Des del seu campament a la vila de Sants, el marquès de Los Vélez repassava els detalls de l’atac que l’endemà faria caure sobre Barcelona mentre acabava de sopar. En l’últim consell de guerra els oficials havien coincidit: era un pla ràpid i senzill, però una cosa era moure fustes sobre un mapa, i l’altra obrir-se pas al camp de batalla. L’Exèrcit es dividiria en dos cossos, un amb els millors homes per atacar Montjuïc, l’altre per bloquejar les portes de la ciutat i evitar
La batalla de Montjuïc
Amb el suport dels experimentats oficials francesos, els barcelonins van fortificar a corre-cuita la muntanya de Montjuïc i van defensar-la de l’escomesa filipista
Assessor
Agustí Alcoberro
