L'Església argentina i el Vaticà posaran a disposició dels familiars de les víctimes els seus arxius sobre la dictadura militar que va governar el país de 1976 a 1983. El règim, que va rebre el nom de Proceso de Reorganización Nacional, va començar amb el cop d'estat dels militars Jorge Videla, Emilio Massera i Orlando Agosti contra la presidenta María Estela Martínez de Perón, popularment coneguda com Isabel Perón. El Proceso és considerat el període més sanguinari de la història argentina, caracteritzat pel terrorisme d'estat, el segrest i l'assassinat de milers de persones, la tortura, el robatori d'infants i altres crims contra la humanitat.

Els documents als quals es podrà accedir són unes 3.000 cartes amb peticions d'ajuda escrites pels familiars dels desapareguts a l'Església i les respostes que els va donar aquesta institució o bé el ministeri de l'Interior. Segons han declarat membres de la cúpula eclesiàstica argentina, aquesta documentació podrà ser consultada prèvia petició per les víctimes i els familiars directes dels desapareguts i detinguts. Per contra, ni historiadors ni periodistes tindran accés als arxius.

L'obertura dels arxius arriba després d'anys de reclamacions per part de diverses organitzacions en defensa dels drets humans, com l'Asociación Argentina de Familiares de Desaparecidos, les Madres de la Plaza de Mayo i les Abuelas de la Plaza de Mayo.

El paper de l'Església durant la dictadura de Videla és un dels episodis més foscos del catolicisme, atès que diversos capellans castrenses (sacerdots amb carrera militar) i membres de la jerarquia eclesiàstica van donar suport obertament als militars. L'arquebisbe de Buenos Aires, Mario Poli, ha defensat la innocència de l'Església i ha afirmat que "va fer allò que havia de fer; no tenim por dels arxius". Per la seva part, el president de la Conferencia Episcopal Argentina, José María Arancedo, ha declarat que "no es pot parlar de complicitat [entre l'exèrcit i l'Església]. És cert que en alguns casos l'Església no va fer tot el que va poder, i demanem disculpes. Però amb aquests documents apareixeran més llums que ombres".

Els documents desclassificats s'han fet públics després de 40 anys per ordre del papa Francesc. Amb aquesta maniobra, el Papa podria posar punt final a les acusacions de col·laboracionisme amb el règim, després que se l'acusés d'haver entregat dos jesuïtes a la dictadura.