En aquesta obra, guanyadora del Premi de Novel·la Fernando Lara 2026, l’escriptora barcelonina Marta Platel viatja fins al 1941, moment en què la capital catalana, amb el beneplàcit dels franquistes, estava plena de nazis. I, en aquest ambient de secrets i mirades de recel, les criades de les famílies benestants escolten, actuen i es converteixen en protagonistes de la història.
El 4 de setembre del 1879, l’insecte conegut com a fil·loxera va entrar a Catalunya procedent de França per sacsejar els fonaments econòmics, socials i polítics del país. En aquest llibre, Llorenç Ferrer Alòs, catedràtic d’Història Contemporània de la UB, no explica exclusivament la història d’una plaga, sinó els canvis importants que va viure el món agrari al segle XIX.
Aquesta novel·la, publicada el 1934, s’ha convertit en un èxit internacional. Ambientada entre la nit de Nadal del 1932 i Sant Joan del 1933, la història passa al poblet bavarès de Kranach, on les relacions es tensen amb l’arribada de Hitler al poder. La protagonista, compromesa amb un metge de cognom jueu, haurà de prendre decisions importants.
Al principi de la dècada del 1860, Víctor Balaguer va rebre l’encàrrec de batejar els carrers de l’Eixample de Barcelona i, a través dels noms, va apostar per recuperar la història de la ciutat, en especial de la Corona d’Aragó. Poc després, el polític i escriptor publicava tres volums en què explicava la història dels noms, base d’aquesta publicació.
El 1981, Bobby Sands va morir després de seixanta-sis dies en vaga de fam, a la presó de Long Kesh, també coneguda com a presó de Maze. Tant ell com els seus companys de l’IRA protestaven contra la retirada de l’Estatut de Categoria Especial als membres d’organitzacions militars nacionalistes irlandeses, la qual cosa comportava la pèrdua d’alguns privilegis.
Però abans i durant aquella vaga va escriure sobre la vida a la presó, la tortura, la solidaritat entre presos i els petits gestos de llibertat que permetien resistir. Articles traduïts per Neil Sabatés Crowley i amb il·lustracions de MilVietnams, que avui tornen a sonar amb força gràcies a l’editorial Tigre de Paper.
Sands va ser escollit diputat al Parlament britànic, tot i que no va arribar a ocupar el càrrec. La seva mort, juntament amb la dels nou presos que també van morir durant la vaga, va tenir un impacte polític enorme i va marcar profundament la memòria contemporània d’Irlanda. Quaranta-cinc anys després, Sands encara somriu en un dels murals més visitats i fotografiats de Belfast.
