions al territori català amb l'objectiu d'augmentar-hi la seva presència. En destaca el gran desenvolupament de l'arquitectura pública, amb construccions tan notables com la del pont del Diable o de Sant Bartomeu, situat als límits dels actuals municipis de Castellbisbal i Martorell.

Paula García Castro (text) / Carles Buenacasa (assessorament)

L'experiència

El Palau Requesens

Situat a tocar de l'església de Sant Just, al barri Gòtic, el Palau Requesens –que actualment acull la Reial Acadèmia de les Bones Lletres– va ser una de les propietats privades més importants de la Barcelona medieval. Us proposem passejar per la seva galeria de catalans il·lustres i sopar al Tinellet com si fóssiu convidats de la virreina Isabel de Requesens.

Clàudia Pujol (text) / Enrique Marco (fotografies)

Llibres

Joan Esculies: "Si Tarradellas hagués estat anglès, ja n’haurien fet tres o quatre pel·lícules"

Després d'anys capbussat en el voluminós arxiu Tarradellas, Joan Esculies publica Tarradellas, una certa idea de Catalunya (Pòrtic), un volum que no pretén ser la biografia definitiva del president de la Generalitat, però sí la que trenca certs mites entorn de la seva figura. L'historiador intenta aclarir una trajectòria distorsionada pel mateix polític, pels seus partidaris i pels seus detractors.

Maria Coll (text) / Enrique Marco (fotografies)

El conte històric

Polònia al febrer

La periodista Natza Farré escriu el Conte Històric d'aquest número. Ha publicat Curs de feminisme per microones (2016), Que no t’expliquin contes (2019) i Tinc algunes certeses i molts dubtes (2022), tots a Ara Llibres.

Natza Farré (text) / Pep Boatella (il·lustració)