Hitler es lleva a les 10 h. S’afaita, com cada dia. En alguna ocasió, Ernst Hanfstaengl li havia recomanat que seria bo que el bigoti li cobrís tot el llavi superior, proposta que Hitler desestimava: “No s’amoïni pel meu bigoti. Si no està de moda ara, es posarà de moda aviat perquè jo el porto!”. El vestuari del Führer és molt convencional: un senzill jersei marró i unes sabatilles de feltre gris i de sola gruixuda per un matí que no sortirà del despatx. No utilitza perfums ni colònies. De fet, es mofa de qui n’utilitza. Esmorza una poma, llet calenta o cafè suau amb panets, mantega i melmelada. Hitler no consulta mai el calendari ni l’agenda, funció que fan els seus secretaris. Després de llegir la premsa, es pot passar hores caminant amunt i avall per l’habitació a ritme de marxa, seguint una tonada que ell mateix xiula. Pensa el discurs de la tarda. En aquest moment, no suporta que hi hagi ningú present.

Abans de dinar, llegeix informes del Partit. S’ha de posar ulleres, a contracor, per la seva aversió al “model catedràtic”. A les 13 h dina, avui acompanyat dels seus col·laboradors. S’absté gairebé sempre de menjar carn vermella. El menú, salmó fumat i pollastre amb arròs. De postres, pastes austríaques. En acabar, pren pólvores digestives per les seves disfuncions gastrointestinals. Durant l’àpat és capaç de dialogar una estona, però després llançarà un monòleg d’una o dues hores. “Aquests monòlegs formen part d’un repertori fix, tenen uns acabats perfectes, com una gravació”, recorda Hanfstaengl.

A les 17 h, pren un altre cafè. Ultima el seu discurs, torna a caminar amunt i avall com si assagés. El telèfon sona contínuament.

L’informen de com està la situació. Hitler pregunta si ha vingut molta gent, l’estat d’ànim general, si es preveu alguna oposició... Camí cap al centre de Berlín. Hitler —no sap conduir— sempre seu al seient del davant, al costat del xofer. En arribar, un nen surt al pas i li lliura un ram de flors. Ell l’agafa i dona uns copets a la galta del nen. Arriba al faristol. Posa les notes a la seva esquerra i quan les ha revisat les deixa en una tauleta que sempre té a la dreta.

Durant els primers 20 minuts, manté una postura militar, amb els talons de les botes units i les mans agafades a l’esquena. El to del discurs anirà creixent fins arribar a la part final, l’exhortació que porta el públic a l’apoteosi. Acaba amarat de suor. La banda toca l’himne nacional, Hitler saluda amb el braç alçat i desapareix. “Per envoltar-se d’una mena de sobrenaturalitat gairebé mística”, segons Hanfstaengl.

A les 20 h, sopar: sopa de pèsols o sopa de tomàquet amb parmesà, truita amb puntes d’espàrrec o bolets, espinacs o coliflor. No beu vi ni cervesa, tampoc no fuma ni permet fumar davant seu. Després de sopar, llegirà alguna biografia d’algun personatge històric o escoltarà música de Wagner o Verdi. Per combatre l’insomni, sol veure una pel·lícula al seu teatre privat de la Cancelleria. Són films prohibits que li aconsegueix Goebbels. Riu a cor què vols amb els còmics jueus. A vegades, també mira alguna pel·lícula pornogràfica. A les tres de la matinada es retira a la seva cambra acompanyat d’un feix de revistes il·lustrades, moltes d’americanes. Ha de prendre somnífers per agafar el son.