Subscriu-t'hi
Catalunya

Les imatges dels primers fotoexcursionistes catalans

Unes dones al Costabona el 1896, l'ascensió al Matagalls el 1919, les primeres esquiades del país... Mostrem el testimoni gràfic dels primers excursionistes que van viatjar amb la càmera a la motxilla

Daniel Romaní

Quan les càmeres de fotografia eren grans i pesades, quan les carreteres del país eren d'allò més pedregoses i pujaven i baixaven tot serpentejant per les valls i les muntanyes, uns quants excursionistes van començar a retratar bona part dels racons de Catalunya. 

S’enduien un trípode de dimensions considerables i feien l’excursió, habitualment en grup, amb el propòsit de deixar-ne testimoni gràfic. Fer una fotografia aleshores era tota una cerimònia. Però no és que els fotògrafs triguessin massa a fer una foto: un segle enrere tot anava més a poc a poc. I les càmeres digitals d’avui eren pura ciència-ficció.

El naixement de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya
Al principi del segle XX alguns socis del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), gairebé tots membres de les classes benestants, feien conferències de les seves excursions, que acompanyaven amb projecció de diapositives, i van començar a dipositar-les en aquesta entitat. Així naixia l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, i començava a fer-se realitat el desig del prestigiós arquitecte Jeroni Martorell (1877-1951) de dur a terme un inventari gràfic de Catalunya. Les fotografies de la primeria del segle XX ens mostren escenes com les primeres esquiades del país —a la Molina i a Núria, entre altres llocs, quan encara no hi havia remuntadors—; la construcció de les primeres centrals hidroelèctriques —obres que constitueixen un repte de gran envergadura—, i les primeres ascensions amb escalada, fetes amb un material encara molt rudimentari. Un dels elements que ens transporten de seguida unes quantes dècades enrere és la vestimenta dels protagonistes, no gaire adequada per pujar muntanyes.

L’Arxiu Fotogràfic del CEC recull actualment més de 300.000 imatges que il·lustren amb detall l’extraordinària evolució que ha experimentat la societat catalana del 1860 ençà. L’àmbit de la muntanya a Catalunya hi és molt present, és clar. Hi abunden les fotografies d’excursionisme i d’alpinisme, d’espeleologia, d’escalada i d’esquí, i també d’etnologia, d’arquitectura, d’arqueologia, d’indústria i de la societat catalana. Hi ha força imatges dels Alps —meca de l’excursionisme català, a més dels Pirineus catalans i aragonesos— i d’altres indrets del planeta, fonamentalment del primer terç del segle XX.

1 D'excursió al Costabona
Excursió al Costabona, 1896
Excursió al Costabona, 1896 Cèsar August Torras - Centre Excursionista de Catalunya

A les acaballes del segle XIX les dones catalanes no tenien gaire temps per gaudir del lleure. Des de l’adolescència, les noies ja es preparaven per ser esposes i mares: havien de tenir una certa cultura general, saber cuinar i, quan s’apropava el casament, tenir l’aixovar a punt. No era habitual que les dones anessin d’excursió, com es pot comprovar per la seva poc adequada vestimenta.

2 Al cim del Matagalls
Al cim del Matagalls, el 1919
Al cim del Matagalls, el 1919 Ignasi Canals - Centre Excursionista de Catalunya

Durant els primers anys del segle XX, quan la xarxa viària era precària, el Montseny era una de les destinacions preferides dels excursionistes. El que més sorprèn de la imatge, feta al cim del Matagalls, és que ni tan sols dalt de la muntanya es treien el barret!

3 Esquiant a Núria

Tot aprenent a esquiar a Núria (Ripollès), quan encara no hi arribava el tren cremallera i no hi havia remuntadors mecànics per als esquiadors. L’esquí va introduir-se a Catalunya el 1908. Aquell any es creà la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya. Les primeres estacions d’esquí del país van ser les de la Molina i Núria.

Esquiant a Núria el 1921
Esquiant a Núria el 1921

4 Els Encantats, intactes
Els Encantats, el 1920
Els Encantats, el 1920 Ignasi Canals - Centre Excursionista de Catalunya

Des de l’any 1919, en què va ser feta aquesta fotografia, Catalunya s’ha transformat enormement en l’aspecte social, en el cultural, en l’econòmic... En moltes zones del país, el paisatge se n’ha ressentit. Però els Encantats, aquestes dues singulars punxes que avui formen part del Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, sortosament no han canviat gens ni mica al llarg d’aquests anys.

5 Escalada als Pirineus
Escalada als Pirineus
Escalada als Pirineus Ignasi Canals - Centre Excursionista de Catalunya

Als anys 20 l’escalada era una pràctica esportiva molt minoritària i temerària. A Catalunya es consideren pioners de l’escalada Juli Soler i Santaló, mossèn Jaume Oliveres, Josep M. Guilera i Lluís Estasen, que l’any 1927 va introduir estris i mètodes nous d’escalada. En aquesta fotografia apareixen Lluís Estasen i Josep Puntas escalant els Encantats.

6 Retrat de família
Família del país
Família del país Lluís Marià Vidal i Carreras - Centre Excursionista de Catalunya

La major part d’imatges del fons de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya han estat fetes per persones que han trepitjat un munt de racons del país i han fet fotografies com a amateurs. Lluís Marià Vidal i Carreras, l’autor d’aquest retrat de família, va ser un prolífic fotògraf. Enginyer de mines i geòleg, Vidal i Carreras és autor d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual va ser president. La fotografia correspon aproximadament a l’any 1910.

 

7 Els últims raiers
Raiers a la Pobla de Segur, anys 1918-1920
Raiers a la Pobla de Segur, anys 1918-1920 Francesc Blasi - Centre Excursionista de Catalunya

Raiers a la Pobla de Segur (Pallars Jussà) al principi del segle XX, poc abans que aquest sistema de transport fluvial desaparegués. Aquest va ser durant molts anys l’únic mitjà per transportar la mateixa fusta amb què eren construïts els rais. També era embarcació de mercaderies i passatgers. El raier del davant (davanter) i el del darrere (cuer) dirigien l’embarcació amb sengles rems per tal que no embarranqués o s’estavellés.

8 El Pi de les Tres Branques
El Pi de les Tres Branques
El Pi de les Tres Branques Centre Excursionista de Catalunya

El Pi de les Tres Branques (pla de Campllong, Castellar del Riu, Berguedà), avui lloc de trobada dels independentistes. La fotografia, de data i autoria indeterminada, correspon a l’època en què l’arbre encara era viu (va morir abans del 1915). Amb el desenvolupament de l’excursionisme científic a Catalunya al final del segle XIX, el Pi de les Tres Branques va esdevenir centre d’aplecs i cantades, i aviat va ser considerat un símbol de la pàtria.

9 Les primeres centrals hidroelèctriques
Construcció d'un embassament, el 1912
Construcció d'un embassament, el 1912 Manuel Pinilla - Centre Excursionista de Catalunya

La demanda d’electricitat ha anat creixent a Catalunya des de la darreria del segle XIX fins avui. L’aparició de l’enllumenat —públic i privat— va comportar el primer augment del consum d’electricitat. Per fer front a aquesta demanda creixent, a partir de la segona dècada del segle XX comencen a construir-se a Catalunya centrals hidroelèctriques de dimensions considerables. Les obres constitueixen un repte de gran envergadura.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto