Subscriu-t'hi
OFERTA ESPECIAL -25%
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!

Revista

Portada Sàpiens 39
Sàpiens núm. 39. Gener 2006

Mestres de la República

En aquest número

Els lectors pregunten

Per què a Espanya anomenen "polacos" els catalans?

Roger Costa (text), Leo (il·lustració)

El meu heroi

Feliu Ventura: "L'Encobert va connectar amb el poble perquè responia als seus desigs de justícia"

Xevi Camprubí (text), Dani Codina (fotografia)

La polèmica

Hi va haver un pacte de silenci durant la Transició?

Carles Santacana (text), Andreu Mayayo (text)

Increïble però cert

Jules Verne no va sortir de França en tota la seva vida i no creia en la ciència

Enric Vila (text)

Història-ficció

Què hauria passat si els alemanys haguessin guanyat la batalla d'Anglaterra?

Jaume Fernández (text), Quelot (il·lustració)

Moment Sàpiens

Josep Tarrús: "Em vaig trobar en un passadís que dirigia les meves passes cinc mil anys enrere"

Antoni Aira (text), Dani Codina (fotografia)

Reportatge

La pesta negra

Crònica de la pitjor epidèmia de la història d'Europa

L'any 1347, va arribar procedent d'Orient la Pesta Negra, una malaltia que va fer estralls: en poc més de quatre anys, a Europa van morir uns vint milions de persones, un terç de la seva població. Després del pas de l'epidèmia, el continent ja no seria el mateix.

Berlín Piñero (text), José Enrique Ruiz-Domènec (assessorament)

Reportatge

Mestres de la República: Els mestres que van fer escola

Arrenca la renovació pedagògica (1898-1931)

El sistema educatiu català va iniciar, durant les dues primeres dècades del segle XX, un gran procés de transformació. Una sèrie de pedagogs amb una extraordinària formació va introduir i impulsar una nova manera d'entendre l'ensenyament, cosa que alguns anys després, superat el parèntesi de la dictadura de Primo de Rivera, convertirà l'escola catalana en una de les més avançades d'Europa.

Xevi Camprubí (text)

Reportatge

Mestres de la República: La república dels alumnes

L'escola pública canvia de model (1931-1939)

El règim republicà porta al poder tot un grup de governants que entenen l'educació com una eina fonamental de la igualtat social. L'infant serà la peça central d'un ensenyament que pretén formar ciutadans lliures. Durant aquest període l'educació catalana se situa a l'avantguarda mundial.

Raimon Portell (text)

Reportatge

Mestres de la República: L'educació en temps de bombes

La resistència de l'escola catalana durant la guerra (1936-1939)

Quan el motiu de suspendre les classes és un bombardeig, s'imposa l'ensenyament de supervivència. Tot i això, durant la guerra civil els mestres formats en la República, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, van defensar amb dignitat el model escolar català. La victòria del general Franco ho va tallar de soca-rel.

Raimon Portell (text)

Reportatge

Mestres de la República: L'experiència que s'endú l'exili

La diàspora dels mestres republicans a partir del 1939

El franquisme considerava l'escola com la llavor de tots els mals republicans. Per això, més de quatre-cents mestres es van exiliar, bé per no renegar dels ideals, bé per salvar la vida. Els que es quedaren i els que van tornar patiren depuracions cruels. Desfet el seu projecte, molts exiliats continuaren la tasca als països d'acollida.

Cristina Masanés (text)

Reportatge

Mestres de la República: Una nissaga de mestres

Les germanes Macau Julià, testimonis de tot un segle d'educació a Catalunya

Una monarquia, una república, una guerra civil, una dictadura i, finalment, la democràcia. Un convuls període que les quatre germanes Macau van viure com a alumnes i mestres. La dictadura de Franco els va trencar molts somnis. Com el seu pare, creien que l'educació podia canviar el país.

Sílvia Marimon (text)

Reportatge

Mestres de la República: Fills de l'Escala, docents del país

L'aportació pedagògica d'una generació d'escalencs

D'aquest poble de la costa empordanesa, entre l'any 1900 i la guerra civil en van sortir trenta-quatre mestres. Es tracta d'una singularitat local sense cap raó aparent, però que és certa. La majoria d'aquests ensenyants es van implicar activament en la renovació de l'escola catalana abans i després de la guerra civil.

