Reines medievals

Sàpiens 293

Margarida de Prades: qui va ser la darrera reina de la dinastia catalana?

De camí a l’altar, a la petita capella del Palau de Bellesguard, per casar-se amb Martí l’Humà, el 17 de setembre del 1409, Margarida de Prades sabia perfectament què s’esperava d’ella. La mort a Sardenya de Martí el Jove, l’únic fill i hereu del monarca, havia obert una crisi successòria...
Sàpiens 293

Legítims i bastards

Hi ha dones a qui la historiografia ha convertit en culpables d’allò que, en realitat, no va estar mai a les seves mans. Margarida n’és l’exemple perfecte. El setembre del 1409, amb només vint-i-un anys, es casava amb un rei de quaranta-cinc, vidu i assetjat per la pitjor crisi dinàstica...
Sàpiens 261

El tresor de la reina

Tothom sap quina era la feina dels reis medievals. Governar, comandar guerres, presidir les Corts, celebrar banquets. Però, i les reines? Quin era el seu paper? Sovint, quan recuperem la figura de les consorts és per parlar dels seus fills o marits. Però la realitat és que elles tenien un rol...
Quiz

Què en saps, de Maria de Castella?

Your browser does not support the video tag.   (function (d) { var js, id = "genially-embed-js", ref = d.getElementsByTagName("script")[0]; if (d.getElementById(id)) { return; } js = d.createElement("script"); js.id = id; js.async = true; js.src = "https://view.genial.ly/static/embed/embed.js"; ref.parentNode.insertBefore(js, ref); }(document));...
Sàpiens 256

Maria de Castella, la reina de la diplomàcia

Corria el 1429 i el reialme de Catalunya i Aragó es veia sota l’amenaça de guerra amb Castella. El rei era més aviat bellicós, però sempre era de viatge; així que la reina va haver de resoldre la crisi. Els exèrcits estaven arrenglerats al camp de batalla, molt a prop...
Sàpiens 249

Nou reines medievals de Catalunya

Si busquem qui va construir la Corona catalanoaragonesa, qui hi havia darrere de l’expansió mediterrània o qui va aconseguir l’aliança amb Occitània, trobarem noms de reis o comtes, sovint ornamentats amb atributs com el Conqueridor, el Magnànim, el Just o el Gran, que reflecteixen el protagonisme que van tenir en...
Sàpiens 225

Elionor d'Aquitània: la reina més poderosa

Una dona gairebé octogenària, edat extraordinària per a l’època, el 1200, era a la cort del rei de Castella per recollir una nena anomenada Blanca, filla d’aquest i néta d’ella, i dur-la a Normandia, on es casaria amb un nen que heretaria el tron francès. El matrimoni s’havia ordit durant mesos...
Sàpiens 219

Elionor de Castella, la reina més odiada

Era dijous, 18 d’octubre del 1319, dia de Sant Lluc. Per fi, després d’una llarga estada a la cort reial catalanoaragonesa, la infanta Elionor de Castella, primogènita del rei Ferran IV de Castella i Constança de Portugal, havia complert els 12 anys i podia casar-se amb el seu promès, l’infant...
Sàpiens 202

Elionor de Prades, reina de Xipre i Jerusalem

Potser és que néixer durant lo mal any primer (1333) la va dotar d’una capacitat de resistència excepcional. O potser va ferho el clima sec i fred del seu Priorat natal i una genètica especialment dotada per a la longevitat. El cas és que Elionor, la segona filla del comte...
Sàpiens 149

Maria de Montpeller, la reina sense amor

A la Maria no la volia ningú. Si algú la va estimar, va ser durant poc temps i amb molt de dolor. Perquè totes les històries de la seva vida tenien un mal final. Totes tret d'una: l'engendrament del seu hereu, el futur rei Jaume I. Però fins i tot...
Sàpiens 140

Margarida de Prades, l'última reina del Casal de Barcelona

17 de setembre del 1409 se celebra un casament a la capella de Bellesguard, a Sant Gervasi de Cassoles. El nuvi és Martí l’Humà, rei de la Corona catalanoaragonesa; la núvia, Margarida de Prades, és una noble jove, intel·ligent i de bellesa resplendent, i l’oficiant és el mateix papa, Benet...
Sàpiens 120

Maria de Castella (i de Catalunya)

A l'Alfons no li agradava gens la seva cosina Maria. I per més que el seu pare els hagués fet casar, el 1415, no estava disposat a passar al costat d'aquella noieta nyicris ni un minut més del que fos estrictament necessari. Ell era Alfons el Magnànim, fill de Ferran...
Sàpiens 97

Maria Stuart 'versus' Elisabet I

Maria Stuart (1542-1587), reina d'Escòcia, era catòlica i besnéta d'Enric VII d'Anglaterra, i per aquest motiu reclamava el tron anglès. La seva cosina, Elisabet Tudor (1533-1603), filla d'Anna Bolena i Enric VIII, va convertir-se en reina d'Anglaterra i, de retruc, en cap de l'Església anglicana —protestant— el 1558. Maria es...
Sàpiens 94

Blanca d'Anjou, retrat d'una reina

Aquella nit sense lluna era la ideal per entrar a Santes Creus d’amagat. Fins i tot a les fosques, fra Ignasi Carbó, exmonjo de Poblet, va ser capaç de percebre les destrosses que havia patit l’abadia. Tot feia olor de socarrimat i cada dos per tres topava amb piles de...
Sàpiens 79

Constança d'Aragó, l'emperadriu catalana

La distància que separa Catalunya i Hongria és notable si ens referim a la geografia, immensa des del punt de vista cultural, colossal en l’herència política i astronòmica si ens posem a comparar les llengües respectives. I així i tot, aquests dos països han tingut més relacions de les que...
Sàpiens 46

Joana la Boja, la reina sense tron

Joana va néixer a Toledo el 6 de novembre del 1479. El seu pare, Ferran, s’havia convertit aquell mateix any en el sobirà de la corona d’Aragó. La mare, Isabel, regnava Castella des del 1476. Era la tercera filla dels Reis Catòlics, per darrere de Joan, l’hereu, i d’Isabel. Aquest...