Guerra de Successió
Sàpiens 265
La batalla d'Almansa: un dia a la guerra de Successió
Almansa, a la província d’Albacete, es troba a quatre-cents quilòmetres i quatre o cinc hores en cotxe de Catalunya. Del País Valencià, però, és a tocar: és el primer poble castellà a l’altra vora de la frontera, a només un centenar de quilòmetres i una hora i escaig de la capital...
Sàpiens 259
Els catalans de Felip V
Etòpic per excel·lència sobre el final de la guerra de Successió subratlla que, l’endemà mateix de la capitulació de Barcelona, els catalans es van posar a treballar. I si, d’una banda, s’ha llegit com la mostra de la grandesa moral d’un poble que, derrotat després d’un setge duríssim, va preferir no...
Sàpiens 254
1714: l'exili austriacista. Rere les passes de l'emperador Carles VI
El 8 de setembre del 1757, gairebé a mitjanit, va morir al raval de Windmülhe, als afores de Viena, el cavaller de Montblanc i capità de la Coronela de Barcelona Francesc de Castellví i Obando. Tenia setanta-cinc anys i en feia cinquanta-un que s’havia exiliat a la capital imperial, i...
Sàpiens 246
El diari perdut de la Guerra Successió
Les naus angleses i holandeses situades davant de Barcelona des del 27 de maig del 1704 van començar a bombardejar-la el vespre del dia 30 i fins a la una de la matinada. L’endemà, van tornar a fer foc entre les deu del matí i les dotze del migdia. En...
Sàpiens 222
Manuel Desvalls: l'últim resistent del 1714
Malgrat ser un militar professional, amb un estrictíssim sentit de la disciplina i l’autocontrol que li venia de família, aquell matí al marquès del Poal li costava estar-se quiet al banc on seia. Per fer-se passar el neguit de tant en tant movia la cuixa, tan lentament com podia, però...
Sàpiens 212
El llaç groc: un combat simbòlic
“Demanem a la sala que fixi criteri sobre la utilització de símbols, com llaços grocs, que porta algun dels acusats.” Era el 13 de febrer del 2019, tot just feia un dia que havia començat el judici del procés, i Vox feia una de les seves primeres intervencions a la...
Sàpiens 210
El 1714 des de Versalles i Madrid: la correspondència inèdita entre Lluís XIV i Felip V
Lluís XIV i Felip V, reis de França i Espanya, avi i nét respectivament, des que es van acomiadar el 4 de desembre del 1700, al Palau de Sceaux, prop de París, no es van tornar a veure mai més. Felip V va arribar a Madrid per regnar el 18...
Sàpiens 194
Felip V castigava amb pena de mort els qui portaven una cinta groga
Com si en el moment de la fundació d’una corona algú es presentés a palau amb un catàleg de Pantone a la mà, cada casa reial tenia —i té— la seva pròpia paleta de colors. Ho sabien bé al londinenc The Gentleman’s Magazine, en el qual s’expressaven així en una...
Sàpiens 172
Què menjàvem el 1714?
Llenya, llenya i més llenya! Tot el dia amunt i avall per mantenir ben calent el forn Jussà de la vila de Cardona. Encara és negra nit i ja hem de començar a pastar el pa per enfornar-lo a trenc d’alba. No em ve pas de nou. També quan vivia...
Sàpiens 147
El llarg camí cap al setge de Barcelona
L'efecte dels esdeveniments del 1714 a Catalunya sovint fa oblidar que la guerra de Successió (1702-1714) va ser un dels conflictes més importants que ha sacsejat el continent europeu. Se la pot considerar la primera guerra global des del moment que a la ratlla del 1700 el domini d’Europa sobre...
Sàpiens 147
Qui manava a Barcelona el 1714?
La notícia de la signatura del primer tractat d’Utrecht va ser una galleda d’aigua freda per als barcelonins. Firmat l’11 d’abril del 1713, representava l’armistici entre els exèrcits britànics, francesos i castellans. No era res que els vingués de nou, perquè feia gairebé un any que els catalans sabien com...
Sàpiens 147
La vida dins les muralles de la Barcelona sota setge
Què va passar a partir de l’instant en què es van tancar les portes de la ciutat de Barcelona, el 25 de juliol del 1713, i fins al moment de la derrota? Com va poder viure clausurada una ciutat tradicionalment emprenedora, comercial i oberta? D’aquella època, ens n’han arribat diversos...
