Dins una Txeca

Actualitat

Les mutacions del gihadisme

Des que va néixer a l'Afganistan, durant la guerra entre soviètics i mujahidins, el radicalisme islàmic ha evolucionat passant de ser un fenomen local a un de global, i viceversa. Repassem quatre dècades d'aquest moviment islàmic radical i analitzem per què ha canviat els seus objectius i la forma d'operar.

Moussa Bourekba

Entrevista

Albert Esteve: "Culpar la demografia dels grans reptes de la humanitat és una excusa fàcil"

Al novembre, la població mundial va arribar als 8.000 milions d'habitants, una dada que va tornar a posar sobre la taula el concepte sobrepoblació. Ara bé, aquest demògraf i director del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona ho considera un debat artificial. Ens explica per què.

Caterina Úbeda (text) / Enrique Marco (fotografies)

Actualitat

Videojocs, la història del 'desè art'

Sorgits poc després de la Segona Guerra Mundial i popularitzats durant les dècades dels setanta i els vuitanta, els videojocs s'han convertit en una de les indústries culturals més importants. Més enllà del negoci que generen, s'han considerat el desè art. Paraules importants per a un dels actors principals de la revolució tecnològica, que ha canviat la nostra manera de divertir-nos i que té, també, una cara negra.

Ramon Usall

Reportatges

Dins una txeca

Durant la Guerra Civil, a la zona de la rereguarda, la justícia paral·lela va tenir l’expressió més terrorífica en aquestes cambres, on els enemics de la República eren torturats físicament i psicològicament.

Joan Esculies

Reportatges

Les aventures de Sinibald de Mas

Aquest català, admirador del gran aventurer Alí Bei, va ser el primer diplomàtic de l'Estat espanyol destinat a la Xina. Abans d'aquest càrrec, però, ja havia viatjat al Líban, Palestina, Egipte, l'Aràbia Saudita, Pèrsia, l'Índia i les Filipines.

Josep M. Bunyol

Reportatges

La increïble arqueòloga Agatha Christie

Gairebé tothom la coneix com la reina de la novel·la negra, però Agatha Christie també va exercir d'arqueòloga en jaciments de Síria i l'Iraq. Amb el seu marit, Max Mallowan –arqueòleg del Museu Britànic–, va trepitjar els turons polsosos de l'Orient Mitjà per excavar el passat més remot de la humanitat en unes expedicions que acabarien inspirant bona part de les seves novel·les.

Oriol Gracià

Machu-Picchu, la joia arquitectònica de l'imperi Inca

Reportatges

Amèrica abans de Colom

Són molts els historiadors que des de fa dècades refusen la idea que les civilitzacions americanes anteriors a la colonització eren primitives. Els darrers estudis demostren una història dels indis americans ben diferent: societats sofisticades i tecnològicament avançades i ciutats urbanitzades i densament poblades.

Sergi Ramis

Reportatges

La balada dels (autèntics) Dalton

El 1951, a la popular sèrie de còmics Lucky Luke van aparèixer els qui des d'aleshores han estat els antagonistes per excel·lència de l'heroi, un quartet de dolents entranyables i barroers que estan basats en una banda de delinqüents reals que va assaltar trens i bancs entre el 1890 i el 1892.

Jordi Mata

Reportatges

Pèrfides?

Considerades fredes i calculadores, instigadores de conjures i maquinacions, a Roma, les dones properes al poder estaven sota sospita. Mogudes per l'ambició, eren capaces de qualsevol cosa. Si féssim cas d'una bona colla d'historiadors llatins, la família imperial va viure una veritable epidèmia de complots i assassinats per part de dones sense escrúpols.

Montse Armengol (text) / Isabel Rodà (assessorament)

Reportatges

La cotilla: obsessió per la silueta femenina

La cotilla ha format part del vestuari de les dones d'una manera gairebé inalterable durant més de quatre segles. Aquesta peça ha modificat els cossos per fer-los encaixar en els cànons estètics de cada època.

Júlia Mas

L'experiència

La llegenda templera en terres lleidatanes

Construït durant la segona meitat del segle XII, el castell de Gardeny és una mostra de l'austera forma de vida dels membres de l'orde del Temple, malgrat el gran poder que va arribar a tenir l'organització a Europa.

David Gutiérrez (text) / Jordi Bas (fotografies)

Llibres

Borja de Riquer: "Cambó escriu unes memòries de conveniència per justificar el suport a Franco"

Després de trenta anys immers en la figura del líder de la Lliga Regionalista, l'historiador Borja de Riquer presenta una biografia de Francesc Cambó en la qual impugna diverses de les informacions que el mateix protagonista va explicar en les seves memòries i que, posteriorment, han reproduït altres autors.

Maria Coll (text) / Enrique Marco (fotografies)

El conte històric

La pell borda dels dies

El conte històric d'aquest número és obra de Ferran Garcia. És autor de contes (Deu relats ecofuturistes), poesia (Larva) i novel·les (Recorda que moriràs i Blasfèmia). El 2022, va publicar Guilleries (Males Herbes), un 'western' ambientat al segle XIX.

Ferran Garcia (text) / Pep Boatella (il·lustració)