Ford va néixer a una granja de Dearborn, petita població de l’estat de Michigan, aleshores totalment agrícola. A la granja hi va veure per primer cop una màquina de vapor, una recol·lectora amb rodes, que s’autopropulsava mitjançant una cadena a través de la qual es traslladava. Era el 1873. Allò el va fascinar tant que, enganxat per la visió de la màquina, el soroll, el misteri de la cadena que la tibava i les glopades de fum, va saber que s’hi dedicaria. A 15 anys, ja reparava els rellotges de tothom.

Ford era un manetes superdotat, sense estudis especialitzats, amb l’escolarització justa, però tot ho va aprendre a la granja, al camp, manegant màquines. La mort de la mare, quan ell tenia 13 anys, afegeix un punt dramàtic a una història plena de decisions a contracorrent. El traspàs d’ella va capgirar el seu destí. El jove amant dels motors no tenia intenció de quedar-se al camp. El 1879 se’n va anar a Detroit.

El 1891 aconseguí una feina d'enginyer a la companyia elèctrica Edison, on aviat es va convertir en enginyer en cap i on va conèixer Thomas Alva Edison, de qui es va fer amic íntim. Aquesta feina d’enginyer li va permetre invertir en els primers experiments amb motors de gasolina (Ford era un inventor prolífic, que arribà a registrar 161 patents), provatures que van culminar el 1896 amb la invenció del seu propi vehicle autopropulsat.

Les cintes transportadores i la cadena de muntatge
Un dels seus grans invents va ser un sistema que utilitzava cintes transportadores, que permetia una producció ràpida, continuada i en massa. 1 hora i 33 minuts era el temps que necessitaven els seus operaris per muntar el Ford T. De fet, quan el 1910 va inaugurar la fàbrica, va saltar la sorpresa: la nau estava coberta amb tot de cintes transportadores. Les peces del nou Ford T entraven per una banda de la fàbrica i el cotxe sortia acabat per l’altra. El xassís del vehicle començava el recorregut per la cinta i, per primer cop  a la història, els operaris hi anaven afegint les peces a mesura que l’esquelet de l’auto avançava.

Fins llavors, els cotxes s’havien fabricat amb un munt de treballadors apilats com mosques al voltant del xassís estàtic. Ford acabava d’inventar la primera cadena de muntatge del món, un sistema que utilitzava cintes transportadores (invent d’ell), que permetia la producció ràpida, continuada i en massa.

El 1903, Ford, que tenia 40 anys, va crear la Ford Motor Company, amb 11 inversors més, i com a director de l’empresa va mantenir el seu interès per les curses. Però hi havia un fet que no concordava amb tot plegat: si bé les exhibicions tenien èxit, s’adonava que la passió pels cotxes seguia restringida a un públic reduït, a una clientela d’un alt nivell adquisitiu, minoritària. Ford necessitava demostrar que el seu prototip era un cotxe guanyador, fàcil de conduir, el més ràpid, el més còmode i de consum més barat. Un cotxe que ho tenia tot, un número 1. D’aquesta manera, aviat el va obsessionar la idea que tothom pogués comprovar els avantatges enormes de l’invent.

El Ford T és rebutjat a les 500 milles d'Indianapolis
Ford va trencar amb el món de la competició el 1913, després que no deixessin inscriure el Ford T a les 500 milles d'Indianapolis. Com a resposta, el Ford T començaria a fabricar-se i només faria que batre rècords de vendes. Tothom n’acabaria tenint un. El 1914 arribaria a les 250.000 unitats venudes. El rècord absolut dels 15 milions venuts, durant gairebé dues dècades de fabricació, no es tornaria a batre fins al cap de 45 anys, precisament amb el Volkswagen escarabat.

Ford va donar un altre cop sobre la taula quan el 1914 va augmentar el salari dels seus operaris. Els va oferir 5 dòlars al dia, xifra que doblava el que fins aleshores tenien assignat. El gest va tenir conseqüències en cadena. De cop, tothom volia treballar a la Ford. Les condicions van atraure els mecànics de Detroit. Estaven més ben preparats que els de la fàbrica, i això va permetre augmentar la productivitat i minimitzar els costos de formació: els mecànics li venien formats de casa. A més, naixia el concepte de divisió del treball. Amb l’operari estàtic en un punt fix de la cinta, ja no calia que sabés fer de tot, tan sols la feina específica assignada, la seva especialització.

Neix la classe mitjana
Les conseqüències, en l’àmbit social, van ser impressionants; de retruc, Ford estava provocant el naixement d’una nova classe social, que fins aleshores no existia: la classe mitjana. Per primer cop, els treballadors tenien poder adquisitiu i, sobretot, temps lliure. Ford també va reduir els horaris laborals a vuit hores. La pensada li va permetre ampliar els torns fins a tres: el ritme de producció va augmentar més encara. El 1918, a Highland Park feien el Ford T en 93 minuts.

El dictador alemany el reverenciava i va inspirar-se en l’èxit del popular Ford T per encarregar a Ferdinand Porsche el disseny d’“un cotxe per al poble” (Volks-wagen), que resultà ser el Beatle, el famós escarabat, creat el 1938. Quan això va succeir, Ford feia dues dècades que compartia i difonia idees antisemites.

Considerava els jueus "un problema d'ordre mundial"
Va arribar a comprar un diari, 'The Dearborn Independent', on precisament expressava les seves opinions i on, el 1920, ell mateix va començar la seva batalla personal contra els jueus. Va fer-ho durant vuit anys, amb articles plens d’odi per desacreditar aquells que considerava “un problema d’ordre mundial”. Hitler es va fixar en les idees de Ford. Fins i tot diuen que se n’havia penjat un retrat a la paret.

Posteriorment, Ford va assegurar que ell no havia escrit, ni tan sols llegit, res del que es deia en els articles i pamflets contra els jueus publicats al seu propi diari. Ford va acabar tancant l’'Independent' el 1927, però aquest fet no va evitar que, més endavant, el 1940, seguís emetent afirmacions que el desacreditaven: “Els banquers internacionals jueus són responsables de la Segona Guerra Mundial”. L’any de la creació del Volkswagen escarabat, Ford va rebre la més alta condecoració de l’Alemanya nazi, la Gran Creu de l’Àguila.

Reimpressió d'una sèrie d'articles que van aparèixer al 'The Deaborn Independent' entre el 22 de maig i el 2 d'octubre de 1920