Sàpiens 147
Les revoltes del rerepaís a la Guerra de Successió
Sols. Irremeiablement sols. Així es troben els catalans a la primeria de juliol del 1713, en una conxorxa inqualificable entre les potències europees, anglesos, portuguesos i imperials que els havien abandonat. A la Junta de Braços, davant la passivitat de l’estament eclesiàstic, l’estament militar ha estat a punt de plegar...
Sàpiens 147
Viure lliures o morir: les maniobres durant el setge de Barcelona
El 25 de juliol del 1713 el duc de Pòpuli estableix el setge sobre Barcelona convençut que l’aritmètica li proporcionarà una ràpida victòria. La seva host de 20.000 soldats s’estén davant les muralles de la ciutat, que no disposa ni de 2.000 regulars per defensar-la. Una proporció de deu a...
Sàpiens 147
L'11 de setembre de 1714, hora a hora
De les 4:30 a les 7 del matí
A dos quarts de cinc, els canons borbònics donen el tret de sortida a l’assalt a la ciutat. El general Bellver, cap de dia, els observa des del campanar de la seu. De seguida fa tocar les campanes per donar el senyal d’alerta.
1-...
Sàpiens 147
Catalunya sense govern: l'endemà de l'11 de setembre
El 13 de setembre, les tropes vencedores van poder finalment accedir a Barcelona, una ciutat destruïda materialment i amb la seva població esgotada i traumatitzada. El duc de Berwick no els va acompanyar, sinó que d’això se’n va encarregar José Patiño, el superintendent nomenat un any abans per Felip V,...
Sàpiens 147
El setge de Barcelona, vist des d'Europa
"Tot el món està en espera de veure com acabarà la sort dels catalans", deia el Mercure Historique et Politique, publicat a la Haia, en la seva edició del mes de setembre del 1714. I afegia: “[...] el valor amb què Barcelona es defensa fa desitjar que la magnanimitat i...
Sàpiens 146
Daniel Alfonsea: "Els regiments regulars van portar el pes de la defensa de Barcelona"
Una trentena de persones de diferents professions —historiadors, bombers, policies, comerciants, administratius, advocats...— formen part de l’Associació Regiments de Barcelona, que fa poc més d’un any que es va crear i que inclou dos regiments de la guerra de Successió: el de Sant Narcís i el de la Ciutat de...
Sàpiens 147
La premsa d'estat catalana durant el setge de Barcelona
Reunida d’urgència, la Junta de Política, un dels organismes que integraven el govern sorgit de la Junta General de Braços, acordava, en una sessió celebrada el 30 de juliol del 1713 —amb les tropes de Felip V a les portes de Barcelona—, donar llicència a l’impressor Rafael Figueró per publicar...
Sàpiens 147
Santiago Albertí, la baula clau del 1714
És innegable que els historiadors catalans han arribat al Tricentenari amb els deures fets. Des de les acaballes dels anys vuitanta i la primeria dels noranta, han estat moltes les recerques que s’han dut a terme per aportar nova llum a diferents aspectes de la guerra de Successió. Mentre Joaquim...
Sàpiens 147
Reflexions a dues veus al voltant del 1714
Coincidint amb l’11 de setembre del Tricentenari, hem ajuntat dos dels historiadors que més a fons han estudiat la guerra de Successió perquè ens expliquin els actuals debats que hi ha sobre aquest episodi històric en el si de la comunitat científica, què falta encara per investigar, quines línies de...
Sàpiens 145
El dia a dia d'un miquelet
Amagat entre la frondositat dels arbres, en algun indret entre Corbera d'Ebre i Móra, el coronel Falcó espera el moment oportú per donar l'ordre d'atac. A la seva esquena, cinc companyies de miquelets resten a l'aguait. Un comboi de les tropes borbòniques escortat per 150 cavalls i 300 granaders s'acosta...
Sàpiens 141
Fotre's de Felip V: l'humor a la guerra de Successió
Diverses estampes, principalment angleses i holandeses, intentaren explicar l’actualitat de manera satírica, combinant una imatge sovint al·legòrica amb versos o explicacions còmiques, fetes en diversos idiomes per ampliar-ne l’abast. Podem constatar que, malgrat que el personatge més odiat —i, per tant, el més satiritzat— era el rei de França Lluís...
Sàpiens 140
El combat d'Arbúcies: la desconeguda victòria catalana del 1714
A les acaballes de l’any 1713, gran part del territori català estava ocupat pels exèrcits borbònics. Només Barcelona, sotmesa a un setge terrible des de feia sis mesos, Cardona i alguns nuclis aïllats resistien l’embat de les forces francoespanyoles. La resta del Principat ja tastava la repressió dels vencedors de...
Sàpiens 136
Històries militars de la Guerra de Successió
La decisió de Catalunya de continuar la lluita en solitari contra els exèrcits borbònics va sorprendre aliats i enemics. Poc més de deu mil combatents catalans es disposaven a plantar cara a una força d’ocupació que fregava els noranta mil soldats. Aquesta decisió dramàtica va provocar rius de tinta sobre...
Sàpiens 138
Les dones del 1714
Com que la historiografia bèl·lica se centra en les institucions i els aspectes militars, i aquests han tingut protagonistes masculins, les dones han estat les grans absents del relat de la guerra. Una absència que no vol dir, de cap manera, que no hi hagin tingut un paper actiu, molt...
Sàpiens 135
El setge de Castellciutat: quan es va perdre el Nord
Som a Castellciutat, a l'Alt Urgell, a l'inici del segle XVIII. L'antic castell que dóna nom al topònim modern és en ple procés de reconversió en una fortificació moderna. L'estratègia militar i l'armament han evolucionat molt des de l'edat mitjana i cal adaptar-se als nous temps. El terreny ja no...
Sàpiens 131
Donar la nota: un desencontre musical entre austriacistes i borbònics
Durant la guerra de Successió, Barcelona va ser escenari d’una activitat musical efervescent. Carles III va envoltar-se de músics locals i forans, un d’ells Francesc Valls, mestre de capella de la catedral. Valls va ser —com Monteverdi en el segle anterior— un músic innovador, compositor prolífic i autor de la...
Sàpiens 129
La gran farsa d'Utrecht
Utrecht, fundada com a fortalesa militar per l'emperador Claudi ('Ultra Trajectum'), avui en dia és una de les quatre capitals administratives d'Holanda, seu de la universitat més important del país i centre de la xarxa ferroviària estatal. Durant l'edat moderna, era un dels focus culturals més importants dels Països Baixos,...
Sàpiens 126
Música a Barcelona durant la guerra de Successió
De la mateixa manera que al Titanic no va parar la música, la cort barcelonina del rei Carles III va sonar mentre retronaven, de fons, els ecos de la guerra de Successió i el poble es queixava d’un rei que “gastava massa en músiques”.
Entre el 1705 i el 1711, compositors...
Sàpiens 121
Josep Moragues, el gran heroi del 1714
Durant dotze anys, entre el 1715 i el 1727, els habitants de la Barcelona derrotada van poder veure al capdamunt del portal de Mar una gàbia de ferro amb un cap en el seu interior. El macabre testimoni estava acompanyat d’un rètol que, en nom del rei Felip V, explicava...
Sàpiens 119
Un capità Haddock contra Felip V
"A la vida real han existit alguns mariners anomenats Haddock”, deia Georges Rémi, Hergé, en una entrevista l’any 1979. El pare de Tintín es referia a una llarga nissaga de capitans i almiralls Haddock que havien servit a la Royal Navy i que estaven enterrats en un mausoleu al cementiri...
Sàpiens 108
El primer conflicte global: el vessant internacional de la guerra de Successió espanyola
La guerra de Successió va afectar, de manera directa o indirecta, tots els estats d’Europa. A la ratlla del 1700, però, la dominació europea sobre el món era ja una realitat. Per això un conflicte d’aquestes dimensions havia de tenir també conseqüències bèl·liques i territorials als altres continents, la globalització...
Sàpiens 108
L'aposta catalana per Carles d'Àustria
El 22 d’agost del 1705, una flota fidel a Carles d’Àustria formada per cent vuitanta vaixells, nou mil soldats anglesos, holandesos i austríacs i vuit-cents cavalls va desafiar Barcelona. En un primer moment, les autoritats de la ciutat van convenir que s’havien de mantenir al costat de Felip d’Anjou, proclamat...
Sàpiens 108
L'oportunitat perduda dels catalans
"Su rebelde resistencia, / merece un jabón tirano, / y apretarle bien la mano, / que está la mancha entrapada”. Aquesta era una de les cançons que es cantava a Madrid contra els catalans al voltant del 1705. I és que ja llavors tenien molt clar que la guerra no...
