Revista

Sàpiens núm. 190. Gener 2018

Nord vs. Sud. La guerra que va decidir el futur dels Estats Units

SUBSCRIU-T'HI

En aquest número

Per què passa?

Diners poder i política: el Fòrum Econòmic Mundial

De què es parla i per a què serveix ja reunió anual de líders que se celebra a Davos

Un cop l'any les persones més poderoses del món es reuneixen a Suïssa per posar sobre la taula els reptes del futur. Aquest any, el títol de la trobada és "Creant un futur compartit en un món fracturat" i el debat girarà al voltant del que ens espera en un món on el context ha canviat dramàticament amb múltiples fronts oberts que tenen impacte directe en els àmbits polític, econòmic i social.

Josep M. Ganyet

Reportatges

Guerra de Secessió: el que el vent va deixar

La lluita que va decidir l'ànima dels Estats Units

En les seves primeres dècades d'existència, els Estats Units d'Amèrica es van forjar sobre un pacte de convivència entre Nord i Sud, que tenien models econòmics diferents. Però a mitjan segle XIX, quan Lincoln va plantejar l'abolició de l'esclavitud en els futurs estats de l'Oest, el fràgil equilibri es va trencar. Començava una guerra entre dos models econòmics, però sobretot socials, que decidirien el futur de la nació.

Arnau Cònsul, amb l'assessorament de Mariona Lloret

Reportatges

El cas Lecube

De futbolista d'elit a espia nazi

Després de consultar l'expedient complet que es troba a l'Arxiu Nacional de Londres, reconstruïm la història de Juan Gómez de Lecube, un jugador de primera divisió que s'acabaria convertint en espia nazi i en el reclús més problemàtic de la Segona Guerra Mundial pels britànics.

Oriol Jové, amb l'assessorament de Joan Villarroya

Reportatges

Les primeres universitats

Així era la difusió del coneixement a l'edat mitjana

A Bolonya, París i Oxford van fundar-se els primers estudis generals d'Europa sota el patrocini de reis i papes. La majoria d'estudiants començaven entre els 14 i els 18 anys i, si tenien sort, talent i recursos, acabaven passada la trentena.

Carme Melià, amb l'assessorament de José E. Ruiz-Domènec

Reportatges

La ibèria franquista

La manipulació que va fer la dictadura del passat ibèric

La historiografia franquista es va preocupar molt de fer una recreació patriòtica i providencial de la història antiga de la península Ibèrica. L'objectiu era que el relat del passat reforcés l'eslògan d'"una unidad de destino en lo universal" i s'exaltessin una sèrie de valors que interessaven al règim. Així, personatges com Viriat, Indíbil o Mandoni van ser vistos com a exemples de la tenacitat i el coratge de la "raza española".

Antoni Janer, amb l'assessorament d'Alberto Prieto

Reportatges

Els primers esquiadors

L'arribada a Catalunya dels esports d'hivern

A l'inici del segle XX els esports d'hivern eren tendència als països escandinaus i al centre del continent. Atrets per aquesta moda europea, un grup de joves benestants i amants de la muntanya van començar a lliscar, amb moltes dificultats, pels pendents catalans. A poc a poc, i gràcies a la millora de les vies de comunicació per arribar a la neu, la pràctica es va popularitzar, sobretot a Núria i a la Molina.

Joan Carles Salmerón

Viu la història

Els tresors de la UB

Una nova exposició al Museu d'Història de Catalunya dedicada als llibres

Viu la història

Rere els passos de sant Ignasi

Us proposem una ruta per Igualada, Montserrat i Manresa que recorda el camí de Loiola

És una història prou coneguda: el 1521, el cavaller Íñigo López de Loiola cau greument ferit de les dues cames defensant Pamplona. La llarga convalescència el dugué a decidir un canvi de vida: fer-se religiós i pelegrinar d'Azpeitia a Jerusalem. Poc sospitava que el seu pas per Catalunya el marcaria per sempre.

Arnau Cònsul

Viu la història