Què hi fa un samurai a la cova de Sant Ignasi de Manresa? La representació d’aquesta figura al vestíbul d’aquest espai cristià, on el fundador dels jesuïtes va pregar durant la seva estada a la ciutat, l’any 1522, és tot un misteri per a la majoria de visitants. El podeu veure al mur superior dret, en tercera posició.
Porta la vestimenta típica d’aquests guerrers, un hakama (una faldilla pantaló molt ampla que duien quan anaven a cavall, per protegir-se les cames), una catana (una espasa corbada i d’un sol costat tallant), sandàlies i el pentinat tradicional. Però potser el que més colpeix és el gest de la figura: amb el cap abaixat i els ulls mig clucs, dirigeix la mirada cap al rosari que sosté a les mans, en gest d’oració. Efectivament, encara que pugui semblar contradictori, es tracta d’un samurai seguidor de Jesús.
La inscripció del costat ens indica que és Justo Ucandono, el nom cristià del japonès Takayama Ukon. Ukon va ser un samurai, un guerrer del Japó, abans que aquest país comencés el procés d’industrialització; però també un dàimio, un dels senyors feudals més poderosos del Japó entre els segles XII i XIX, que tenien propietats i dret a crear exèrcits. Sabem que va néixer a Nara, al sud del Japó, el 1552, i es va convertir a la fe cristiana amb dotze anys, per influència del seu pare, Takayama Hida-no-Kami, també samurai i senyor del castell de Sawa, a les muntanyes Yamato, al sud de Nara. Quan va tenir l’edat per agafar una espasa, Ukon va servir sota les ordres d’Oda Nobunaga i Toyotomi Hideyoshi, reconeguts líders militars i senyors feudals del país.
Ukon va convertir milers de japonesos al cristianisme i va construir diverses esglésies
El nostre protagonista, però, no ha passat a la història per haver estat senyor feudal de Takatsuki –actualment, una ciutat i municipi de la prefectura d’Osaka–, ni tampoc per haver estat samurai, sinó per ser un gran promulgador de la fe cristiana durant el període Sengoku (1467-1573), una de les èpoques més convulses de la història del país. Els seus biògrafs asseguren que va arribar a convertir fins a vint-i-vuit mil japonesos i va construir diverses esglésies cristianes arreu del país.
L’arribada del cristianisme al Japó
El cristianisme havia arribat al país nipó uns anys abans que Ukon nasqués, concretament, el 1549. L’introductor havia estat, precisament, el missioner Francesc Xavier, fundador de la Companyia de Jesús, que havia viatjat durant més de dos anys per tot l’arxipèlag explicant la paraula de Déu als seus habitants. Malgrat els seus esforços, durant aquell temps, molts senyors feudals nipons no es van convertir al cristianisme cridats per la fe, sinó per interessos comercials. Castella i Portugal, països tradicionalment catòlics, també eren importants fabricants de salnitre –el material utilitzat per fabricar pólvora–. Però la relació entre els cristians i els dàimio, els senyors feudals japonesos, va resultar convulsa des del primer moment.
Toyotomi Hideyoshi, considerat el segon gran unificador del Japó, va ser un dels militars i líders que van mostrar més desconfiança vers els cristians. Així, doncs, quan Ukon es va convertir al cristianisme i va construir les primeres esglésies (Kioto, 1576), va voler esbrinar fins a quin punt arribava la fidelitat del samurai de Manresa cap a ell. I, quan Hideyoshi va comprovar que la fe catòlica d’Ukon era prioritària, va expropiar-lo de tots els seus béns. Així, doncs, va ser sense cap tipus de propietat que, el 1588, el nostre protagonista va arribar a Kanazawa, una ciutat situada a la riba del mar del Japó, on el senyor feudal d’aquesta zona li va oferir protecció. I, allà, es va dedicar a predicar.
El 19 d’octubre del 1596, quan la situació dels cristians al Japó ja era crítica, va tenir lloc l’accident de la nau San Felipe. Aquell galió espanyol feia la ruta comercial de Manila a Acapulco, i va naufragar a les costes de l’illa japonesa de Shikoku. Hi ha diverses teories sobre els fets, però n’hi ha una que assegura que el capità del vaixell va suggerir a les autoritats japoneses que el sinistre formava part d’una estratègia de l’imperi castellà: introduir missioners al Japó i després conquerir la zona militarment, tal com ja havia passat a les Filipines i a l’Amèrica del Sud.
El 1612, Tokugawa, el comanador militar, va prohibir definitivament el cristianisme al Japó
Com a advertència, Hideyoshi va decidir executar vint-i-sis cristians a Nagasaki i iniciar una persecució sistemàtica de tots els seguidors de Jesús. En un moment en què estava quasi a punt de completar-se la unificació del Japó, no era bo que els ciutadans creguessin en una religió estrangera. El 1612, Tokugawa, el nou shôgun (comanador militar), va prohibir definitivament el cristianisme al país. I, només un any després, les autoritats japoneses van decretar una ordre de captura contra Takayama Ukon. En aquella situació de màxima repressió, el papa de Roma, Sixt V, li va escriure una carta per donar-li suport. El governador de les Filipines també li va oferir assistència militar per enderrocar el govern japonès, amb l’objectiu de protegir els cristians de l’illa; però Ukon s’hi va negar. Feia temps que havia abandonat les armes.
La fugida a Manila
El samurai, finalment, va decidir-se per l’exili. Acompanyat de la seva família i un grup de tres-cents cristians japonesos, van anar a Nagasaki i d’allà van navegar distribuïts en tres vaixells fins a Manila. Van arribar-hi l’11 de desembre del 1614. La rebuda per part dels missioners cristians jesuïtes a les Filipines, aleshores colònia castellana, va ser molt bona. Tot i això, poc temps després el japonès va morir d’unes febres. Les restes del samurai cristià estan enterrades a la capital d’aquest país. I, actualment, la ciutat el recorda amb una escultura a la plaça Dilao Paco.
Un samurai beatificat
Mentrestant, el Japó es va aïllar de tot contacte occidental durant dos-cents cinquanta anys –període conegut com l’era del país tancat (sakoku jidai)–, a excepció d’holandesos i xinesos, i el cristianisme hi va estar prohibit fins al segle XIX. Encara, però, hi quedaven alguns cristians ocults, anomenats kakure kirishitan. A fi de controlar-los, es va instaurar la prova del fumi-e, ‘trepitjar la imatge’. L’examen consistia a trepitjar una icona cristiana. Quan la persona s’hi negava, se la considerava cristiana i rebia un càstig, sovint la mort.
Takayama Ukon no va viatjar mai a Catalunya, però la seva presència a la cova de Manresa s’explica perquè va tenir un paper destacat a l’hora de propagar l’espiritualitat de sant Ignasi de Loiola al Japó i per l’èxit que va tenir promulgant el cristianisme en aquell país, on els jesuïtes havien tingut un paper important. El 2016, el papa Francesc el va reconèixer com a beat, però, per als visitants d’aquest espai al cor de Catalunya, sempre serà el samurai de Manresa.
Podeu trobar informació extensa de la figura de Takayama Ukon a la pàgina web takayamaukon.com, creada amb motiu de la seva beatificació. També articles més extensos sobre el cristianisme al Japó, com “Los intelectuales japoneses del periodo Azuchi-Momoyama y el cristianismo”, de Pablo Pacheco, a Boletín de la Asociación Española de Orientalistas IV (1968), i Mártires de Japón, de Santiago Mata (Almuzara, 2023).
Aquest article es va publicar en el número 268 del Sàpiens (juliol 2024)