Sandro Botticelli: 'La calúmnia d’Apel·les' (1495)

'La calúmnia d’Apel·les', de Botticelli
'La calúmnia d’Apel·les', de Botticelli
1 de maig del 2010 a les 00:00
Guardar a favorits

Des del seu tron, el rei Mides escolta els consells de la Sospita i la Ignorància i estén la mà cap a l’Odi. La fosca figura porta del bracet la Calúmnia, a qui dues dones d’aparença dolça —però pèrfides intencions— trenen els cabells: són l’Enveja i el Frau. La Calúmnia porta una torxa, que simbolitza la rapidesa amb què s’estenen les difamacions —talment el foc. Arrossega la víctima pels cabells, un home nu, perquè no té res per amagar. Una vella vestida amb parracs pesats, la Penitència, s’adreça a la jove que recorda la Venus d’un altre quadre de Botticelli: és la Veritat resplendent, que crida la justícia divina.

Botticelli recupera un tema clàssic, una obra del grec Apel·les que no s’ha conservat, però alhora insinua un conflicte del seu temps. S’ha dit —sense fonaments— que el pintor havia estat acusat de sodomia i que aquí denuncia la calúmnia; però la veritat de l’obra s’explica en el seu marc històric. En aquella època, la figura més influent a Florència era Girolamo Savonarola, religiós dominic que predicava contra el luxe i que cremava a les fogueres de les vanitats tot el que al seu parer instiga el vici, des de cartes de joc fins a perfums. El monjo desafiava els poderosos, i fins i tot va acusar de pecador Alexandre VI, el papa Borja.

Aquest papa valencià va condemnar a mort el monjo. Els seus deixebles no podien alçar la veu sense risc d’ésser executats. La família Segni, fervent seguidora del religiós, va trobar la manera de plasmar les calúmnies que Alexandre VI va proferir quan va denunciar Savonarola per heretgia, rebel·lió i falsedat, amb l’encàrrec d’aquest quadre, que guardarien molts anys amagat.

 

Aquest article es va publicar en el número 91 del Sàpiens (maig 2010)