Personatges

Vida i mort de Joan Malet, el primer caçador de bruixes de Catalunya

A mitjan segle XVI, alguns municipis catalans van viure una duríssima repressió contra desenes de dones acusades de bruixeria. El seu instigador va ser el "coneixedor de les bruixes", que acabà cremat a la foguera per la Inquisició barcelonina

Agustí Alcoberro
13 de març de 2018
1 Qui era Joan Malet?
Gravat de dues bruixes preparant un beuratge
Gravat de dues bruixes preparant un beuratge

Sovint anomenat “mestre Malet” i “el coneixedor de les bruixes”, Malet era morisc (cristià amb avantpassats islàmics) i natural de Flix (la Ribera d’Ebre). El seu pare fou condemnat per matar un cavaller, i ell era coix, pobre endèmic, i fuster. Segons consta a un informe inquisitorial, era “muy pobre hombre, que no tiene qué comer, por donde se cree que por dinero hará cualquier cosa”.

Segons la informació inquisitorial, mantingué una relació carnal; havia estat breument detingut per la Inquisició de Saragossa, que el deixà marxar després que ell es comprometés a no utilitzar mai més aquell art, i la seva primera actuació al Principat es va dur a terme a Arnes (la Terra Alta). En aquella ocasió, va acusar de bruixeria dues dones, però després se’n desdigué, davant les amenaces d’alguns veïns.

Mapa de la cacera de bruixes a Catalunya

 

2 Casa per casa a la recerca de fetilleres: així actuava “el coneixedor de bruixes”
Detall del quadre de Goya 'Vuelo de brujas'
Detall del quadre de Goya 'Vuelo de brujas'

Malet anava casa per casa examinant totes les dones que trobava a la recerca d’un senyal del dimoni a l’esquena o el pit de les presumptes bruixes. Després d’assenyalar les que, segons ell, no presenten dubtes de la seva condició d’amigues del diable, Malet es retira amb els diners que li han pagat pels seus serveis. Les autoritats procedeixen a fer les detencions. A moltes d’aquelles desgraciades els espera un judici, les inevitables tortures i, finalment, la forca.

Les acusades: dels estrats més humils a les classes altes
El maig de 1548, una actuació de Malet a Alcover –i poc després a Montblanc– havia provocat un autèntic avalot popular; el poble menut es queixava que totes les suposades bruixes denunciades per Malet provenien dels estrats més humils, i exigí que la repressió s’estengués també a les dames de les classes altes. Unes setmanes després, Malet arribà a Reus cridat pel Consell Municipal, el qual acordà que aquella nit i l’endemà al matí procedís a l’examen de la vila “i que denunciara totes les persones que coneixerà sien bruixots o bruixes i metzineres, tant rics com pobres”.

Tot seguit, el Consell ordenà que es tanquessin les portes de la muralla “i que fessin crida que tothom, així homes com dones, isquen a ses portes, i que lo dit Malet, amb los senyors batlle i jurats amb un escrivà, facen lo dit examen cercant tota la vila. I així els homes com dones que denunciarà ésser bruixes o metzineres el dit Malet, que les escriguin, i després d’ésser escrites que a instància de la universitat [del municipi] sien preses”.

L’ordre s’executà puntualment. L’endemà el Consell es reuní de nou i va ser informat que Malet, amb els jurats municipals i el batlle, “han cercada tota la vila de casa en casa, i molt ben mirats tots els homes i dones per totes les cases, i que han trobat algunes dones que al dit Malet li sembla que són bruixes”. En la majoria dels casos, la denúncia de Malet va ser suficient per incoar uns processos que van acabar amb execucions.

La majoria de dones havien estat preses “sin indicio ni probanza alguno más de por el dicho de Malet, por el cual allá las prendieron. Y como injustamente han sido presas, parece que la confesión no es espontánea”.  Aquest fet hauria precipitat tot seguit “los desórdenes que los jueces seglares hacen contra ellas ahorcándolas injustamente”.

3 La Inquisició de Barcelona entra en acció i s'apodera del control del càstig de la bruixeria
Detall del quadre 'El aquelarre', un dels sis quadres de bruixeria pintat per Francisco Goya a finals del segle XVIII
Detall del quadre 'El aquelarre', un dels sis quadres de bruixeria pintat per Francisco Goya a finals del segle XVIII

Davant aquell desgavell, el 24 de juny l’inquisidor Diego Sarmiento de Sotomayor va convocar una junta de juristes i teòlegs del Principat per posar ordre i controlar la cacera de bruixes. Nascut a Galícia, Sarmiento era l’inquisidor general de Barcelona, amb competències a la major part de Catalunya. Elegant, culte, amb maneres aristocràtiques i profundament manipulador, va veure en els processos de bruixes instigats per Malet la possibilitat de prestigiar la Inquisició al Principat.

