El llaç groc: un combat simbòlic

En plena guerra de Successió els catalans es van posar una cinta groga al barret per demostrar el seu suport al bàndol austriacista. Tres-cents anys més tard els llaços del mateix color han tornat a omplir el país com a protesta pels presos polítics

El llaç groc es va convertir en un símbol
El llaç groc es va convertir en un símbol Getty Images
12 de novembre del 2019 a les 00:00
Autor
Bernat Surroca
Guardar a favorits

“Demanem a la sala que fixi criteri sobre la utilització de símbols, com llaços grocs, que porta algun dels acusats.” Era el 13 de febrer del 2019, tot just feia un dia que havia començat el judici del procés, i Vox feia una de les seves primeres intervencions a la sala segona del Suprem per reclamar que es prohibís la presència de llaços grocs entre els acusats. Manuel Marchena ho va rebutjar.

Els llaços grocs, a la bancada dels acusats i del públic, van ser habituals en el judici. Era un mirall d’allò viscut en pobles i ciutats a Catalunya aquests últims anys, on aquest símbol havia començat a proliferar poc després que l’Audiència Nacional ordenés enviar a la presó l’aleshores president de l’ANC, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Des de llavors, els llaços grocs havien estat presents tant al Palau de la Generalitat com al Parlament, passant per bona part dels ajuntaments de tot el país i edificis públics i privats d’arreu de Catalunya, així com al mobiliari urbà o a la solapa de nombroses peces de vestir o motxilles.

En el cas català, els llaços s’han usat com un símbol reivindicatiu de denúncia de l’existència de presos polítics. Però aquest element ha tingut molts més significats al llarg de la història i arreu del món. A Catalunya, les primeres referències les trobem en la guerra de Successió, quan els partidaris de la família Borbó lluïen el color blau, mentre que els seus rivals, els Habsburg, es distingien pel llaç groc al barret.

Un Sant Jordi de color groc

Però per què a Felip V li feia nosa el color groc? En un article a Sàpiens (núm. 194, maig 2018) es relatava un episodi de la guerra de Successió, concretament l’any 1705, en què la tensió entre les institucions catalanes i el monarca espanyol era insostenible. El dia de Sant Jordi d’aquell any, unes 2.000 persones van mostrar el seu suport al bàndol aliat lluint cintes grogues al barret, i això no va agradar al Borbó, que va ordenar publicar un ban on s’informava que es castigaria amb la pena de mort qui portés aquell símbol groc. Es van executar diverses persones i la repressió borbònica va ser intensa.

Un símbol que encara incomoda

Més de 300 anys després, a Catalunya el groc va tornar a ser protagonista, aquest cop per reclamar l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, tant en forma de llaç com amb peces de vestir d’aquest color. Però no tothom hi estava d’acord i partits com Ciutadans i grups més o menys organitzats —sovint propers a l’extrema dreta— van fer crides a retirar aquests símbols de l’espai públic amb l’argument que aquest ha de ser “neutral”, fet que va generar escenes de tensió. El llaç groc incomodava Felip V l’any 1705 i ha incomodat més recentment, i sectors contraris a la independència han fet mans i mànigues per retirar-los d’aquells espais de més visibilitat.

Un cas paradigmàtic en aquest sentit va ser el paper de la Junta Electoral Central (JEC), que va ser especialment dur a l’hora de prohibir aquest símbol, en especial durant els períodes electorals perquè el considerava partidista. L’any 2017, en les eleccions al Parlament, es va prohibir dur llaços grocs als interventors, apoderats i membres de les meses, però també les pancartes amb llaços grocs en establiments públics o fins i tot la il·luminació groga de fonts i edificis de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant el cicle electoral del 2019, la JEC també va ordenar retirar aquesta simbologia dels edificis públics i, amb més o menys reticències, tant la Generalitat com els ajuntaments d’arreu del país ho van acatar.

L’intervencionisme de la JEC en aquest camp va ser notable, ja que també va prohibir que els mitjans públics parlessin de “presos polítics” i “exiliats” i va expedientar TV3 per emetre un reportatge sobre el patiment dels familiars dels presos.

Aquest article es va publicar en el número 212 del Sàpiens (novembre 2019)