Les colònies industrials són un dels elements més representatius del procés d'industrialització que va viure Catalunya a finals del segle XIX i principis del segle XX. Les comarques del Bages, el Berguedà, Osona, el Ripollès i el Baix Llobregat es van omplir d'uns complexos fabrils que eren autèntics poblets nascuts al voltant d'una fàbrica, amb habitatges i equipaments per als seus treballadors. 

Els grans industrials es van apropar als rius per buscar l'aprofitament de l'aigua com a font d'energia alternativa al carbó i per beneficiar-se dels baixos preus dels terrenys. Van anar a les lleres del Llobregat, el Ter, el Segre o el Cardener i a alguns dels seus afluents. Sovint, l'aïllament del lloc on s'havia instal·lat la fàbrica portava a la construcció d'allotjaments per als obrers. La llei de colònies agrícoles, del 21 de novembre de 1855, va ser una gran impulsora d'aquests assentaments fabrils, nascuts a la Gran Bretanya a mitjan segle XVIII. A partir de 1880, les colònies es van convertir en autèntics pobles industrials, amb escoles, botigues, cafè, casino, església, habitatges obrers −amb més o menys prestacions en funció de l'estatus del treballador dins de la fàbrica. L'objectiu era aconseguir una estabilitat entre la vida laboral i la vida social i familiar del treballador, una 'pau social' que afavoria la producció.

En aquest mapa podeu veure on es localitzen una setantena d'aquestes colònies industrials. La majoria estaven dedicades al tèxtil, però també n'hi va haver de mineres i agrícoles. Entre elles hi ha la Colònia Güell, un dels deu monuments que competeixen a la segona edició de Batalla monumental per ser el nou monument favorit dels catalans.