Mary Beard, Premi Sàpiens de Divulgació Històrica Internacional 2024, analitza, en la seva darrera obra, un dels monuments més icònics del món clàssic: el Partenó. La historiadora anglesa explica com es va construir, al segle V aC, i els múltiples usos que ha tingut al llarg del temps (església bizantina, mesquita…) per arribar a una sentència final: “si no hagués estat espoliat, no hauria estat tan famós”.
Entre la crònica i la ficció, Aroa Moreno Durán relata l’execució de tres joves del FRAP, Xoxé Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz, el 27 de setembre del 1975, pocs dies abans de la mort de Francisco Franco. Ni les manifestacions populars no van aconseguir frenar la maquinària repressiva del dictador.
Núria Cadenes, guanyadora del Premi Proa de Novel·la d’enguany, presenta una història centrada en un capellà (besoncle seu) que, als anys quaranta, va ajudar jueus, aviadors i fugitius dels nazis a travessar els Pirineus. Un relat que, a través de la figura dels anomenats passadors, reflexiona sobre la responsabilitat individual i la força de la compassió enmig de la tragèdia.
D’un dia a l’altre i sense avisar, el xicot de la Karin, una adolescent enamorada que viu pendent de la seva germana petita, fuig a l’altra banda de la frontera, i això, a l’Alemanya de l’Est, és considerat un delicte. Aleshores, convertida en sospitosa pel règim comunista, s’haurà d’enfrontar amb el senyor Wickwalz, l’agent de la Stasi que investiga el cas i que intenta manipular-la.
Amb el subtítol Laberint de sang i plom (1917-1923), el professor de Ciències de la Comunicació de la UAB Jesús Martínez i el periodista David Revelles analitzen l’època del pistolerisme a Barcelona, quan obrers i empresaris es mataven pels carrers.
A diferència d’altres obres sobre el mateix període, aquest volum sorprèn pel tractament gràfic que es fa del tema. Complementen el text diverses fotos, portades i articles de la premsa de l’època; amb un èmfasi especial en La campana de Gràcia i L’esquella de la Torratxa, i les il·lustracions de Ricard Opisso.
El llibre va des de la Primera Guerra Mundial, quan a causa de la neutralitat de l’estat espanyol, incrementen les diferències socials i el poder dels sindicats, fins al cop d’estat de Primo de Rivera (1923). I relaten episodis com les vagues del 1917, 1918 i 1919 i els assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret, entre d’altres.
De fet, els autors asseguren que el llibre és un homenatge a aquestes figures, però també “a l’anarquista feminista Llibertat Ródenas, la periodista Amalia Marín i la defensora del cooperativisme femení i feminista Micaela Chalmeta”.
