Oculta pel pes de la seva doctrina, al llarg del segle XX, la vida privada de Karl Marx (1818-1883) mai no ha estat objecte d’interès per als estudiosos del marxisme. Una mirada a la intimitat del filòsof alemany els hauria descobert l’abisme que hi havia entre allò que predicava i allò que practicava.

Marx, fill de burgesos d’ascendència jueva i amb un padrí que era baró i que esdevindria el seu sogre, solia beure i endeutar-se més del compte mentre teoritzava sobre economia i el món del treball, però no se’n sortia a l’hora d’organitzar-se. En matèria de diners sempre va dependre d’altres per anar tirant, sobretot de la seva dona, Jenny von Westphalen, i d’un amic propietari de fàbriques tèxtils, Friedrich Engels, a qui mai no va reclamar que tractés millor els seus obrers, no fos cas que li tanqués l’aixeta a ell.

Jenny von Westphalen, la seva esposa, descendent d’aristòcrates, va sacrificar-ho tot per seguir-lo als successius exilis —París, Brussel·les, Londres— a què el condemnaven els seus escrits, censurats per l’autocràcia prussiana, i va infantar set fills, quatre dels quals van morir quan eren nens; resignada a viure en condicions molt humils, l’ocasional ajut de la seva rica família pagava les factures del seu espòs.

El fill no reconegut de Marx
El 1851, per evitar un escàndol, Jenny va callar quan la minyona de la casa, Helene Demuth, va tenir un fill de Karl, mai no reconegut i del qual el seu pare no va voler saber-ne res. Va ser el solter Engels qui va encarregar-se de la criatura, però també qui va revelar-ne l’origen a la seva majordoma al llit de mort, la qual va explicar l’afer en una carta que es va descobrir el 1962. El fill secret de Marx, Henry Frederick Demuth, un torner que mai no parlava de la seva família, va morir el 1929.

No s’adiu gaire que qui defensava la igualtat i denunciava l’explotació capitalista tingués una criada, a la qual, a més, mai no va abonar un salari i va deixar embarassada. Aquests i més maldecaps, rematats pel patiment que li causaven unes doloroses morenes a què qualificava de prussianes com a insult, devien contribuir al mal humor del pensador.

Tantes contradiccions entre el comportament i l’ideari del creador del socialisme fan rumiar en una frase tan famosa com crua: “Aquests són els meus principis, i, si no li agraden, en tinc d’altres”. És una sentència de Marx. De Groucho Marx.