Dones

Narcisa Freixas, la compositora dels infants

Narcisa va fundar l'Escola Musical Popular, d'on va sorgir una coral, iniciant així el camí de la pedagogia

Agnès Rotger
20 de desembre de 2018
Fotografia de Narcisa Freixas tocant el piano
Fotografia de Narcisa Freixas tocant el piano

Quan va començar a compondre, als voltants del 1900, Narcisa Freixas deia: "Faig cançons per no tornar-me boja". Acabava de morir la seva segona filla i la vida se li feia insuportable. Va ser llavors quan va decidir treure profit de les classes de piano i solfeig que havia fet de petita.Era una dona de caràcter modest, i les seves composicions també ho eren: encara que va compondre algunes sardanes, la major part de la seva obra van ser cançons infantils. Senzilles, despullades d'artificis, fetes perquè els nens s'ho passessin bé cantant-les.

Oh! Benvinguts, passeu...
Aquest gènere musical amb tan poc prestigi va fer que se la tractés amb una certa condescendència, però el cert és que tampoc no li va faltar el reconeixement. El compositor Enric Granados li va escriure: "Vós teniu un do que Déu us ha concedit; guardeu-lo i no us aparteu del camí emprès".Amb Granados i la seva família coincidien a la Garriga, on tots dos tenien casa. De fet, aquella casa de la Narcisa era sovint un lloc de trobada de personalitats culturals de primer ordre, com Joan Maragall, Josep Carner, Rubén Darío o Felip Pedrell.

El seu primer recull de cançons —algunes amb lletres pròpies pròpies i d'altres de poetes coneguts— va guanyar el 1905 un premi de l'Orfeó Català, i les van estrenar els nens de la coral infantil dirigida per Lluís Millet. Només tres anys més tard, la Narcisa va fundar l'Escola Musical Popular, d'on va sorgir una coral que feia actuacions a presons, asils i hospitals.
Havia iniciat el camí de la pedagogia. I també en això va destacar, perquè les seves línies eren realment  avançades per l'època.

Cançons d'infants de Narcisa Freixas

Pedagogia musical
Va fer cursos de pedagogia musical a Barcelona i també a Madrid, on li van concedir la Creu d'Alfons XII. Ella, però, la va rebutjar perquè deia que ja se sentia honorada amb l'afecte dels infants. Després de la seva mort, el 1926, la Caterina Albert (Víctor Català) va dir de la Narcisa que "[aixecà] amb sa batuta el nivell sensitiu de l'infant i el cultural del poble". Però l'homenatge que a ella més li hauria agradat és saber que a les escoles encara avui es canten, com si fossin populars, nombroses de les seves cançons.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 207 (juny 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 207 (juny 2019)

65.590! Els consells de guerra franquistes a Catalunya

A partir de la història de l'alcalde republicà de Badalona, Frederic Xifré, reconstruïm l'ambient repressiu que els colpistes van instal·lar al nostre país el 1939

1 any de SÀPIENS per només 19,90€ 19,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto