Ja és al quiosc la nova ‘Guia de vacances' de SÀPIENS i DESCOBRIR, amb 200 propostes d'activitats per gaudir del patrimoni arreu dels Països Catalans i Europa. La guia inclou festivals, jornades, festes, fires o visites a indrets estretament vinculats amb la història, per descobrir en solitari o amb tota la família. Volem que la guia sigui una eina útil, a les darreres pàgines podeu trobar informació de servei per organitzar les vostres escapades: sabreu on dormir, on menjar, com arribar-hi, com moure-us per la zona i propostes per gaudir encara més de la zona que visiteu. Tot plegat, per 2,95 €, a la venda als quioscos. Més informació aquí
1. Capvespres al Món Sant Benet de Sant Fruitós del Bages
Hi ha qui passa els estius al poble i hi ha qui els passa en un edifici religiós. És el cas del pintor Ramon Casas i el monestir de Sant Benet, que la seva família va adquirir l'any 1907 per convertir-lo en residència d'estiueig. Allà, el pintor va passar grans moments de felicitat amb la seva (primer) amant, (després) dona i (sempre) musa Júlia Peraire, a qui va conèixer quan era venedora de loteria. Les xafarderies estaven servides: un artista burgès i una venedora de loteria? Però Casas no va fer cas de les crítiques, perquè estava bojament enamorat d'ella, una obsessió que es reflecteix en els més de cent quadres que li va dedicar. I és que Peraire era una persona captivadora, seductora i fascinant, que aixecava passions i també provocava insults i enveges. Una dona que no deixava ningú indiferent. Per això, enguany que se celebren els 150 anys del naixement de Ramon Casas, Sant Benet, escenari d'amor de la parella, ha volgut commemorar l'efemèride com cal.
Els racons dels enamorats
Aquest estiu, a Món Sant Benet tenim l'oportunitat de conèixer el vessant més personal i íntim del cèlebre pintor. La proposta comença amb un sopar per gaudir de la fresca del capvespre i dels productes que ens dóna l'estiu, on se serveix un menú especial inspirat en alguns plats que es podrien haver degustat en un sopar entre amics amb Ramon Casas d'amfitrió. Tot seguit, es fa un itinerari per diversos espais de Món Sant Benet i del monestir, acompanyats de música i videoinstal·lacions suggeridores, en què la veu i les vivències dels mateixos Casas i Peraire ens faran de guies. L'activitat té lloc del 8 de juliol al 9 de setembre. Al juliol és els dimecres i els divendres, mentre que a l'agost i al setembre és els dijous i els divendres. Endinseu-vos en el món de Casas i descobriu un dels seus nius d'amor! Més informació al web del Món Sant Benet.
2. Visites al museu i al tren del ciment de Castellar de n'Hug
Un dels nous materials que va portar la revolució industrial de finals del segle xix a casa nostra va ser el ciment. I l'acabalat Eusebi Güell i Bacigalupi, gran impulsor i íntim amic d'Antoni Gaudí, ho va veure de seguida. Per això, l'any 1901 va fer construir una fàbrica de ciment pòrtland a l'indret conegut com el Clot del Moro, a Castellar de n'Hug. Sota el nom de Companyia Asland, aquest edifici modernista de formes impossibles estava envoltat de pedra calcària de qualitat, a més de trobar-se a prop del riu Llobregat i del carbó de les mines del Catllaràs, a la Pobla de Lillet.
Els primers anys de funcionament de la fàbrica, el transport dels sacs de ciment es feia amb tracció animal i amb el locomòbil, que era un tren de carretera que servia per transportar maquinària i materials. El 1908, però, un nou carrilet va fer el seu primer viatge, que va servir per portar el rei Alfons XIII i la seva comitiva fins a la fàbrica.
Un tren per al ciment i la gent
El recorregut d'aquest tren s'iniciava a la mateixa fàbrica, al terme de Castellar de n'Hug, i anava fins a l'estació de Guardiola-Bagà, on enllaçava amb la línia que arribava a Manresa. Els primers anys, només va funcionar com a ferrocarril industrial, però a partir de l'1 d'agost del 1914 va començar a prestar un servei públic per a viatgers. Aquest canvi va ser cabdal per millorar la qualitat de vida dels habitants de la zona, tradicionalment aïllada i sense bones comunicacions. L'any 1963, la línia va tancar i, dotze anys després, la fàbrica va patir el mateix destí. Per sort, la Generalitat va poder comprar l'edifici a un preu simbòlic a la família Lafarge-Asland i, l'any 2002, va crear el Museu del Ciment Asland, on es poden fer visites autoguiades i teatralitzades.