A la reunió d'aquell 24 de juny, Sarmiento aconseguí que es confirmés l’existència de la bruixeria i la necessitat del seu càstig i obtingué plens poders per jutjar les detingudes. Així, el 7 d’octubre, Tarragona envià les dones detingudes a la Inquisició de Barcelona. També ho va fer Montblanc i, probablement, altres viles. Aleshores, ja feia algunes setmanes que Malet residia a Barcelona, on havia arribat amb un salconduit de l’inquisidor. Aquest document el convertia en un testimoni protegit.

4 Els caçadors, caçats. La història es capgira contra els inquisidors
Gravat inclòs a l'obra 'Tableau de l'Inconstance des Mauvais Anges et Démons'
Gravat inclòs a l'obra 'Tableau de l'Inconstance des Mauvais Anges et Démons'

Les coses es complicaren. Les dones empresonades devien ser més de 40 i les presons de la Inquisició només disposaven de 13 cel·les. La majoria de les detingudes només tenien en contra el testimoni de Malet. Algunes van negar ser bruixes, i van haver de ser alliberades. Aquest fet va alertar les que ho havien confessat, i moltes van demanar poder modificar les seves declaracions. A més, la Suprema, el consell de govern de la Inquisició amb seu a Valladolid, exigia revisar els processos. D’altra banda, l’extrema pobresa de la majoria de les encausades havia comportat que la Inquisició de Barcelona s’hagués de fer càrrec de les despeses.

Sarmiento es queixava que “todas son personas pobras y hazen grandes gastos, y no hay dineros que el Oficio lo pueda sufrir”. Però la Suprema responia amb l’anàlisi detallada dels processos. Després d’haver d’alliberar dues dones que havien estat empresonades, va ordenar que s’investigués Joan Malet i va demanar informació sobre una detinguda que havia mort malalta a l’Hospital de la Santa Creu.

El setge s'estreny sobre Sarmiento: el consell de govern de la Inquisició admet irregularitats
En aquest context, Sarmiento, sense esperar la confirmació de la Suprema, organitzà el 18 de gener de 1549 un acte de fe on foren cremades sis dones, una de les quals ja difunta. Aquell acte va ser viscut per la Suprema i per l’inquisidor general Valdés com una provocació. En les setmanes següents, el setge s’estrenyé sobre Sarmiento. Conscient, l'inquisidor de Barcelona canvià d'actitud i, un mes i mig després, afirmava haver revisat 33 processos, tots amb resultat negatiu. Però aquest canvi no va ser suficient i a l’abril de 1549 la Suprema va enviar l’inquisidor Francisco Vaca en qualitat d’inspector. Els seus informes van resultar demolidors. Confirmà les irregularitats dels processos, alliberà les dues darreres detingudes i proposà la retirada de totes les penes econòmiques. A més, va aturar tots els processos locals pendents, que passaren a estar sota la seva jurisdicció.

5 Malet: detingut a València i cremat per la Inquisició de Barcelona

Després d’haver sigut detingut, el febrer del 1549 l’endevinaire Malet va ser alliberat per Sarmiento al·legant que havia vingut a Barcelona amb un guiatge seu. Davant la Suprema, però, Sarmiento va afirmar que l’havia desterrat, sota pena de cent assots si reincidia. En els mesos següents, Malet es va desplaçar al Regne de València, on continuà amb el seu ofici. Va ser detingut per la Inquisició valenciana i reclamat des de Barcelona per l’inspector Francisco Vaca.

El 2 de juliol va ser cremat per la Inquisició barcelonina. La seva execució va alleugerir moltes dones que van celebrar la desaparició de l’home que les tenia terroritzades. D’aquest fet ens n’ha quedat un romanç de cec que celebra, en la tornada, “que en Malet i sos enganys / han pagat lo deute seu”, que es pot llegir en la imatge de sota: 

coblesMalet

6 Cacera de bruixes al segle XXI
'Cacera de bruixes': article de Jordi Creus al 'Nació digital'
'Cacera de bruixes': article de Jordi Creus al 'Nació digital'

L'operació Montoro per buscar vincles entre empreses relacionades amb la cultura catalana i l’organització del referèndum de l’1 d’octubre va fer pensar a Jordi Creus en la figura de Joan Malet. L'editor de SÀPIENS i director de Som Sàpiens Publicacions en va deixar constància a un article al diari 'Nació digital'. Llegiu-lo aquí.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto