Els primers esquiadors

A l’inici del segle XX els esports d’hivern eren tendència als països escandinaus i al centre del continent. Atrets per aquesta moda europea, un grup de joves benestants i amants de la muntanya van començar a lliscar, amb moltes dificultats, pels pendents

Els pioners de l’esquí pujaven a la zona de la collada de Toses i la Molina per fer descensos. Amb el temps, l’indret va acollir la pista d’esquí que coneixem avui Adolfo Zerkowitz/Archivo Zerkowitz

Autor

Joan Carles Salmerón

Guardar a favorits

A una banda, l’equip noruec, vestit amb uniforme militar, es fregava les cames entumides pel fred; a l’altra, un grup de noies amb barret i faldilla ampla s’espolsaven la neu dels guants. Al mig, una gran rampa esperava impassible que els primers esquiadors s’hi abraonessin per saltar. Al seu voltant, entre el públic expectant, un català, Albert Santamaria, s’ho mirava amb una barreja d’enveja i admiració. Era el gener del 1908, al municip