Cristina Masanés (text)

Reportatge

Mestres de la República: L'escola del segle XXI

Compensar les desigualtats amb l'educació

Han passat setanta anys des de la República. Malgrat tot, algunes de les experiències renovadores tornen a ser de nou vigents. Però la societat té poc a veure amb la del 1931, i l'escola ha de fer front a nous reptes.

Aina Molas (text)

Reportatge

L'emperadriu més depravada de Roma

Els excessos i les conspiracions de Valeria Messalina

Només era una adolescent quan es va casar amb Claudi, oncle de l'emperador Calígula. Ja emperadriu de Roma, Messalina es va abocar a la luxúria i l'afany de poder fins que el seu espòs va manar executar-la.

Cristina Serret (text), Arturo Pérez (assessorament)

Reportatge

Pancho Villa, el mite de la revolució

Mèxic, 1910-1923: lluita i mort del líder dels camperols

Entre el mite i la realitat. Entre la llegenda i la història. Pancho Villa va ser un personatge polièdric amb una vida de pel·lícula. En la seva biografia es barregen l'acció, els ideals, les traïcions, la popularitat... La seva, en definitiva, fou una història amb un final tràgic que va contribuir a immortalitzar el seu record. No debades, Villa va tenir una participació decisiva en un moment clau de la història de Mèxic. Sàpiens reviu la revolució d'aquest país centramericà de la mà d'un dels seus principals protagonistes.

Miquel Erra (text), Javier Laviña (assessorament)

Escapades

El Pallars, front de guerra

Trinxeres de Vilanoveta. Aramunt. Pallars Jussà

Núria Torres (text)

Escapades

Símbol del bressol mediterrani

Castell d'Ulldecona. Ulldecona. Montsià

Jordi Calvet (text)

Escapades

Modernisme amb aires tibetans

Palau Novella. Olivella. Garraf

Joan Raventós (text)

Escapades

Una visita al graner de València

Pati de Sant Roc. Burjassot. Horta Nord

Jordi Sebastià (text)

Escapades

Un sepulcre del neolític

Dolmen de Llanera. Llobera. Solsonès

Joan Raventós (text)

Escapades

La joia de la corona (borbònica)

Universitat de Cervera. Cervera. Segarra

Anna Sàez (text)

Escapades

Refugi dels primers homes moderns

Parc de les Coves Prehistòriques. Serinyà. Pla de l'Estany

Cristina Masanés (text), Miquel Rustullet (fotografia)

Escapades

Testimoni de la Tarragona imperial

Torre dels Escipions. Tarragona. Tarragonès

Jordi Calvet (text), Ramon Cornadó (fotografia)

Un cap de setmana a...

Una Mallorca sense turistes

El treball tradicional de la palma, símbol d'identitat del nord de l'illa

El nucli de Capdepera, situat al nord-est de Mallorca, ha estat històricament un indret d'una gran importància estratègica. Aquesta característica, que es va mantenir inalterable des dels temps del domini àrab, va canviar al segle XIX. A partir de llavors, la població va passar a ser coneguda pel treball i el comerç de la palma, un dels pocs recursos naturals de la zona. Amb el temps, aquesta activitat tradicional va esdevenir el principal motor de la seva economia.

Jordi Calvet (text), Jordi Calvet (fotografia)

L'escapada lluny de casa

El principi de la fi d'al-Andalus

L'escenari de la batalla d'Úbeda es pot visitar a Sierra Morena

Joan Esculies (text)

El museu del mes

Un manual d'història al aire lliure

Dels ibers a la guerra civil, en el Museu de la Ciutadella de Roses

Enric Calpena (text)

  • sapiens web
    Un any de SAPIENS per només 24,90€ i DE REGAL l'ATLES CATALÀ DE CRESQUES 
  • iQUIOSC.cat és un quiosc digital a través del qual ens pots llegir en iPad, iPhone o a l'ordinador (Mac o PC).
Venda de números endarrerits

Si et falta algun SÀPIENS, compra'l a la nostra botiga

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 234 del SÀPIENS (setembre 2021)

El gran enemic de Felip IV

Descobrim qui va ser l'home clau de la guerra dels Segadors

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto