Subscriu-t'hi
Personatges

7 curiositats sobre l'abat Oliba

Considerat el pare espiritual de Catalunya, va crear una institució pacificadora que es va estendre per tot Europa

Maria Carme Roca

Comte, abat, bisbe… Oliba va ser una de les figures més rellevants en la Catalunya monàstica del tombant del mil·lenni. Més enllà de les transcendentals tasques eclesiàstiques que va fer pel Principat, el seu tarannà pacífic i diplomàtic va ser clau en un moment especialment convuls entre l’islam i la cristiandat, i en uns temps d’una gran violència feudal.

1 Va ser descendent de Guifré I el Pelós
Estàtua en homenatge a Oliba de Cerdanya davant de la catedral de Sant Pere de Vic
Estàtua en homenatge a Oliba de Cerdanya davant de la catedral de Sant Pere de Vic Wikimedia Commons

Oliba va néixer cap a l’any 971. Fill del comte Oliba Cabreta de Besalú i d’Ermengarda, pertanyia a la família més important de la Catalunya del seu temps: la del Casal de Barcelona, descendent de Guifré I el Pelós en la seva branca ceretana. Una família que havia aconseguit, en tres generacions, l’hegemonia política dels comtats centrals catalans: l’Urgell, la Cerdanya, Besalú, Ausona, Manresa i Girona. El fet que les diverses famílies nobles estiguessin lligades per relacions de parentiu faria possible, més endavant, el procés d’unificació interna catalana i la gestació d’una consciència nacional.

Tot i la poca informació de què es disposa dels primers anys, es dóna per cert el fet que va estudiar al monestir de Ripoll i que va seguir els passos del seu oncle, Miró III Bonfill, bisbe de Girona, un personatge que va saber-li frenar el caràcter arrauxat d’altres membres de la família, com el seu progenitor o els seus germans grans, Bernat I i Guifré.

2 Va decidir entrar a la comunitat de Ripoll com a monjo i no com a abat
Portalada romànica del monestir de Ripoll
Portalada romànica del monestir de Ripoll Wikimedia Commons

Quan tenia 31 anys, va deixar els seus títols (comte de Berga i de Ripoll) a mans dels seus germans grans i, per voluntat pròpia, va decidir entrar a la comunitat monàstica de Ripoll —la més important del moment juntament amb la de Cuixà— com a simple monjo. És un fet remarcable perquè, atès el seu origen, podia haver entrat directament com a abat.

Tot i que es desconeixen les activitats exactes que va dur a terme Oliba en els seus primers anys de monjo, sembla que, a les estones lliures, llegia Virgili, el seu autor clàssic predilecte, i escrivia acròstics (composició en la qual les inicials dels versos llegides verticalment formen un mot o una frase).

3 Va ser un abat reformista i pacifista
Abadia de Sant Miquel de Cuixà
Abadia de Sant Miquel de Cuixà Wikimedia Commons

L’any 1008, després de la mort de l’abat Seniofré, els benedictins el van elegir abat i, quan el nomenament era encara molt recent, els monjos de Sant Miquel de Cuixà l’escolliren també com a líder de la seva comunitat. Des d’un primer moment, Oliba va intentar dur a terme una tasca pacificadora entre les fundacions religioses, i també va promoure la repoblació del territori i la recuperació econòmica. També va dedicar bona part de les seves energies a defensar i consolidar els béns dels seus monestirs. 

4 Va ser un gran dinamitzador de la cultura
Estàtua de l'abat Oliba situada davant la portalada del monestir de Ripoll
Estàtua de l'abat Oliba situada davant la portalada del monestir de Ripoll Wikimedia Commons

La Catalunya de la primeria del segle XI va esdevenir una zona de fructífers intercanvis culturals, en pouar de la cultura cristiana i àrab. Una demostració del seu prestigi és que el màxim savi de l’època, el monjo occità Gerbert d’Orlhac —futur papa Silvestre II—, va estudiar matemàtiques a Santa Maria de Ripoll. Qui va contribuir a propiciar aquest dinamisme cultural va ser Oliba, que va saber atreure un grup d’intel·lectuals, a banda d’abocar les riqueses de què disposava en l’adquisició de còdexs molt preuats. La biblioteca de Ripoll va esdevenir una de les més importants de la Península, potser amb l’excepció de la de Toledo. Fora de l’Estat espanyol, només la superaven la de Bobbio, a Itàlia; la de Sant Gall, a Suïssa, o les de Lorsch i de Reichenau, a Alemanya.

