El so de l'aigua caient des de desenes de metres d'altura era eixordador. Tot i això, la veu de Nikola Tesla es feia sentir entre tots els presents: "Tenim molts monuments de les edats passades, des de les piràmides fins als temples grecs o les catedrals de la cristiandat [...]. El monument que inaugurem avui, però, s'erigeix d'acord amb les tendències del nostre temps. És una obra digna de l'edat científica, que significa la subjugació de les forces de la natura al servei de l'home". Les turbines s'havien posat en funcionament i es va fer la llum a Buffalo, una ciutat a 32 quilòmetres de distància. Era el 12 de gener del 1897 i Tesla acabava d'inaugurar la primera central hidroelèctrica de la història, a les cascades del Niàgara.

13 anys abans, un Nikola Tesla de 28 anys havia desembarcat a Nova York amb una carta de recomanació sota el braç. Al costat de centenars d'immigrants que arribaven d'Europa buscant fortuna als Estats Units, aquest jove d'origen serbi s'encaminava a les oficines centrals de l'Edison Machine Works, que dirigia el prestigiós Thomas Alva Edison. Tesla havia treballat a la delegació francesa de la companyia, i la seva capacitat no havia passat desapercebuda. Quan Tesla es va presentar davant d'Edison i va lliurar la carta de recomanació, l'inventor de la bombeta va llegir: "Conec dos grans homes. Un és vostè, l'altre és aquest jove". Davant d'un elogi tan categòric, no s'ho va pensar dues vegades i el va contractar.

Aquest tipus d'energia elèctrica oferia un rendiment molt superior al del corrent continu. D'una banda, el corrent altern era més eficient perquè reduïa la pèrdua d'energia en la conducció. De l'altra, era possible elevar el voltatge amb un transformador, augmentant la velocitat i la distància a què es podia destinar tota aquella energia, sense necessitat de centrals intermèdies, com demanava el model continu. D'aquesta manera, l'electricitat es podia transmetre a un voltatge elevat, i reduir-lo en arribar al lloc d'origen per evitar sobrecàrregues. Així és com, de fet, funcionen actualment les instal·lacions elèctriques de casa nostra. Per tal de generar grans voltatges, Tesla també va concebre una nova i espectacular bobina, que va batejar amb el seu nom i que actuava com a transformador creant un camp magnètic variable.

Edison, el líder dels seus detractors

Aquest avenç tecnològic va fascinar i horroritzar a parts iguals els seus coetanis. Entre els admiradors s'hi va comptar l'enginyer i empresari George Westinghouse, que es va interessar per aquest mètode per abastir la població d'electricitat, i ben aviat es va associar amb Tesla per impulsar el negoci. La banda dels detractors la va liderar Edison, que havia teixit un considerable imperi financer al voltant del negoci del corrent continu. L'inventor de la bombeta i els seus socis van engegar una potent campanya propagandística en què avisaven dels perills del corrent altern pel seu alt voltatge. Feien demostracions públiques en què electrocutaven animals, i fins i tot un dels enginyers d'Edison va crear la cadira elèctrica per denunciar els riscos del corrent altern i guanyar-se l'opinió pública.

Tesla, per contra, havia començat a enlluernar el món amb el corrent altern. Gràcies al fructífer acord a què havia arribat amb Westinghouse, va ser l'encarregat d'il·luminar l'Exposició Mundial de Chicago del 1893, per la qual van passar 21 milions de persones. El científic serbi va fer nombroses exhibicions en les quals encenia tubs fluorescents i llums de neó (també inventats per ell) agafant-los amb una mà i tocant un cable amb l'altra. Fent servir tot el seu cos com a transmissor del corrent altern, Tesla demostrava que no hi havia perill de morir electrocutat.

El naixement de General Electric

La guerra dels corrents es va acabar decidint quan aquell mateix any l'empresa de Westinghouse va guanyar la concessió per construir la primera central hidroelèctrica del món a les cascades del Niàgara. El cop de gràcia, però, va arribar quan Edison es va haver de vendre totes les accions de la seva companyia davant la pressió dels seus directius per instaurar el corrent altern. D'aquella operació, en va néixer la multinacional General Electric, que encara opera avui en dia.

Els anys 90 del segle XIX van ser molt prolífics per a Tesla. Obsessionat amb el somni de transmetre energia salvant grans distàncies, va descobrir que si feia passar un corrent elèctric d'alta freqüència a través d'una bobina i d'un condensador, produïa un efecte de ressonància que no requeria de cables, perfeccionant les primeres ones electromagnètiques que havia descobert el físic alemany Heinrich Hertz. Ho va combinar amb un sintonitzador de freqüència, una antena i dos aparells: un per a l'emissió i l'altre per a la recepció. Tot plegat, tres anys abans que Guillermo Marconi comercialitzés un dispositiu d'ones curtes i no ressonants que es va conèixer amb el nom de ràdio. La legítima paternitat d'aquest invent li arribaria després de mort, tot i haver litigat amb la justícia durant anys, quan el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que Marconi havia usat patents de Tesla.

Els seus experiments amb l'electromagnetisme el van portar a concebre l'altaveu i aparells teledirigits. És cèlebre la demostració en què va fer maniobrar un petit vaixell amb un control remot que funcionava amb la veu.

