A la Itàlia del segle XVII, es va gestar un fenomen nou en la història: l’aparició de l’artista dona moderna alliberada gràcies al seu art. Un petit però contundent cercle de dones van aprendre pintura als tallers envoltades d’homes, i van aconseguir també entrar en un món professional, en lluita amb la ferotge competència masculina. Entre elles destaca, a pesar de la seva curta vida (1638- 1665), Elisabetta Sirani.
Elisabetta Sirani: 'Pòrcia ferint-se a la cuixa' (1664)
Elisabetta Sirani, reconeguda en un ambient tradicionalment masculí, representava protagonistes fortes, coratjoses i amb molta personalitat