Sàpiens 108
Sis batalles decisives de la Guerra de Successió
1. Almansa (abril de 1707): la victòria borbònica i l'ocupació del Regne de València
La llavor d’Almansa es troba en la retirada efectuada cap a llevant per l’Exèrcit aliat que havia ocupat breument Madrid l’estiu del 1706, conseqüència d’una campanya centrada en la idea que conquerir la capital precipitaria el triomf...
Sàpiens 108
Resistència i caiguda de Barcelona
De Felip V de Borbó, se n’han dit tota mena de penjaments, des del seu caràcter venjatiu fins a certes pulsions sexuals, malaltisses, que el convertien en un personatge excessiu, clau per entendre la repressió que els catalans van patir després de la definitiva derrota del 1714. Però potser fóra...
Sàpiens 108
Les cinc causes de la derrota
1. La traïció dels anglesos
Malgrat les promeses que la Gran Bretanya va fer als catalans de vetllar per les seves lleis i llibertats, la realitat és que els anglesos van fer servir el conflicte per assolir allò que era la seva gran prioritat: la consolidació de les seves rutes comercials...
Sàpiens 108
Carme Perez Aparicio: "Fins i tot els borbònics valencians es van queixar de l'abolició dels Furs"
Els maulets, el terme amb què s'anomenaven els partidaris de Carles d'Àustria al Regne de València, és el principal símbol de la resistència austriacista en terres valencianes però també un dels pocs referents que tenen molts catalans de la guerra de Successió al País Valencià.
Es diu que és un nom...
Sàpiens 108
La nació espoliada
Viurem lliures o morirem; la mort o els nostres privilegis conservats”. A Barcelona i Cardona, els últims bastions de la resistència, encara hi onegen banderes negres, esquinçades i tacades de sang amb aquestes inscripcions, malgrat que l’invasor castellà ha assassinat centenars d’ànimes i ja ha pres el control de la...
Sàpiens 108
El setge en què vam guanyar a Felip V
Barcelona és una de les capitals europees que més setges ha patit al llarg de la seva història, des que Almansor va prendre la Ciutat Comtal en el segle IX, passant pel setge del 1462 (durant la guerra civil catalana), del 1652 (en la guerra dels Segadors), del 1697 (durant...
Sàpiens 108
Marianna de Copons: la bona feina d'una espia del 1714
Des del 25 de juliol del 1714, Barcelona estava envoltada per les tropes filipistes del duc de Berwick. En aquells moments, els austriacistes encara dominaven el mar, i per les platges de la ciutat entraven queviures procedents de Canet i armament i pólvora que arribaven de Mallorca. Per allà també,...
Sàpiens 100
Ramon de Vilana-Perles: el català que va moure els fils de l’imperi Germànic
El primer que sol dir-se de Ramon de Vilana-Perles és que era fill i nét de notaris, professió que ell “heretaria” i li donaria una posició notable en la Barcelona de final del segle XVII. El seu pare, també anomenat Ramon (però sense el “de” precedint els cognoms), va entrar...
Sàpiens 90
Friedrich Edelmayer: "Durant la guerra de Successió, els austríacs també van trair els catalans"
Carles I va unir en la seva persona les corones de Castella, Aragó i el Sacre Imperi Romanogermànic, on va regnar com a Carles V. La unió es va trencar quan es va morir i Felip II —el rei sobre el qual Edelmayer acaba de publicar una biografia en alemany—...
Sàpiens 89
Què se'n va fer dels herois de la guerra de Successió?
El 13 de setembre del 1714, l’endemà de la data d’ocupació efectiva de la ciutat, els barcelonins es van posar a treballar. És el que sempre s’ha explicat com a mostra de la grandesa moral d’un poble que, derrotat després d’un setge duríssim, preferí no caure en el victimisme. Del...
Sàpiens 85
La Barcelona il·lustrada: de la desfeta del 1714 al Renaixement de la nova ciutat
Però més enllà de la imprecisió en el decorat, aquesta representació popularitzada difícilment pot ser certa per més raons. Després de 14 anys de guerra i d’un setge de prop de 14 mesos, gairebé totes les cases de la ciutat havien estat afectades, poc o molt, pels bombardejos. A més,...
Sàpiens 76
Els papers perduts de Carles d'Àustria
La història que us explicarem a continuació farà córrer rius de tinta en els propers anys. Fins i tot, pot ser que canviïn algunes de les idees que actualment tenim sobre un dels esdeveniments més importants de la nostra història: la guerra de Successió. Tot va començar l’agost passat, quan...