Incendis i terratrèmols, conseqüències d'algunes proves fallides

La vida al centre de Manhattan es va fer insostenible l'any 1899. I és que no totes les seves proves havien acabat bé: en una ocasió va incendiar tot el laboratori. En una altra, va provocar un terratrèmol que es va sentir a tot el barri mentre experimentava amb un sistema de ressonància. Per això es va mudar a un lloc més segur per als que l'envoltaven, i va triar la petita vila de Colorado Springs, al centre rural del nord d'Amèrica. La zona oferia un clima sec i freqüents tempestes elèctriques, tot el pati d'esbarjo que Tesla podia desitjar.
 

A Colorado, Tesla va construir una bobina de 16 metres de diàmetre, la més gran del món fins aleshores. Amb aquesta bobina, el científic va treballar en sistemes de comunicació sense cables, entenent que la Terra es podia usar com un conductor elèctric gegant. Durant el temps que va viure aïllat, es van multiplicar les històries sobre ell. No hi ajudava el fet que al voltant del seu laboratori hi brillés una llum blava fluorescent, fruit dels seus experiments electromagnètics —avui, de fet, encara es registra un camp magnètic més elevat al voltant de la zona del seu laboratori. Tesla va afegir més llenya al foc en declarar que havia rebut transmissions d'origen extraterrestre, fet que li va valdre el descrèdit generalitzat de la comunitat científica.

El seu projecte més ambiciós

Dos anys després del seu exili voluntari, Tesla va reaparèixer a Long Island, Nova York, per fer realitat el seu projecte més ambiciós: transmetre informació sense cables a gran velocitat. I el mitjà per fer-ho seria una torre metàl·lica de 60 metres d'altura que va manar construir amb un elèctrode de 35 metres de diàmetre a la part superior. Segons el científic, quan el projecte estigués operatiu: "Serà possible per a qualsevol home de negocis de Nova York dictar les seves instruccions i veure-les instantàniament aparèixer impreses a la seva oficina de Londres. [...] Un instrument de baix cost, no gaire més gran que un rellotge, permetrà a qualsevol rebre informació de tot arreu: música, el discurs d'un líder polític o qualsevol fotografia". Tesla s'avançava al seu temps l'any 1908, en un article al diari Wireless Telegraphy & Telephony. No obstant això, la manca de finançament i els enormes deutes que havia contret van truncar per sempre l'ambició de la torre Wardenclyffe.

Els anys que li quedaven de vida es van caracteritzar per la falta de mitjans econòmics. Els mecenes que havia tingut fins aleshores van renunciar a continuar finançant els seus experiments i els processos judicials que mantenia oberts per reclamar l'ús que havia fet Marconi de les seves patents eren una sagnia constant. Va tenir èxit comercialitzant invents, com una turbina altament eficient i sense hèlix, però les despeses l'ofegaven. Per això va intentar oferir els seus serveis a l'Exèrcit, convençut de poder crear armes electromagnètiques, la més famosa de les quals es coneixia com a raig de la mort.

Una ment problemàtica

Els detractors de Tesla no van tenir gaire problemes per desacreditar-lo públicament. Les seves teories científiques brillants no van deixar mai de semblar excèntriques a ulls dels seus coetanis, que veien com el mateix Tesla es comportava de manera estranya. Tenia trastorns obsessius i compulsius: durant una temporada, fruit de la seva obsessió pel nombre tres, havia de girar tres vegades al voltant d'un edifici per entrar-hi. També va desenvolupar una fòbia terrible als gèrmens, i no podia suportar exposicions excessives a la llum o a la vibració.

Amb tot, però, era una persona de tracte cordial i conversa agradable. No volia saber res del gènere femení i mai no se li van conèixer affaires amorosos. Era un ferm defensor del medi ambient i un controvertit portaveu de l'eugenèsia, una branca de la medicina que propugnava el control del gènere humà, seleccionant els seus membres des del naixement per tal de millorar l'espècie. Segons va escriure a la revista Liberty, s'havia de procedir a l'esterilització dels espècimens no aptes i dur a terme una orientació intencionada de l'instint d'aparellament.

Durant la segona dècada del segle XX, Tesla va continuar tenint idees brillants. Una de les més curioses preveia la possibilitat d'il·luminar l'oceà Atlàntic de nit amb aurores boreals, emetent ones elèctriques a l'atmosfera, per tal que "no es repetissin desastres com el del Titanic". L'any 1917, en plena ruïna econòmica, Tesla acceptava la medalla Edison, el més gran reconeixement de l'època en l'àmbit de l'enginyeria.

Einstein, el seu últim 'rival'

L'any 1931, coincidint amb el seu 75è aniversari, Nikola Tesla apareixia a la portada de la revista 'Time'. Durant els darrers anys de la seva vida va treballar en un aparell que pogués enviar transmissions més enllà de les estrelles i en el projecte d'un cotxe volador elèctric. La seva darrera disputa va orbitar al voltant de les teories d'un jove físic alemany que defensava una revolucionària teoria de la relativitat.

Tesla va morir deixant deutes pendents el 5 de gener del 1943, fruit d'un atac de cor, a l'habitació d'hotel de baix cost on vivia. Justament aquell 5 de gener havia quedat amb el departament de guerra dels Estats Units per oferir el disseny del seu raig de la mort, que segons el mateix Tesla podia neutralitzar aparells elèctrics a gran distància. El departament d'intel·ligència nord-americà va decomissar tota la documentació que guardava, i encara avui reté documents que no han transcendit a la llum pública i que fan més gran la seva llegenda.