El pròxim 27 de gener farà 70 anys de l'alliberament de l'antic camp d'extermini nazi d'Auschwitz, a Polònia, on durant la Segona Guerra Mundial hi van morir més d'un milió de presoners, principalment jueus. Cada any el complex rep un milió de visitants, però l'entrada al recinte és gratuïta i les fonts de finançament escassegen. Per això, ja fa temps que els problemes econòmics han posat en perill la conservació d'aquest complex, degudament museïtzat des de 1947. Fa cinc anys van saltar les alarmes per l'amenaça de tancament, i des de llavors s'ha aconseguit la complicitat d'una trentena de països —entre els quals hi ha Polònia, Alemanya Àustria i França, i també organismes com la Unió Europea— que hi aportaran una mica més de cent milions d'euros. Però, segons els responsables del museu, per conservar, restaurar i mantenir els 155 edificis i els milers d'objectes personals encara fan falta 20 milions més.

Tal com recull el diari ‘El País', Wladyslaw Bartoszewski, antic presoner del camp i responsable del Consell Internacional d'Auschwitz, ha mostrat la seva preocupació per les conseqüències que pot tenir el tancament d'un espai amb tanta càrrega històrica: "El moment en què no quedin més testimonis s'acosta inexorablement. Entre nosaltres es manté la convicció que quan la gent se n'hagi anat, cridaran les pedres. Va unit a la naturalesa humana perquè quan no en queda cap empremta tangible els esdeveniments del passat cauen en l'oblit". Malauradament, Espanya i Itàlia són dos dels pocs països grans de la Unió Europea que de moment encara no han respost a la crida del Consell Internacional d'Auschwitz.