Sàpiens 67
La Nova Barcelona, la ciutat dels exiliats del 1714
Viena, 1735. La història era a punt de repetir-se. Vint anys després de la caiguda de Barcelona a mans de les forces borbònifques, pintaven bastos de nou per als exiliats catalans de la guerra de Successió. En una campanya inusualment ràpida —en el marc de la guerra de Successió polonesa,...
Sàpiens 60
La guerra de Successió, una veritable guerra mundial
La guerra de Successió a la monarquia hispànica va afectar, de manera directa o indirecta, tots els estats d’Europa. A més, a la ratlla del 1700, la dominació europea sobre la resta del món era ja una realitat. Per això, un conflicte d’aquestes dimensions havia de tenir forçosament també conseqüències...
Sàpiens 60
Catalunya contra els Borbons
Amb la necessària discreció, procurant no despertar la menor sospita, un cavaller barceloní exiliat a Gènova, Antoni de Peguera, esperava, a mitjan mes de juny del 1705, la recepció d’uns documents de vital importància. El jove cavaller coneixia bé la ciutat, no debades feia mesos que, tot fugint de la...
Sàpiens 60
Quan el mal ve d'Almansa: la batalla que va marcar la guerra de Successió
La vesprada del 25 d'abril del 1707, els voltants de la vila d'Almansa (Albacete) eren plens de cadàvers i de ferits que demanaven ajut enmig del crepuscle. En aquest punt de frontera entre les corones de Castella i d'Aragó acabava de tenir lloc una de les batalles més formidables i...
Sàpiens 60
Almansa, la gran desfeta dels aliats
La primavera del 1706, Felip V va fracassar l’intent d’ocupar una Barcelona defensada per Carles III. Poc després, els exèrcits aliats van entrar victoriosos a Madrid, tot i que no s’hi van poder mantenir a causa del poc suport dels castellans cap a la figura de Carles d’Àustria. Així, els...
Sàpiens 60
L'endemà de l'11 de setembre
"Siendo oy lo principal a que debe atenderse el establecer la soberanía, desterrar la irregularidad del gobierno antiguo y reducir aquellos vasallos a la obediencia y sugeción que importa". Es tracta d’una instrucció secreta enviada als corregidors de Catalunya perquè actuessin amb l’únic objecte d’esborrar qualsevol símbol de supervivència d’un...
Sàpiens 60
La guerra dels catalans
No podia ser d’altra manera: un cúmul de casualitats van marcar un destí diferent del que semblava escrit al guió d’una història amb massa actors i interessos barrejats. La loteria de la mort sobtada, el canvi de color del Parlament britànic i la pressa de Lluís XIV de França per...
Sàpiens 38
El general Moragues: tots els enigmes de la vida i la mort de l'heroi de la Guerra de Successió
Josep Moragues i Mas, el general Moragues, el català que per mèrits propis va assolir la graduació militar més alta de tots aquells que van participar contra Felip V en la Guerra de Successió, estava desesperat. Amagat a l'interior de la cova dels Argenters, a la falda de Montjuïc, a...
Sàpiens 25
Què hauria passat si el 1714 els britànics haguessin trencat el setge de Barcelona?
El fet històric
Durant l'estiu del 1714, mentre Barcelona era assetjada per les tropes borbòniques, els ambaixadors catalans a Londres i la Haia van fer diverses gestions desesperades per a obtenir el suport aliat. El 18 de setembre, el comte Felip Ferran i Sacirera es va entrevistar a la Haia amb...
Sàpiens 24
Carrasclet, el gran enemic de Felip V
Era un dels noms mítics de la resistència contra Felip V. El guerriller indomable arrossegava cinquanta-vuit anys de vida, dels quals trenta-cinc els havia dedicat al combat contra els Borbons a Catalunya i Itàlia. Recentment, havia estat alliberat de la presó de Cadis, on havia patit sis llargs anys de reclusió d'ençà que va ser...
Sàpiens 21
Catalans a la conquesta de Gibraltar
A la llunyania, mentre el vent espetegava contra les veles, Barcelona es veia cada vegada més petita. El príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, representant oficial de l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, contemplava decebut el perfil de la ciutat. Era el dia 27 de maig del 1704, i el...
Sàpiens 1
Les 5 causes de la derrota del 1714
El que començà com un problema dinàstic a la monarquia hispànica –a partir de la mort sense descendència de Carles II d'Habsburg– es convertí poc després en un conflicte bèl·lic en què els grups dirigents catalans i de tota la Corona d'Aragó van apostar per l'arxiduc Carles d'Àustria. Conscients que...