Subscriu-t'hi
Especial 'Un judici per a la història'
Una revista amb tota la informació del judici més transcendental de la nostra història
Dels antecedents a la sentència

Revista

Portada del número 206 del SÀPIENS (maig 2019)
Sàpiens núm. 206. Maig 2019

El retorn dels Urgell: la restitució del panteó comtal

Gràcies a un projecte museístic pioner en 3D, els sepulcres d’aquesta noble nissaga tornaran des de Nova York al monestir de les Avellanes

En aquest número
Ermengol VII d'Urgell

BRÚIXOLA

El retorn dels Urgell: un projecte pioner per als museus del futur

Si es compleix la previsió, aquest 2019 serà possible visitar el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i veure-hi el primer dels quatre sepulcres dels comtes d’Urgell que, des del 1948, són al museu The Cloisters de Nova York: el d’Àlvar, vescomte d’Àger. Per ser exactes, no serà l’autèntic, sinó una reproducció perfecta feta digitalment gràcies a un acord entre la Diputació de Lleida i el Metropolitan Museum. 

Text de Sònia Casas, amb l'assessorament de Robert Porta

Xavier Casals

ENTREVISTA

Xavier Casals: “Feixisme, neofeixisme i extrema dreta no són sinònims”

A l’última dècada l’extrema dreta ha entrat a les institucions de la majoria de països d’Europa. Podem parlar d’un retorn del feixisme? Xavier Casals, professor d’Història Contemporània a la Universitat Ramon Llull i especialista en moviments ultres, nega qualsevol comparació.

Maria Coll

Brexit

BRÚIXOLA

Brexit, història d’una ruptura

El trencament entre Europa i el Regne Unit està a punt d’esdevenir realitat. Des que a partir del segle XVI les diferències van eixamplar-se, les relacions entre les dues bandes del canal de la Mànega mai no han estat idíl·liques.

Xavier Ferrer

Escena de batalla medieval

REPORTATGES

Els comtes guerrers d'Urgell

Ens endinsem en la història d'una nissaga familiar que dels segles VIII al XV va lluitar per guanyar territori i poder sense perdre sobirania

Obligats a lluitar constantment contra els musulmans per guanyar territori i compensar així les pèrdues que sofrien en els propis dominis, la història d’Urgell és gairebé una anomalia en el marc feudal català. És la història d’un comtat amb dinàmiques pròpies que va resistir, fins al 1413, l’abraçada de l’ós dels comtes reis de Barcelona.

Text d’Arnau Cònsul, amb l’assessorament de Flocel Sabaté

Setmana Tràgica a Barcelona (1909)

REPORTATGES

El Cojo de Málaga, l’anarquista que es va fer amo i senyor de la Cerdanya

Amb la derrota de les forces colpistes, el juliol del 1936, un militant anarquista amb molta història, Antonio Martín Escudero, el Cojo de Málaga, es va convertir en l’amo de la Cerdanya. Des del Comitè de Puigcerdà i durant nou mesos, va impulsar una experiència llibertària única, al mateix temps que sembrava el terror. Només el poble de Bellver va gosar desafiar-lo. El Cojo, tement que la insubmissió de la vila ceretana pogués estendre’s a altres pobles, va intentar assaltar-la amb un centenar d’homes. La seva mort, enmig de conspiracions encreuades, està plena de misteris.

Text de Carles Llorens, amb l’assessorament de Queralt Solé

Representació d'una reunió del Senat romà, en la qual Ciceró critica el polític Catilina. Fresc del segle XIX, pintat per Cesare Maccari

REPORTATGES

Manual del candidat a l'antiga Roma

A l’antiga Roma, les campanyes electorals no consistien en l’exposició d’idees o de programari, sinó en la captació del vot personal per part del candidat. Per això el 'candidatus' desplegava tot un seguit d’estratègies que són clarament recognoscibles en les campanyes d’avui dia. Han passat més de dos mil anys, però hi ha aspectes de la manera de fer política que no han canviat gaire.

Text de Cristina Serret, amb l’assessorament de Magí Seritjol

Càstig públic a un esclau al Brasil

REPORTATGES

La febre del cautxú a l'Amazònia i al Congo de mitjan segle XIX

Milers d’indígenes d’Àfrica i Sud-amèrica van ser esclavitzats per obtenir aquest producte

La descoberta de les propietats del làtex de certes plantes amazòniques va destapar un negoci molt lucratiu que va dur comerciants sense escrúpols a esclavitzar pobles indígenes. Però quan la planta va arribar a Àfrica, les atrocitats per maximitzar el benefici van multiplicar-se.

Sergi Ramis

Vista aèria de l'Afsluitdijk

REPORTATGES

La 'Gran Muralla' dels Països Baixos

Després de segles construint preses, canals i rescloses per protegir el país d’inundacions i guanyar terres per a l’agricultura i la ramaderia, els avenços tecnològics del segle XX van permetre tirar endavant una idea esbojarrada: construir un dic colossal per tancar una badia marítima i convertir-la en un llac d’aigua dolça.

Joaquim M. Pujals

Un grup d'índies natives davant d'un tipi, l'hàbitat de les tribus indígenes de les planes nord-americanes

REPORTATGES

Des de quan plantem la tenda de campanya?

Sigui per motius econòmics o per ganes d’aventura, cada any milions de persones arreu del planeta opten per anar d’acampada. La vida portàtil, però, no ha estat sempre una elecció. Us convidem a donar un volt per la història de la tenda de campanya. Ens hi acompanyeu?

Anna-Priscila Magriñà

  • sapiens web
    Un any de SAPIENS per només 24,90€ i DE REGAL l'ATLES CATALÀ DE CRESQUES 
  • iQUIOSC.cat és un quiosc digital a través del qual ens pots llegir en iPad, iPhone o a l'ordinador (Mac o PC).
Venda de números endarrerits

Si et falta algun SÀPIENS, compra'l a la nostra botiga

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada de l'especial commemoratiu 'Un Judici per a la Història'

Un Judici per a la Història

Un número especial commemoratiu per guardar i recordar un moment excepcional de la nostra història

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto