Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...Les imatges dels primers fotoexcursionistes catalans
Unes dones al Costabona el 1896, l'ascensió al Matagalls el 1919, les primeres esquiades del país... Mostrem el testimoni gràfic dels primers excursionistes que van viatjar amb la càmera a la motxilla
Quan les càmeres de fotografia eren grans i pesades, quan les carreteres del país eren d'allò més pedregoses i pujaven i baixaven tot serpentejant per les valls i les muntanyes, uns quants excursionistes van començar a retratar bona part dels racons de Catalunya.
S’enduien un trípode de dimensions considerables i feien l’excursió, habitualment en grup, amb el propòsit de deixar-ne testimoni gràfic. Fer una fotografia aleshores era tota una cerimònia. Però no és que els fotògrafs triguessin massa a fer una foto: un segle enrere tot anava més a poc a poc. I les càmeres digitals d’avui eren pura ciència-ficció.
El naixement de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya
Al principi del segle XX alguns socis del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), gairebé tots membres de les classes benestants, feien conferències de les seves excursions, que acompanyaven amb projecció de diapositives, i van començar a dipositar-les en aquesta entitat. Així naixia l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, i començava a fer-se realitat el desig del prestigiós arquitecte Jeroni Martorell (1877-1951) de dur a terme un inventari gràfic de Catalunya. Les fotografies de la primeria del segle XX ens mostren escenes com les primeres esquiades del país —a la Molina i a Núria, entre altres llocs, quan encara no hi havia remuntadors—; la construcció de les primeres centrals hidroelèctriques —obres que constitueixen un repte de gran envergadura—, i les primeres ascensions amb escalada, fetes amb un material encara molt rudimentari. Un dels elements que ens transporten de seguida unes quantes dècades enrere és la vestimenta dels protagonistes, no gaire adequada per pujar muntanyes.
L’Arxiu Fotogràfic del CEC recull actualment més de 300.000 imatges que il·lustren amb detall l’extraordinària evolució que ha experimentat la societat catalana del 1860 ençà. L’àmbit de la muntanya a Catalunya hi és molt present, és clar. Hi abunden les fotografies d’excursionisme i d’alpinisme, d’espeleologia, d’escalada i d’esquí, i també d’etnologia, d’arquitectura, d’arqueologia, d’indústria i de la societat catalana. Hi ha força imatges dels Alps —meca de l’excursionisme català, a més dels Pirineus catalans i aragonesos— i d’altres indrets del planeta, fonamentalment del primer terç del segle XX.
A les acaballes del segle XIX les dones catalanes no tenien gaire temps per gaudir del lleure. Des de l’adolescència, les noies ja es preparaven per ser esposes i mares: havien de tenir una certa cultura general, saber cuinar i, quan s’apropava el casament, tenir l’aixovar a punt. No era habitual que les dones anessin d’excursió, com es pot comprovar per la seva poc adequada vestimenta.
Durant els primers anys del segle XX, quan la xarxa viària era precària, el Montseny era una de les destinacions preferides dels excursionistes. El que més sorprèn de la imatge, feta al cim del Matagalls, és que ni tan sols dalt de la muntanya es treien el barret!
Tot aprenent a esquiar a Núria (Ripollès), quan encara no hi arribava el tren cremallera i no hi havia remuntadors mecànics per als esquiadors. L’esquí va introduir-se a Catalunya el 1908. Aquell any es creà la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya. Les primeres estacions d’esquí del país van ser les de la Molina i Núria.
Esquiant a Núria el 1921
Des de l’any 1919, en què va ser feta aquesta fotografia, Catalunya s’ha transformat enormement en l’aspecte social, en el cultural, en l’econòmic... En moltes zones del país, el paisatge se n’ha ressentit. Però els Encantats, aquestes dues singulars punxes que avui formen part del Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, sortosament no han canviat gens ni mica al llarg d’aquests anys.
Als anys 20 l’escalada era una pràctica esportiva molt minoritària i temerària. A Catalunya es consideren pioners de l’escalada Juli Soler i Santaló, mossèn Jaume Oliveres, Josep M. Guilera i Lluís Estasen, que l’any 1927 va introduir estris i mètodes nous d’escalada. En aquesta fotografia apareixen Lluís Estasen i Josep Puntas escalant els Encantats.
La major part d’imatges del fons de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya han estat fetes per persones que han trepitjat un munt de racons del país i han fet fotografies com a amateurs. Lluís Marià Vidal i Carreras, l’autor d’aquest retrat de família, va ser un prolífic fotògraf. Enginyer de mines i geòleg, Vidal i Carreras és autor d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual va ser president. La fotografia correspon aproximadament a l’any 1910.
Raiers a la Pobla de Segur (Pallars Jussà) al principi del segle XX, poc abans que aquest sistema de transport fluvial desaparegués. Aquest va ser durant molts anys l’únic mitjà per transportar la mateixa fusta amb què eren construïts els rais. També era embarcació de mercaderies i passatgers. El raier del davant (davanter) i el del darrere (cuer) dirigien l’embarcació amb sengles rems per tal que no embarranqués o s’estavellés.
El Pi de les Tres Branques (pla de Campllong, Castellar del Riu, Berguedà), avui lloc de trobada dels independentistes. La fotografia, de data i autoria indeterminada, correspon a l’època en què l’arbre encara era viu (va morir abans del 1915). Amb el desenvolupament de l’excursionisme científic a Catalunya al final del segle XIX, el Pi de les Tres Branques va esdevenir centre d’aplecs i cantades, i aviat va ser considerat un símbol de la pàtria.
La demanda d’electricitat ha anat creixent a Catalunya des de la darreria del segle XIX fins avui. L’aparició de l’enllumenat —públic i privat— va comportar el primer augment del consum d’electricitat. Per fer front a aquesta demanda creixent, a partir de la segona dècada del segle XX comencen a construir-se a Catalunya centrals hidroelèctriques de dimensions considerables. Les obres constitueixen un repte de gran envergadura.
Comentaris