Les quatre cares d'Alfons el Magnànim

L'infant d'Aragó a Castella, el mecenes, el rei que va marxar a la conquesta de Nàpols i que mai més no va tornar... Descobrim les diferents facetes del sobirà que va iniciar el declivi dels regnes per la seva manca d'atenció en els afers interns

Alfons el Magnànim
Alfons el Magnànim Jaume Mateu / Wikimedia Commons
Autor
Arnau Cònsul
Assessor
Jaume Sobrequés
1. El Magnànim, infant d'Aragó a Castella Fou el compromís de Casp qui va atorgar aquest epítet a Alfons, amb el qual seria recordat per la literatura castellana. Nascut a Medina del Campo el 1396, nebot d’Enric III el Malalt, Alfons només era l’hereu de la branca més rica i sana (però secundària) de la dinastia reial. I és que sa mare, Elionor d’Alburquerque, era La Ricahembra, legatària de les terres més fèrtils de la Meseta i el seu pare, Ferran d’Antequera, no havia