El juny del 1941, un soldat alemany del front rus es casa amb Katharina Spinell, una berlinesa amb qui no s’ha vist mai. L’evolució d’aquest matrimoni de conveniència permet palpar com els alemanys, que veien en Hitler un motiu d’esperança, van viure el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial: un camí cap a la derrota. Una novel·la impactant i dura.
El periodista Àlex Romaguera, després de la publicació de Víctimes en so de pau (Pagès Editors), viatja ara fins a la Transició per explicar el naixement del concepte víctima oficial. A més, denuncia com algunes associacions de víctimes del terrorisme s’han convertit en un lobby de pressió i s’han alineat amb l’extrema dreta espanyola.
L’escriptora basca Katixa Agirre, coneguda pel llibre Les mares no, explica en aquesta obra el funcionament de la Xarxa Àlaba, una organització clandestina d’espionatge i solidaritat que va operar a Espanya i França entre el 1937 i el 1940. Una història protagonitzada per quatre dones que desfilen acompanyades de personatges històrics com el lehendakari Aguirre o el funest policia Pedro Urraca.
L’Editorial Barcino recupera Liliana, l’obra més important d’Apel·les Mestres, un dels pilars del modernisme català. La història ens transporta a un univers de caire simbòlic i naturalista, on el món vegetal i l’humà es fonen en una atmosfera lírica i suggestiva. Aquest poemari narratiu, que es va publicar per primera vegada el 1907, es presenta, en aquesta edició, amb les il·lustracions originals de l’autor.
Cuba, 1852. Mentre Antonio López –futur marquès de Comillas– construeix un imperi comercial entre Cuba i Barcelona, gràcies al comerç i a la venda il·legal d’esclaus; Lluís Massó, fill d’una esclava negra, aprèn l’art de l’agulla com a deixeble d’un sastre d’origen francès. Dues vides aparentment molt allunyades, però que històricament van estar relacionades: la mare de Massó va alletar la filla gran d’Antonio López i Lluïsa Bru.
A partir d’aquest fet, l’escriptor Pere Anglas, autor d’altres novel·les com L’ombra de l’amor (2019) i Fins on arriba la memòria (2023), planteja una història que evoluciona des de les plantacions de sucre de Cuba fins a Barcelona –seu de l’Exposició Internacional del 1888– i París. I en la qual apareixen figures que van marcar una dècada, com Jacint Verdaguer, Manuel Girona, Alfons XII, Miquel Utrillo, Ramon Casas, Suzanne Valadon, Santiago Rusiñol i Joan Güell.
Una història, guanyadora del Premi de Novel·la Històrica Nèstor Luján 2026, que parla de la identitat, l’ambició i recorda el passat esclavista d’una part de la burgesia catalana.
