Escolta l'article ara…
"La invisibilitat de les dones als estudis sociològics i criminològics sobre els sistemes penitenciaris ha estat una constant en el temps”, expliquen els historiadors César Lorenzo i Carlota Falgueras a la introducció de Trinitat. La presó de dones ignorada (1963-1983) (Memorial Democràtic, 2025). Precisen, igualment, que “la historiografia sobre el franquisme i la transició també participa en aquest fenomen global”. Afortunadament, ells i d’altres s’han proposat canviar-ho amb tenacitat i rigor. Com la historiadora especialitzada en medicina i violència de gènere Carmen Guillén (Mazarrón, 1988), premiada el 2021 per una tesi doctoral exhaustiva i reveladora publicada ara amb el títol Redimir y adoctrinar. El Patronato de Protección a la Mujer (1941-1985).
Sobre l’estructura del Real Patronato para la Trata de Blancas, fundat el 1902, la dictadura franquista va crear, el 1941, un sinistre organisme presidit per Carmen Polo, dona del general Franco, que tenia l’objectiu de controlar la moral femenina a partir de l’adoctrinament, la disciplina i el càstig. No es va dissoldre fins ben entrada la democràcia. Milers de dones de totes les edats, procedències i contextos socioeconòmics van ser condemnades i tancades sense delicte ni judici en nom de la moral nacionalcatòlica. Eren dones amb una conducta sexual, política, familiar o social que se sortia del marc establert a l’època: casar-se, sotmetre’s al marit i procrear.
Abusos, treballs forçats i robatoris de nens
Sota la tutela de congregacions religioses, una xarxa de “celadores” o “visitadores socials” vigilava festes i espais públics a la recerca del pecat o dels seus delators, que no poques vegades eren les mateixes famílies, i posaven les dones en mans de monges i metges de la corda del psiquiatre feixista Antonio Vallejo-Nájera. El resultat, esfereïdor, és que el Patronato va permetre i cometre tota mena d’abusos, treballs forçats, robatori d’infants i violacions sistemàtiques dels drets humans. És bo recordar-ho ara que les tradwifes difonen per xarxes una moral femenina que no dista gens d’aquella.
Aquest article es va publicar en el número 288 del Sàpiens (abril 2026)