Pel que fa al recorregut del tren, de tres quilòmetres i mig, passa per quatre estacions: La Pobla de Lillet, La Pobla Centre, Jardins Artigas i Museu del Ciment-Castellar de n'Hug. El viatge dura uns vint minuts i el fa una locomotora dièsel amb quatre cotxes. Per saber els dies en què circula, visiteu el web. Esteu preparats per fer el camí que un dia va seguir el ciment de la fàbrica? Més informació al web del Tren del Ciment.
3. Visita al Museu de les Mines de Cercs
Esperem que els cascos us quedin bé, perquè aquí en necessitareu un. A través de 450 metres de galeria oberta al públic, la mina de carbó Sant Romà ofereix la possibilitat de sentir-se com un autèntic miner. Durant 150 anys, aquesta mina va funcionar a ple rendiment i va donar feina a centenars d'homes. Per acabar d'entendre la vida d'aquests treballadors, que entraven nets a la mina i en sortien coberts de brutícia, també podem veure la colònia de Sant Corneli, fundada a finals del segle XIX per allotjar els miners i família.
Lectors poc avesats a l'escatologia, deixeu de llegir. Amants de les curiositats del llenguatge, continueu endavant. Sabeu d'on ve l'expressió Vés a cagar a la via? Doncs de la descripció de la punteria que havien de tenir els miners a l'hora de... ja sabeu. Si no volien que les rates proliferessin, la mina s'havia de mantenir neta. I, vés per on, les rodes dels trenets hi col·laboraven molt. A manca d'aigua, sort que hi havia rodes. Més informació al web del Museu de les Mines de Cercs.
4. Visita a l'exposició 'La fotografia de Cintet Rifà' al Museu del Ter de Manlleu
Tots portem un fotògraf a dins. Encara més, des que qualsevol telèfon mòbil porta una càmera incorporada. I és que per retratar el nostre entorn només ens cal això: una càmera i un objectiu al qual disparar el flaix. Això és el que va fer al llarg de la seva vida el fotògraf amateur Cintet Rifà (1879-1938), nascut a Osona en el si d'una família arrelada al camp tèxtil.
Sense parella i amb calerons a la butxaca, Rifà va tenir la possibilitat de dedicar molt de temps a les seves aficions, entre les quals hi havia la pintura, el col·leccionisme i la fotografia, amb què va immortalitzar centenars d'imatges del món agrari osonenc de principis del segle xx. Importants per la tècnica i per la bellesa, algunes d'aquestes fotos es mostraran aquest estiu al Museu del Ter. Una oportunitat per conèixer el seu art! Més informació al web del Museu del Ter.
5. European Balloon Festival a Igualada
Segons la documentació que ha arribat fins als nostres dies, el primer vol d'un globus aerostàtic en territori europeu va tenir lloc l'any 1709. El seu inventor va ser Bartolomeu de Gusmão, nascut al Brasil quan era una colònia portuguesa. El 8 d'agost va aconseguir enlairar un globus ple d'aire calent uns quatre metres i mig, a Lisboa, davant del rei Joan V de Portugal i de la seva cort.
Per veure el primer globus amb tripulació (abans, com la pobra Laika a l'espai, s'havia provat amb animals), ens hem de traslladar a França. Era el 15 d'octubre del 1783 i l'home a bord era Étienne de Montgolfier. Aquell primer vol tripulat, però, anava amb cordill, no fos cas que el globus s'escapés.De totes maneres, el primer vol sense lligams no trigaria gaires setmanes a convertir-se en una realitat. Inicialment, el rei Lluís XVI havia decretat que fossin criminals condemnats els que pilotessin el globus, però el professor de física i química i pioner de l'aviació Pilatre de Rozier va aconseguir ser-ne el pilot. L'exèrcit no va trigar a veure el potencial militar dels globus aerostàtics i l'any 1794 va fer servir un globus per primera vegada, durant la batalla de Fleurus, amb funcions d'observació.
Vint anys enlairant-se
Un festival dedicat als globus aerostàtics amb molta història és l'European Balloon Festival d'Igualada, que enguany celebra el vintè aniversari. Aquesta edició tan especial té lloc del 7 al 10 de juliol i, a més de la cinquantena de globus d'arreu del món que hi participen cada any, en aquesta edició també hi participaran globus amb formes especials. A més dels globus aerostàtics que s'enlairen des del camp de vol, el centre de la ciutat s'omple d'iglús de vent, que són teles reciclades de globus que s'inflen d'aire i a dins s'hi fan diverses activitats.
El festival, que inclou competicions de vol, també té el que s'anomena un night glow, que consisteix que els globus encenen i apaguen els cremadors en la foscor del vespre mentre un espectacle piromusical completa l'exhibició. Durant aquests dies, podreu volar en globus. Però feu la reserva amb temps. A volar! Més informació al web del festival.