Un nou estudi indica que diverses olles de ceràmica i embuts desenterrats en un jaciment neolític de la província de Shaanxi, a la Xina, es van utilitzar a la fàbrica de cervesa més antiga coneguda al país. L'arqueòloga de la Universitat de Stanford Jiajing Wang i el seu equip han analitzat residus trobats als artefactes, que daten d'entre el 3400 i el 2900 aC, i han trobat rastres d'oxalat, un subproducte de l'elaboració de cervesa. Segons Wang, d'acord amb els ingredients descoberts, l'antiga recepta podria tenir un gust "agredolç".

L'ús d'un mètode basat en la morfometria de fitòlits, partícules microscòpiques molt resistents a la descomposició, ha revelat restes de grans, entre els quals l'ordi. La presència del cereal va suposar una sorpresa, ja que les restes d'ordi més antigues que es coneixien a la Xina dataven de 1.000 anys més tard. Fa cinc mil•lennis, però, l'ordi ja era un ingredient bàsic per a l'elaboració de cervesa en altres parts del món, com Egipte.

Al resum de l'estudi, publicat a ‘Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS), els arqueòlegs apunten que "la fabricació primerenca de cervesa podria haver motivat el desplaçament inicial de l'ordi d'Euràsia occidental a la plana central de la Xina abans que els cultius es convertissin en una part de l'agricultura de subsistència a la regió 3.000 anys més tard".

Les restes de gra presentaven signes de maltatge i maceració, passos crucials de l'elaboració de cervesa. De fet, l'estudi afirma que els xinesos de l'època "van establir tecnologia avançada per a la fabricació de cervesa mitjançant l'ús d'eines especialitzades i la creació de condicions de fermentació favorables". La seva producció i el seu consum podrien haver jugat fins i tot un paper important a l'hora de donar forma a les jerarquies socials a la zona.