En un inici, l'esquí a Catalunya era una activitat molt exclusiva que estava vinculada a les classes més benestants del país: totes les famílies que tenien els recursos suficients volien practicar el nou esport de moda. Aquest esport havia arribat al país de la mà d'Albert Santamaria, un català que el 1908 es va traslladar a Suïssa a cursar estudis comercials i que de seguida es va interessar pels esports d'hivern, que estaven de moda als països escandinaus i al centre d'Europa. Aquell mateix 1908, Santamaria i un grup d'entusiastes van unir-se per crear una secció d'esports de muntanya dins del Centre Excursionista de Catalunya. 

Però molts no volien patir les inclemències d’un trajecte dur, per això quan es va popularitzar realment l’esquí va ser amb la millora de les vies de comunicació en les zones de muntanya, que van permetre als esquiadors arribar fins a llocs que d’altra manera eren inaccessibles. La construcció de noves vies de tren i el desenvolupament progressiu de la xarxa de carreteres van fer que els primers llocs idonis per esquiar fossin precisament els més propers a Barcelona. Per això l’esquí va fer els seus primers passos a la Molina, amb l’arribada del tren i la millora de la carretera que ascendia per la collada de Toses.

L'any 1922 va arribar el tren de vapor fins a Puigcerdà, que va permetre als esquiadors pujar a la Molina. La línia del tren transpirinenc era una connexió que no només acabaria permetent la comunicació internacional (a partir del 1927), sinó que alhora va obrir la pràctica d'aquest esport a moltes més persones i va propiciar la construcció de les segones residències a la Cerdanya. Els amants dels esports d'hivern van començar a esquiar a l'indret on actualment hi ha l'estació d'esquí de la Molina a partir dels anys 1923 i 1924, gràcies a la seva proximitat a la nova estació de tren. 

També es van organitzar els primers campionats d’hivern, a imitació dels que es feien a la resta d’Europa, malgrat la inexistència absoluta d’instal·lacions en tota la zona.

L'any 1931 va entrar en funcionament el Cremallera, que va posar a l'abast de molts esquiadors les neus de la vall de Núria. Fins llavors, Núria era un indret força aïllat a 2.000 metres d’altitud. Els primers esquiadors que arribaven al santuari (després de la llarga pujada pel camí vell de Queralbs) s’hi acostaven més atrets per la perspectiva d’una bona excursió que no per la voluntat de lliscar pendent avall. L'arribada del Cremallera fins al santuari va canviar la història de la vall, ja que va facilitar enormement el viatge des de Barcelona. En molt poc temps, van començar a arribar grups des de la ciutat carregats amb trineus i els voltants del santuari es van omplir de joves que volien aprendre a esquiar.

El Centre Excursionista de Catalunya
Amb tot, l’altre actor important d’aquesta història és el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), ja que podem dir que és el principal impulsor de l’esquí: bona part dels nous esquiadors n'eren socis (i sòcies, ja que les dones participaven molt intensament en les activitats del Centre). De fet, totes les accions que es realitzen a la Molina i Núria vénen marcades per l’organització del CEC. A més, el desembre del 1925 el CEC va inaugurar el seu xalet a la Molina, a tocar de l’indret on feien les primeres baixades. Aquest edifici es va convertir en el primer allotjament i instal·lació dedicada a l’esquí del nostre país i de tot l’Estat.

El 1943, després del llarg parèntesi de la Guerra Civil i la més immediata postguerra, es va inaugurar el primer teleesquí a Font Canaleta, que no només representava la posada en servei d'una instal·lació d'aquestes característiques a l'Estat, sinó també la posada en marxa de la primera estació d'esquí. Aquell any també es va fundar la primera empresa dedicada exclusivament a la pràctica d'aquest esport, Telesquís Pirenaicos S.A. Amb el primer remuntador, que va tenir un èxit sense precedents en l'àmbit turístic, van sorgir les diferents estacions del Pirineu i també la resta d'estacions que es va construir a la serralada Cantàbrica i a Sierra Nevada.