L'obra va ser idea del duc de Florència, Cosimo de Mèdici, que va encarregar al seu pintor preferit un regal per al rei Francesc I de França, famós per les seves aventures luxurioses. Així, doncs, a primer cop d’ull, ens pot semblar que tenim al davant un quadre galant i amb simpàtics tocs picants. Si el mirem amb deteniment, hi veurem una al·legoria eròtica complexa que inclou un gran nombre de símbols mitològics. Però, si fem un pas més enllà, ens adonarem que de galanteria, ben poca, i que més aviat l’artista Bronzino hi va abocar molta mala bava, perquè és un quadre ple de perversió, malaltia i traïció.
El nucli principal és Venus i Cupido que es besen i s’enllacen. Són mare i fill, així que comencem amb una escena incestuosa en tota regla. Al costat hi ha un nen somrient que està a punt de llançar pètals rosats per celebrar l’amor de la parella. No sembla adonar-se, però, que s’està punxant el peu amb una estella: el nen, per tant, simbolitza el plaer foll que no és conscient dels perills.
Els advertiments del pintor
Una altra jove aparentment dolça i innocent, vestida i enjoiada com una cortesana, presenta una bresca de mel. Si mirem de resseguir la seva figura darrere del nen, ens adonarem que es converteix en una mena de rèptil: la seva mel és, doncs, un regal enverinat.
A l’esquerra queda una imatge esgarrifosa d’un home turmentat. Un estudi sobre la representació de les malalties en obres d’art hi veu símptomes clars de sífilis: el dolor que expressa, els nòduls als dits i la pèrdua de les ungles i de les dents (a causa de la intoxicació per mercuri, un remei molt emprat en aquella època per tractar aquesta malaltia).
Els efectes de la luxúria són, per tant, evidents. Venus aprofita la distracció de l’angelet per robar-li la fletxa de l’amor. Aquí és una fletxa que mata de debò: simbolitza els efectes devastadors d’aquella infecció, que en aquells temps va acabar amb la vida de milers de persones a tot Europa.
A la part superior del quadre, Cronos, el déu que controla el pas del temps, destapa un teló blau i sorprèn l’Oblit, que vol amagar la veritat. El temps, doncs, li ho impedeix. I és que aviat es van adonar que la malaltia es transmetia sexualment, i per això van encunyar el concepte malaltia venèria, és a dir, ‘la malaltia de Venus’.

Els missatges amagats
- El colom i la poma d’or de la discòrdia són símbols de Venus. La poma és, al mateix temps, símbol del pecat i de la traïció.
- Les màscares representen l’engany.
- El rostre que crida s’identifica amb la gelosia i la bogeria.
- El vell representa Cronos, déu del temps. El rellotge de sorra que té a l’esquena és l’advertència que, al capdavall, amb el temps tot es desvelarà.
- L’oblit es carac-teritza perquè li falta la part superior del cap, és a dir, la memòria.
Aquest article es va publicar en el número 235 del Sàpiens (octubre 2021)