Els últims templers catalans

Per què passa?

El Kurdistan, lluitar o morir

Davant la passivitat internacional, Erdogan reprimeix els kurds en ple conflicte contra Estat Islàmic

"La democràcia és només el tren sobre el qual pugem per arribar a l'objectiu. Les mesquites són les nostres casernes; els minarets, les nostres baionetes; les cúpules, els nostres cascs, i els creients, els nostres soldats". És el fragment d'un poema nacionalista pronunciat per Erdogan, l'actual primer ministre de Turquia, el 1998. Fer-ho li va costar la presó, on va convertir-se a la democràcia i va veure que l'islamisme radical no tenia futur i calia una nova via. Alliberat, Erdogan va guanyar les eleccions del 2002 i fou escollit primer ministre de Turquia.

Jordi Vàzquez

L'entrevista

Jaume Plensa

"El que diferencia l'artista de la resta de persones és l'anhel de divinitat"

Referent de l'art català més internacional, el polifacètic escultor reflexiona sobre la seva relació emocional amb l'art i l'empremta dels artistes que l'han precedit.

Clàudia Pujol

Reportatges

Els últims templers catalans

La resistència de Miravet, l'última esperança dels templers

Els ordes militars havien acumulat terres i riqueses a l'Europa medieval, per això els líders europeus van fer mans i mànigues per suprimir el seu poder. El 1308, el rei Jaume II va ordenar un setge contra un dels feus templers més importants de la Corona.

Pere Puig (text), Josep M. Sans Travé (assessorament)

Reportatges

Contacteu-hi en cas d'emergència

Els informants del consolat nord-americà a Barcelona als anys 70

L'historiador Víctor Gavín ha localitzat als Arxius Nacionals de Washington la llista dels confidents amb qui els cònsols nord-americans es reunien, amb més o menys freqüència, per conèixer els detalls de tot el que es movia d'esquena i en contra de la dictadura.

José Manuel Rúa (text), Víctor Gavín (assessorament)

Reportatges

Quan el temps es congela

Centenars d'àmfores sota les aigües de Cabrera podrien amagar les restes d'un vaixell romà

Una joia arqueològica. Així defineixen els arqueòlegs subaquàtics aquest derelicte trobat a setanta metres de profunditat de les aigües protegides de Cabrera. Es creu que les àmfores contenien salses de peix, un producte molt valorat pels antics romans per les seves suposades qualitats afrodisíaques. Ens trobem davant d'un tresor intacte sota el mar.

Anna-Priscila Magriñà (text), Sebastià Munar (assessorament)

Reportatges

Les catacumbes de París

Una història de cementiris, pedreres i ossos

A finals del segle XVIII, raons de salubritat portaren al desmantellament dels cementiris parisencs. Els milions de cossos exhumats es traslladaren a les antigues pedreres subterrànies de la capital, que des de llavors foren conegudes amb el nom de 'catacumbes'.

Caterina Úbeda (text), Andreu Mayayo (assessorament)

Reportatges

L'aigua dels pirates

La història del rom, des de les costes del Carib fins als 'night clubs' d'arreu del món

Actualment és una de les begudes alcohòliques més consumides del món, però abans d'arribar el mojito o el daiquiri ja alterava consciències i aixecava passions per allà on passava. El rom va ser el licor per excel·lència dels pirates, però també la font de riquesa d'empresaris indians.

Carme Melià (text), Javier Laviña (assessorament)

Viu la història