Dia 47 de travessa. O potser nit. Dos-cents trenta-nou cossos es gronxen al ritme de les onades com si fossin un tros més d’aquest costellam de fusta que solca una mar que no s’acaba mai. Pugen, baixen, pugen, baixen. Dos-cents trenta-nou estómacs que ja han après a conviure amb aquest moviment constant. És difícil saber exactament quan és de nit i quan és de dia perquè no es mouen de la bodega del vaixell, amagats perquè
Malson a la plantació
Dotze milions i mig de persones van ser obligades a viatjar d’Àfrica a Amèrica amb una única finalitat: ser venudes com a esclaves. A aquells que tenien la sort d’arribar vius a Cuba, encara els esperava un altre infern: la vida a les finques
