L'invent del mes
Sàpiens 107
El termòmetre
El físic i fabricant d'instruments meteorològics Gabriel Daniel Fahrenheit també és autor dels ‘graus Fahrenheit’, amb números tan poc rodons com 32 per al punt de congelació de l’aigua i 212 per al d’ebullició
Sàpiens 105
La llauna i l'obrellaunes
El comerciant britànic Peter Durand va patentar la llauna el 1810. Seixanta anys més tard, el nord-americà William Lyam creà el primer obrellaunes
Sàpiens 103
El comptaquilòmetres
Va ser l'any 1847, quan el clergue i teòric mormó William Clayton va construir un mecanisme que comptava tot sol les voltes que donava una roda
Sàpiens 100
La fotocopiadora
El físic nord-americà Chester Carlson va desenvolupar un enginyós sistema basat en les càrregues electrostàtiques i ens va alliberar de copiar documents una i altra vegada
Sàpiens 99
Les ulleres
El pintor italià Tommaso da Modena va representar el cardenal Hug de Provença el 1532 davant d'un escriptori i utilitzant aquest instrument òptic
Sàpiens 98
La sacarina
El 1879, el científic Constantin Fahlberg va notar que el pa que menjava durant el dinar era més dolç quan entrava en contacte amb alguna substància que havia manipulat al laboratori
Sàpiens 97
El codi de barres
El codi UPC i el lector electrònic es van fer servir en un supermercat Marsh a Ohio el 26 de juny de 1974 per escanejar un paquet de xiclets
Sàpiens 96
La baquelita
El primer plàstic sintètic de la història va néixer del desig de l'empresa Phelan and Collander de trobar un substitut a l'ivori en la fabricació de les boles de billar
Sàpiens 95
L'aspirina
Felix Hoffmann va sintetitzar de forma pura l'àcid acetilsalicílic, component bàsic de l'Aspirina, el 1897
Sàpiens 94
El ratolí d’ordinador
El cable que unia a l'ordinador el dispositiu de Douglas Engelbart recordava la cua d'aquest rosegador
Sàpiens 93
El bolígraf
Des del prototip de John Loud fins als famosos bolis BIC de Marcel Bich, la creació d'aquest estri té al darrere diversos autors implicats
Sàpiens 91
El pintallavis
Les actrius van popularitzar-lo a mitjan segle XIX i va ser un article de bellesa reservat per a les dones de l’elit fins al 1915, quan l'americà Maurice Levy va començar a fabricar-los en massa
Sàpiens 90
Les notes autoadhesives
Arthur Fry va trobar utilitat a 'aquella pega que no acabava d'enganxar gaire'
Sàpiens 89
La fulla d’afaitar rebutjable
El nord-americà King Camp Gillette va redissenyar l’afaitadora manual per tal que incorporés fulles que es poguessin llençar després de fer-les servir
Sàpiens 88
El segell de correus
El segell 'Penny Black' va sorgir per acabar amb un servei de correus que feia pagar el receptor per llegir les cartes