5 Va expulsar les monges del monestir de Sant Joan de les Abadesses
Claustre del monestir de Sant Joan de les Abadesses
Claustre del monestir de Sant Joan de les Abadesses Wikimedia Commons

El de Sant Joan era un dels monestirs femenins més importants de l’època. Fundat cent anys abans per Guifré el Pelós, el regentava l’abadessa Ingilberga, filla il·legítima d’Oliba Cabreta. El destí del cenobi va canviar quan el seu germanastre, el comte Bernat I de Besalú, la va acusar juntament amb la resta de monges de ser “meretrius de Venus”. Tot i que no s’ha pogut documentar cap presumpte comportament inadequat, no és descartable que al monestir hi hagués una certa disbauxa, la mateixa que hi podia haver als monestirs masculins. El que és cert és que a Bernat I de Besalú li interessava quedar-se amb els dominis de Sant Joan per poder crear un bisbat al seu comtat.

Guiat per Bernat I de Besalú 
En aquella ocasió, l’abat Oliba es va deixar arrossegar per les pretensions del seu germà en detriment de la seva germanastra, i va acompanyar-lo a Roma a presentar davant el papa Benet VIII la demanda d’expulsió de la comunitat de monges. Es desconeixen els motius d’Oliba per prendre part en aquesta acció, tan poc coherent amb el seu caràcter tolerant. Però el cas és que Bernat I de Besalú va aconseguir l’objectiu que perseguia. Després de l’expulsió de les monges i la confiscació dels seus béns, l’atribució de la nova canònica va servir-li per reforçar el patrimoni del seu bisbat.

6 Va fundar d'una comunitat benedictina a Montserrat
Estàtua de l'abat Oliba a Montserrat
Estàtua de l'abat Oliba a Montserrat Wikimedia Commons

Oliba va fundar una comunitat benedictina a Montserrat —la muntanya, reconquerida per Guifré el Pelós als musulmans, pertanyia al monestir de Ripoll—, es va implicar en la construcció d’un seguit de castells defensius al llarg de la línia del Llobregat i en la reconstrucció de la ciutat de Manresa, arrasada per un atac sorpresa del cabdill sarraí Abd al-Malik.
 

7 Va instaurar la pau i treva
Homenatge a la pau i treva, davant del campanar de la catedral de Vic
Homenatge a la pau i treva, davant del campanar de la catedral de Vic Wikimedia Commons

Una altra problemàtica a la qual es va haver d’enfrontar Oliba van ser les disputes entre les famílies nobles per apropiar-se de les propietats de clergues i pagesos. L’abat va crear una institució per posar-hi fre anomenada 'pau i treva'. La pau era el dret de refugi que l’Església oferia dins del temple i a les sagreres circumdants. La treva prohibia que s’emprenguessin accions bèl·liques durant un període determinat.  

Sense violència
Es va establir mantenir la pau des de la tarda del dissabte fins a primera hora del dilluns, perquè tothom pogués complir amb els deures el dia dominical. En aquesta franja, ningú no podia assaltar els clergues ni els monjos, ni aquells homes que amb la seva família anessin o tornessin de l’església, ningú no podia assaltar ni violar les esglésies ni les cases adjacents en un circuit de trenta passes. Qui ho fes, seria excomunicat.

Aquesta prohibició va anar creixent en assemblees posteriors. El 1033, la prohibició ja anava de dijous a diumenge, i emparava també els pagesos i els seus domicilis. Es considera que l’assemblea de pau i treva, una institució pacificadora que es va estendre per tot Europa, és l’origen de les futures Corts Catalanes i una de les aportacions més importants d’Oliba.

Subscriu-t'hi

Portada del SÀPIENS 220 (juliol 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del SÀPIENS 220 (juliol 2020)

A la recerca dels galions perduts

Resseguim la investigació subaquàtica que busca els vaixells enfonsats en la batalla naval més important de la guerra dels Segadors

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto